“La força de la carta del paisatge és el consens”

Hem estat buscant la manera de desvetllar l'interès de la gent pel paisatge. Cada any hem organitzat una jornada i enguany en celebrarem tres. És un procés de sensibilització, perquè s'entengui el paisatge no des del punt de vista normatiu de la protecció, sinó des del de la seva gestió. En el pla estratègic comarcal la carta és un eix destacat.

En aquestes reflexions s'han posat sobre la taula com a elements destacables la qualitat de vida, el paisatge de mosaic agrícola i forestal, i el patrimoni cultural i humà.

Depèn dels ingredients que hi vulguem trobar. Quan un foraster ens visita sempre pondera la tranquil·litat, el silenci i el viure sense presses. I els garriguencs trobem a faltar una bona connectivitat de xarxes i infraestructures, no haver de sortir fora a rebre serveis... Entenem la qualitat de vida com una certa satisfacció, malgrat les limitacions.

Tendim a queixar-nos, però això passa arreu, no sols a les Garrigues. La quotidianitat provoca que no tinguis referències directes de com es viu en altres llocs. A través del paisatge, volem millorar l'autoestima dels garriguencs.

És una eina de gestió, que no marca límits. Volem definir uns valors i usos per a la gestió del paisatge, impregnats de la gastronomia, la tradició, la cultura, les formes de viure. No hi ha paisatge sense persones. La força del document rau en el consens social que obtingui.

Mai. És un document obert, perquè el propòsit no és tant fer la carta com el procés de reflexió que comporta fer convergir diferents punts de vista i interessos de vegades no coincidents. Quan hi ha conflictes com el de Tracjusa, cal trobar la forma de resoldre-ho mantenint l'equilibri entre la necessitat dels ramaders i la resta de la població. No sembla acceptable resoldre-ho cremant residus urbans i esperar que no repercuteixi en la salut, els conreus i el medi ambient.

El paisatge és el fruit acumulatiu del treball de diverses generacions que han creat murs, marges, cabanes de pedra seca... No són elements sagrats, però sí que defineixen un país i s'han de tenir en compte en el trànsit de l'agricultura de secà a la de regadiu. El Garrigues Sud i l'arribada de l'aigua del Segarra-Garrigues facilitaran canvis que poden amenaçar de fer desaparèixer aquests elements. No és una qüestió de romanticisme, sinó de com pot evolucionar l'agricultura per augmentar-ne la rendibilitat i, alhora, fer-la sostenible per als nous serveis i la indústria.

A poc a poc, l'oferta s'ha anat equilibrant territorialment, amb l'obertura de nous establiments de restauració i allotjaments en zones on fa pocs anys no n'hi havia. Ara, el coneixement sobre els atractius i la realitat de les Garrigues és escàs a la resta del territori. A Catalunya, els ideals d'un paisatge turístic continuen sent territoris amb boscos i rius. I d'això en tenim poc aquí. No tenim un observatori que ens ofereixi dades, però és a través del boca- orella dels visitants que el turisme creix a les Garrigues. Ho notem també en les facturacions del sector. S'ha fet gràcies a una gran autoexigència per oferir serveis de qualitat als visitants en els restaurants, molins, cellers i allotjaments de la comarca.

Hi ha municipis que s'estan carregant les piles, però existeixen limitacions. Difícilment un municipi petit pot pagar un servei de guia turístic, perquè ni tan sols s'autofinança. Però quan els municipis han entès que no pot ser que els indrets visitables estiguin tancats han buscat mecanismes. És el cas de la cooperació de l'Ajuntament i la Cooperativa d'Arbeca, que tenen una persona que possibilita que també atengui l'agrobotiga i fa que sigui rendible. La Granadella té una persona al Centre de la Cultura de l'Oli que no sols atén els visitants, sinó que a més planifica activitats per atraure nous visitants. Aquest model de col·laboració es podria replicar. A banda, però, en altres municipis es podrien establir acords amb particulars per obrir els monuments de manera voluntària. Sempre hi ha una o dues persones a qui els agrada ensenyar el seu poble.

Pràcticament tots els cellers de la subzona Garrigues (DO Costers del Segre) estan oberts al públic, amb visites guiades i tastos. I molts molins d'oli també. Això porta gent al territori. Enguany s'hi ha afegit la floració dels ametllers, per exemple, a la Granadella, i funciona. És sorprenent perquè és un producte turístic efímer, però atrau gent de fora.