Territori
El Vallès busca altres llocs per deixar-hi matèria orgànica
A l’estiu del 2018 reformaran durant un any la planta de biometanització i compostatge de Can Barba de Terrassa
El Consorci de Residus provarà fer la recollida porta a porta a grans productors
El Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental haurà de buscar llocs alteratius perquè els ajuntaments puguin dipositar la matèria orgànica de manera temporal a partir de l’estiu de l’any que ve. Ho haurà de fer perquè a partir del juny està previst que comencin les obres de remodelació i modernització de les plantes de compostatge i de biometanització –en funcionament des del 2003 i el 2006 respectivament– de Can Barba, a Terrassa. En aquestes plantes 15 municipis de la comarca hi dipositen les deixalles del contenidor marró per acabar convertint-les, després d’un tractament de digestió anaeròbica, en compost i biogàs, amb la combustió del qual es genera electricitat per a l’autoconsum de la mateixa planta (20%) i per vendre a la xarxa pública.
En l’últim ple del juny del consorci es va aprovar una segona pròrroga de la concessió de les dues plantes a l’empresa Cespa GR, SA fins al juny del 2018, temps que servirà per acabar de tenir-ne enllestits els estudis i el projecte executiu per fer les obres de remodelació. Al febrer d’enguany ja es va adjudicar a l’empresa Recuperación de Energia una avantprojecte de pretractament i, al maig, la mateixa empresa va guanyar el concurs per a la resta del tractament de les dues plantes. Aquesta decisió es va prendre conjuntament amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i, properament, les dues administracions hauran d’arribar a un acord per al finançament de les obres.
L’objectiu de la remodelació és garantir un òptim funcionament en el futur que requereix millorar la capacitat de tractament per poder superar el llindar de les 20.000 tones de fracció orgànica de residus a les 26.000 tones anuals. La voluntat és fer les tasques de planificadament de manera que no s’hagi d’aturar el digestor, que ha tingut un desgast mínim i és on se sotmet el material prèviament seleccionat i triturat a un procés de fermentació anaeròbic bacterià amb temperatures d’uns 50 graus.
A grans trets, les millores incidiran en la revisió del digestor i els equips d’alimentació, bombament, recirculació i extracció, entre d’altres, per si cal alguna millora o substitució; la incorporació de la deshidratació mecànica per eliminar la humitat del compost; i posar a punt les instal·lacions auxiliars, des de les quals generen emissions acústiques i gasoses, passant pel tractament d’olors, les antiincendis, l’elèctrica per maximitzar el rendiment, la urbanització de l’entorn i l’estat de l’edifici d’administració. També es tindrà en compte el tractament de les aigües a la depuradora Terrassa Neta, que és just al costat.
Prova pilot porta a porta
D’altra banda, el consorci també està pendent de rebre, el 8 de setembre, les ofertes d’empreses que s’hagin presentat al concurs per implantar un servei d’informació i inspecció per fer una prova pilot de recollida porta a porta per a grans productors de les diferents fraccions de residus. Es faria utilitzant un sistema d’identificació de l’usuari amb l’emmagatzematge de dades mitjançant dispositius d’alta freqüència anomenats transponders o tags col·locats en els recipients de cada fracció, que poden ser llegits mitjançant lectors portàtils. La prova es farà principalment a Castellar del Vallès, Rubí i Sant Llorenç Savall. D’aquesta manera, sabran la situació real de la generació i separació, avaluar l’acceptació d’aquest sistema i el cost de la seva possible implantació, on sigui factible establir una metodologia per a aquest tipus de recollida i generar perfils de productors per a futurs pagaments segons la generació de deixalles.
LA XIFRA
Sancionen Terrassa pels abocaments de residus
En sis mesos Terrassa ha obert gairebé el mateix nombre de sancions (82) que tot el 2016 (88) per haver abocat residus, com ara deixar voluminosos sense trucar o deixalles fora dels contenidors.
