Medi ambient

entitats

pla hidrològic

La PDE activa la lluita jurídica i social per protegir l'Ebre

El moviment social sol·licita una reunió amb la ministra de Medi Ambient per reclamar-li informació sobre el Plan Hidrológico Nacional

Convocaran la 15a assemblea per decidir les pròximes manifestacions

La Pla­ta­forma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja té a punt l'estratègia que enguany farà ser­vir per pro­te­gir el Delta tant del pla hidrològic de conca, que és vigent, com del pacto naci­o­nal del agua que el govern del PP pretén impul­sar aquest 2017. I el pri­mer pas que farà la PDE és dema­nar una reunió amb la minis­tra de Medi Ambi­ent, Isa­bel García Teje­rina, per tal de tras­lla­dar-li les seues inqui­e­tuds i conèixer de pri­mera mà quins són els plans del govern de l'Estat. “Estem davant un any que serà con­vuls, però tenim l'estratègia d'actu­ació con­cre­tada”, ha expli­cat el por­ta­veu de la PDE, Manolo Tomàs. Les acci­ons, el movi­ment social les va començar a pre­pa­rar al setem­bre pas­sat en la cimera jurídica, ambi­en­tal, social i política que va cele­brar a Tor­tosa.

Per tal de reforçar la defensa de l'Ebre, la PDE amb el suport del gabi­net jurídic ambi­en­tal de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV) reco­pi­larà en un únic docu­ment totes les figu­res de pro­tecció del Delta. “Hem de dotar-nos de noves eines, que ens seran útils en el moment de pre­sen­tar quei­xes sobre l'incom­pli­ment de la nor­ma­tiva euro­pea”, ha dit Tomàs. Fins ara la PDE ha basat les seues quei­xes en l'incom­pli­ment de les direc­ti­ves euro­pees d'aigua, aus i hàbitat.

També durant el 2017 la Comissió Euro­pea ava­luarà el pla hidrològic de l'Ebre. L'ava­lu­ació estava pre­vista a final d'any pas­sat, però la com­ple­xi­tat dels plans hidrològics –se n'ava­luen més d'un cen­te­nar de tot Europa– s'ha retar­dat. “De moment el govern de l'Estat no ha res­post als reque­ri­ments fets des d'Europa”, ha mani­fes­tat el por­ta­veu de la PDE. El cabal ambi­en­tal del tram final del riu i la cons­trucció d'embas­sa­ments són dos punts que Europa posa en qüestió.

A més, la PDE manté la bata­lla jurídica amb el recurs con­tenciós pre­sen­tat al Tri­bu­nal Suprem. “Cas­te­lla-la Manxa també ha recor­re­gut con­tra la pla­ni­fi­cació hidrològica i des del Suprem ens han comu­ni­cat que pri­mer han de resol­dre aquest recurs”, ha deta­llat Tomàs. Amb tot, el Tri­bu­nal Suprem fa mesos que va adme­tre a tràmit el recurs con­tenciós de la PDE i Depana.

Enguany la marea blava tor­narà a sor­tir al car­rer, després de l'èxit de les mani­fes­ta­ci­ons d'Amposta i Bar­ce­lona del 2016. Abans, però, la PDE con­vo­carà la 15a assem­blea del movi­ment social. “La mobi­lit­zació social és necessària per fre­nar el lobby dels regants que fan pressió tant a l'Estat com a Europa perquè s'exe­cu­ten els rega­dius del pla hidrològic”, ha asse­nya­lat Tomàs. Les pro­tes­tes del 2016 van rebre el suport del govern, que com­par­teix amb la PDE el rebuig al pla hidrològic. Amb tot, la Gene­ra­li­tat i el movi­ment social dis­cre­pen sobre el canal Segarra-Gar­ri­gues.

LA FRASE

Demanarem una reunió amb la ministra per parlar sobre el pacte nacional de l'aigua
Manolo Tomàs
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE

LA XIFRA

95
metres cúbics
per segon és el cabal ambiental que fixa el pla de conca de l'Ebre al mes de gener a Tortosa.

L'Ebre no respira bé

El riu Ebre respira cada vegada pitjor. Així ho conclou un estudi del CSIC i la Universidad San Jorge (Aragó), segons el qual es redueix la respiració de la matèria orgànica que transporta l'aigua de l'Ebre, la qual cosa vol dir que la seua salut empitjora. El metabolisme dels rius depèn de l'activitat dels organismes que viuen a les seues aigües, així, la fotosíntesi de les algues i plantes aquàtiques injecten oxigen a l'aigua mentre que la descomposició de la matèria orgànica en consumeix.

Els científics han analitzat 86 milions de dades ambientals recollides durant els últims quinze anys en vint-i-cinc punts distints de la conca de l'Ebre. S'ha avaluat la concentració d'oxigen, la temperatura de l'aigua, la presència de compostos químics, la quantitat de pluja i el cabal del riu, entre altres dades. I els resultats demostren que la tendència de la conca de l'Ebre és d'augmentar la producció agrària i de reduir la respiració de la matèria orgànica que transporta el riu. En aquest sentit, l'estudi ha permès constatar que les riuades programades a l'Ebre després d'un període de sequera tenen un impacte dràstic sobre el metabolisme de les comunitats biològiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia