Minipartícules per descontaminar l'aigua

Si Catalunya pogués disposar de tota l'aigua acumulada en el seu subsòl els catalans no tornaríem a passar mai més set. Això sí, necessitaríem que fos potable i que no hi hagués grans bosses contaminades per les filtracions de diversos components químics, un fet que ara com ara passa i que a la pràctica inutilitza aquestes aigües per tota la vida, ja que tractar-les té un cost econòmic altíssim.

Això, però, podria començar a canviar gràcies al projecte europeu (anomenat Nanorem) que impulsen experts del Centre Tecnològic de Manresa Eurecat-CTM i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que han desenvolupat unes nanopartícules de ferro que sanegen l'aigua subterrània i que suposaran “una reducció del temps de descontaminació i un augment de la competitivitat en la gestió d'emplaçaments contaminats”, explica Irene Jubany, responsable de la línia de recerca en sòls i aigua subterrània a Eurecat.

Miquel Rovira, director de Sostenibilitat d'Eurecat, relata que aquestes diminutes partícules de ferro són capaces d'atacar directament components tòxics com ara els derivats del petroli –segons explica, totes les gasolineres velles han causat filtracions de combustible allà on han estat–, insecticides, productes químics que s'utilitzen en camps de conreu o residus industrials com ara desgreixants que provenen de vessaments incontrolats.

En tots aquests casos el sòl queda contaminat amb els anomenats organoclorats, un tipus de compost orgànic que es filtra a la terra fins a penetrar en aigües subterrànies i que sovint les contamina “per tota la vida”. Rovira detalla que aquest compost s'utilitza molt en la indústria per la seva eficiència a l'hora de netejar greixos o zones olioses, però avisa que és “extremadament tòxic”.

Les nanopartícules de ferro s'han obtingut a través d'una tècnica innovadora –la molta abrasiva– que és pionera a Europa. Es tracta de colpejar components de ferro fins a extreure'n les minúscules partícules –de dimensions inferiors als 100 nanòmetres– i, tot seguit, treballar per millorar la seva mobilitat en el medi i la seva capacitat de reacció davant els contaminants.

“La gràcia és que són molt petites però molt eficaces. Tenen molta més àrea superficial i són molt més reactives que altres components que s'utilitzen per descontaminar”, explica Rovira, que assegura que es podria netejar un aqüífer sencer amb una petita quantitat de nanopartícules, que serien absorbides per l'aigua un cop fet el procés gràcies a la seva dimensió tan reduïda: “L'aigua tindria un nivell més alt de ferro, però un cop tractada podria arribar a ser potable. Seria un problema menor comparat amb el problema de partida”, diu Rovira.

Segons relata, la tècnica hauria estat apta en capítols de contaminació com el que es va viure a Torelló el 1999, quan l'abocament de dissolvents organoclorats d'empreses va afectar greument els aqüífers d'aquesta zona i va provocar que durant diversos mesos la contaminació arribés a la xarxa d'aigua potable. En el mateix sentit, també s'haurien pogut fer servir les nanopartícules de ferro a Monistrol de Montserrat, població que al desembre passat va haver d'aturar el subministrament d'aigua a les cases per la contaminació d'un pou amb hidrocarburs. L'episodi el van detectar els mateixos veïns quan van alertar que l'aigua que sortia de l'aixeta feia fetor de petroli.