Medi ambient

Medi Ambient

Itineraris d’aigua a Montserrat

Es presenta el llibre ‘Fonts de Montserrat i indrets amb aigua’, que proposa quinze rutes per descobrir la muntanya des d’un vessant poc conegut

L’autor, el geògraf olesà Joan Soler, ha identificat més de cent fonts

Mont­ser­rat és una de les mun­ta­nyes més cone­gu­des i més visi­ta­des del país. Però ara el geògraf, guia de mun­ta­nya i escrip­tor olesà Joan Soler ens pro­posa quinze rutes per des­co­brir el massís i el seu entorn des d’un ves­sant menys cone­gut: iti­ne­ra­ris que tenen l’aigua com a fil con­duc­tor. Soler ha pre­sen­tat el lli­bre Fonts de Mont­ser­rat i indrets amb aigua (Farell Edi­tors), una guia que defuig les guies excur­si­o­nis­tes con­ven­ci­o­nals i que inclou un índex amb un cen­te­nar de punts d’aigua amb les coor­de­na­des per loca­lit­zar-los fàcil­ment.

L’autor asse­gura a l’inici del lli­bre que “no és un estudi rigorós de les fonts mont­ser­ra­ti­nes” però sí que vol ser “un lli­bre d’iti­ne­ra­ris pen­sat amb l’objec­tiu de donar a conèixer a cami­nants i encu­ri­o­sits un recull” dels prin­ci­pals punts d’aigua de la mun­ta­nya. Adver­teix també que “Mont­ser­rat és immens” i que “és pràcti­ca­ment impos­si­ble docu­men­tar tots els punt d’aigua”. “Puc afir­mar que sols conei­xem una minsa part de totes les surgències”, asse­gura. Tot i així, és un tre­ball exhaus­tiu que és un bon punt d’inici perquè s’inves­ti­gui més la relació de Mont­ser­rat amb l’aigua, una mun­ta­nya que és seca ja que, per la seva geo­lo­gia, l’aigua de pluja es fil­tra cap a l’inte­rior de la roca, com si fos una esponja, i va a bro­llar sobre­tot en muni­ci­pis de l’entorn.

Soler ha estat dos anys i mig fent tre­ball de camp sobre les fonts i els punts d’aigua de Mont­ser­rat i els muni­ci­pis de l’entorn. N’ha loca­lit­zat un cen­te­nar entre fonts (34), dego­talls (7), men­ti­de­res (9), cis­ter­nes, bas­ses i cana­lit­za­ci­ons (44) i pous o mines (6). Segu­ra­ment, el cas més curiós és el de les men­ti­de­res, unes sin­gu­lars fonts natu­rals inter­mi­tents que acos­tu­men a rajar quan hi ha epi­so­dis de pluja de més de 60 mm, i els dego­talls, roques que estan humi­des per fil­tra­ci­ons d’aigua. En la pre­sen­tació del lli­bre a Olesa, Joan Soler va expli­car que per això diuen que a Mont­ser­rat la roca “plora” o “somica”.

De les quinze rutes que ens pro­posa, la mei­tat són a l’inte­rior del massís i la resta són iti­ne­ra­ris per zones peri­me­trals. Hi ha excur­si­ons per a tots els públics, amb dife­rents dura­des i difi­cul­tats. Una de les més asse­qui­bles és la que res­se­gueix la riera de Mar­ga­nell, que es pot fer en poc més d’una hora i té poc des­ni­vell. En canvi, la ruta pel coll del Mig­dia, el Montgròs i la canal del Mira­cle cal fer-la entre tres o qua­tre hores i la difi­cul­tat és alta. Això sí, com diu el lli­bre, “allà on raja aigua, raja història, natura, savi­esa, màgia, vivències”, així que aques­tes rutes seran molt més que un recor­re­gut de fonts mont­ser­ra­ti­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.