Proposen rehabilitar un mas de la serra del Montsià
Un arquitecte especialista en bioconstrucció lidera la proposta per recuperar la masia de Matarredona, camí al cim de la Foradada
El projecte busca fomentar els sabers locals i el turisme
Camí al cim de la Foradada, un dels miradors privilegiat del Delta de l'Ebre 700 metres per sobre del nivell del mar en plena serra del Montsià, resta la masia de Matarredona. Una antiga explotació ramadera i agrícola, habitada i en ple rendiment fa només unes dècades, de la què actualment només queden els murs, a mig enderrocar, testimoni d'una de les excursions més conegudes al territori ebrenc.
La inquietud, sobretot des de Sant Carles de la Ràpita -terme al qual pertany- per rehabilitar-la ha anat creixent en els darrers anys. L'arquitecte especialista en bioconstrucció (a base de materials biològics), Xavier Salvador -amb despatx a Castelló però vinculat a l'Ebre-, ha ideat una proposta per recuperar aquest antic mas. El projecte, encara sense dotació econòmica, persegueix principalment dos objectius, “més enllà de fer reviure l'espai”: situar-lo com un centre per a la transmissió de pràctiques i sabers locals i fomentar el turisme d'interior.
“Molta gent vol veure com allò torna a viure”, assegura Salvador. El projecte, al calaix des de fa tres anys, ha reviscut arran del darrer Fòrum de Turisme de la Ràpita, centrat enguany en la sostenibilitat com eix de desenvolupament turístic. Juntament amb l'analista de Polítiques de la Comissió Europea, Alessandro Rancati, Salvador va ser convidat per explicar el projecte.
Fases
“La reconstrucció és una tasca ingent però hi pot començar a haver vida a través de projectes com el bosc comestible que s'ha impulsat a Benicarló”, comenta Salvador.
El pla contempla quatre etapes: la construcció d'un pou de calç i un magatzem, l'impuls d'activitats a l'entorn relacionades amb el medi natural i la bioconstrucció, habilitar un refugi i, finalment, un centre docent. Aquesta reconstrucció, per etapes, utilitzaria tècniques de baixa tecnificació, respectuoses amb el medi ambient i amb materials a l'abast -pedra, terra, fusta, calç, fibres naturals, etc.- i té en compte les dificultats d'accessibilitat, ja que s'hi arriba després de 50 minuts caminant.
“La participació ciutadana, a través de cursos i tallers, d'escoles, de gremis i d'entitats, és clau”, assegura Salvador.
El projecte, a l'espera de finançament públic, preveu la possibilitat d'accedir a fons europeus i també contempla recursos privats per impulsar la rehabilitació.
