Nous combats a Juneda

Juneda, a les Garrigues, es prepara per rebre els dies 19 i 20 del mes corrent (amb una prèvia conferència inaugural a la Universitat de Lleida, el vespre del dia anterior) les XXI Trobades d'Ecologistes i Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans, que organitzen el conglomerat d'Ecologistes de Catalunya i l'associació lleidatana Ipcena (Institut de Ponent per a la Conservació i Estudi de l'Entorn Natural), i en què col·labora el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, un departament que, junt amb el de Política Territorial i Obres Públiques, rebrà, una vegada més, la corresponent reprensió en aquests «nous combats» que es desenvoluparan a Juneda.

Parlo de «nous combats» (naturalment dialèctics i pacífics, però contundents, sense armes de foc) perquè, després de vint anys de trobades, els reunits –que bé poden arribar al mig miler– es veuen obligats a tornar a reunir-se per a cantar-ne quatre de fresques al poder polític en exercici, format, com tots vostès deuen saber, per la santíssima trinitat socialista, republicana i ecosocialista, navegant els darrers dos anys en això que s'ha anomenat «la crisi» i que potser no és res més que la conseqüència de les coses que ens sobren, mentre que l'autèntica crisi seria tot allò que ens falta, que ens han prostituït i, com diuen els valencians, ens han furtat.

I de què estem parlant, diran vostès. Estem parlant del caos ambiental, que ho és, alhora, econòmic, social i territorial, per passar després –en un pla de consciència– a un de cultural i, segurament, espiritual. Però, vaja, no ens emparrem tant, perquè «podríem prendre mal», segons la vella i tan catalana expressió que va fer servir l'expresident Pujol, fa cosa d'un mes, o potser dos, quan, esclatat l'afer Millet, em sembla que encara no havia aparegut l'operació Pretòria. El cas és que aquestes XXI Trobades es produeixen enmig de la tempesta de presumpta corrupció urbanística, que tants efectes negatius té sobre la qualitat de les nostres vides, de les nostres economies i dels nostres paisatges. Una tempesta que ha deixat desarborat, indefens, però enormement irritat, el cos social, tingui consciència ecològica o no. Si a sobre del caos ambiental –local i global, per dir-ho en els termes d'avui dia, els que es faran servir a la Cimera de Copenhaguen– hi afegim el desastre laboral, típic dels cicles recessius de l'economia depredadora en què fa segles que estem i que no hem deixat, llavors ja ens situem en un pla de daltabaix humà en què les eines que hem fet servir fins ara per viure damunt la terra ja no serveixen.

Però mentre es busca aquest nou estat de l'esperit, la nova mentalitat, cal fer habitables els nostres espais degradats per la cobdícia, la ignorància, els interessos o la mala fe. És el que tractaran de fer, tornant-se a reunir a Juneda, els integrants de tot aquest moviment de defensa del que és real, obligats a reunir-se més cops dels que voldrien.

Tornarem a sentir parlar –perquè no hi ha més remei– dels usos i abusos de l'aigua, de la producció imparable de residus, de la urgència de preservar la biodiversitat, dels sistemes energètics, de l'afectació urbanística als territoris i, en fi, de l'agricultura i la ramaderia, el sector primari i primordial per a un país que vulgui ser de veritat lliure i sobirà, com així sembla que es decidirà en les consultes del pròxim diumenge.