entitats
pla hidrològic
La PDE activa la lluita jurídica i social per protegir l'Ebre
El moviment social sol·licita una reunió amb la ministra de Medi Ambient per reclamar-li informació sobre el Plan Hidrológico Nacional
Convocaran la 15a assemblea per decidir les pròximes manifestacions
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja té a punt l'estratègia que enguany farà servir per protegir el Delta tant del pla hidrològic de conca, que és vigent, com del pacto nacional del agua que el govern del PP pretén impulsar aquest 2017. I el primer pas que farà la PDE és demanar una reunió amb la ministra de Medi Ambient, Isabel García Tejerina, per tal de traslladar-li les seues inquietuds i conèixer de primera mà quins són els plans del govern de l'Estat. “Estem davant un any que serà convuls, però tenim l'estratègia d'actuació concretada”, ha explicat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Les accions, el moviment social les va començar a preparar al setembre passat en la cimera jurídica, ambiental, social i política que va celebrar a Tortosa.
Per tal de reforçar la defensa de l'Ebre, la PDE amb el suport del gabinet jurídic ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV) recopilarà en un únic document totes les figures de protecció del Delta. “Hem de dotar-nos de noves eines, que ens seran útils en el moment de presentar queixes sobre l'incompliment de la normativa europea”, ha dit Tomàs. Fins ara la PDE ha basat les seues queixes en l'incompliment de les directives europees d'aigua, aus i hàbitat.
També durant el 2017 la Comissió Europea avaluarà el pla hidrològic de l'Ebre. L'avaluació estava prevista a final d'any passat, però la complexitat dels plans hidrològics –se n'avaluen més d'un centenar de tot Europa– s'ha retardat. “De moment el govern de l'Estat no ha respost als requeriments fets des d'Europa”, ha manifestat el portaveu de la PDE. El cabal ambiental del tram final del riu i la construcció d'embassaments són dos punts que Europa posa en qüestió.
A més, la PDE manté la batalla jurídica amb el recurs contenciós presentat al Tribunal Suprem. “Castella-la Manxa també ha recorregut contra la planificació hidrològica i des del Suprem ens han comunicat que primer han de resoldre aquest recurs”, ha detallat Tomàs. Amb tot, el Tribunal Suprem fa mesos que va admetre a tràmit el recurs contenciós de la PDE i Depana.
Enguany la marea blava tornarà a sortir al carrer, després de l'èxit de les manifestacions d'Amposta i Barcelona del 2016. Abans, però, la PDE convocarà la 15a assemblea del moviment social. “La mobilització social és necessària per frenar el lobby dels regants que fan pressió tant a l'Estat com a Europa perquè s'executen els regadius del pla hidrològic”, ha assenyalat Tomàs. Les protestes del 2016 van rebre el suport del govern, que comparteix amb la PDE el rebuig al pla hidrològic. Amb tot, la Generalitat i el moviment social discrepen sobre el canal Segarra-Garrigues.
LA FRASE
LA XIFRA
L'Ebre no respira bé
El riu Ebre respira cada vegada pitjor. Així ho conclou un estudi del CSIC i la Universidad San Jorge (Aragó), segons el qual es redueix la respiració de la matèria orgànica que transporta l'aigua de l'Ebre, la qual cosa vol dir que la seua salut empitjora. El metabolisme dels rius depèn de l'activitat dels organismes que viuen a les seues aigües, així, la fotosíntesi de les algues i plantes aquàtiques injecten oxigen a l'aigua mentre que la descomposició de la matèria orgànica en consumeix.
Els científics han analitzat 86 milions de dades ambientals recollides durant els últims quinze anys en vint-i-cinc punts distints de la conca de l'Ebre. S'ha avaluat la concentració d'oxigen, la temperatura de l'aigua, la presència de compostos químics, la quantitat de pluja i el cabal del riu, entre altres dades. I els resultats demostren que la tendència de la conca de l'Ebre és d'augmentar la producció agrària i de reduir la respiració de la matèria orgànica que transporta el riu. En aquest sentit, l'estudi ha permès constatar que les riuades programades a l'Ebre després d'un període de sequera tenen un impacte dràstic sobre el metabolisme de les comunitats biològiques.