opinió
El Ter tornarà a ser riu
Des de la Gola del Ter a Torroella de Montgrí, fins a Girona, el paisatge agrari s’imposa a banda i banda de carretera. Una plana del Ter amb “tots els colors del verd”, que deia Raimon, amb arrossars magnífics, userdes ufanoses, blats de moro esplendorosos i plantacions de pomeres que ja han iniciat la collita. Una imatge inigualable, de postal, darrere de la qual hi ha l’esforç de moltes generacions.
Aquest agost, com diu el vicepresident de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, en Narcís Illa: “Per primera vegada en cinquanta anys hem aconseguit un acord per reduir el transvasament d’aigua del Ter: concret, calendaritzat i amb inversions associades.”
Fa nou mesos, en la constitució de la Taula del Ter, vam tenir-hi sensacions positives. Avui es confirmen i tanquem un acord de país. Perquè sempre hem plantejat la reivindicació del Ter, no com una qüestió local, sinó en el marc de la problemàtica nacional de l’abastament d’aigua. Per trobar-hi solucions calia aquest enfocament.
El reconeixement de la solidaritat del Ter envers el progrés de Catalunya, amb l’aigua transvasada cap a l’àrea metropolitana els darrers cinquanta anys, ha estat sempre present a la Taula del Ter. Però tal com sempre hem reivindicat al conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, cal garantir el cabal del riu aigües avall dels pantans i assegurar la recàrrega dels aqüífers del Baix Ter. Perquè sense aigua al riu la nostra pervivència no està garantida, tant en la preservació del nostre entorn natural, el manteniment de la nostra agricultura productiva o el desenvolupament d’un model turístic sostenible.
Els gironins no hem defallit mai en la defensa del Ter i, entre tots, hem sabut mantenir en la reivindicació la unitat dels municipis, les comunitats de regants i l’ecologisme de tota la conca. Aquest ha estat la nostra força, aquesta ha estat la clau. La sequera de 2008 ens va marcar aquest camí d’unitat i fermesa.
Els darrers anys els pobles de la seva riba hem redescobert el Ter, hem plantat bosc de ribera i hem potenciat el patrimoni fluvial. Entre tots hem recuperat el que havíem oblidat per tornar a gaudir del Ter des dels nostres pobles. Perquè el riu Ter és molt més que un curs d’aigua. Des d’Ulldeter, a Setcases, fins a la Gola, a Torroella, ha forjat la nostra identitat. El Ter, fins avui, i més enllà de l’aigua, ens ha portat progrés econòmic, ha vertebrat el territori i ens ha dibuixat el paisatge. Ens ha donat vida i ho ha de continuar fent! Ara s’obre un nou horitzó de futur per a la gent que vivim a les ribes del Ter, l’eix de les nostres vides.
Aquesta setmana, el Ter a Torroella de Montgrí portava el cabal més baix (1,3 metres cúbics per segon) des de l’estiu de 2008, fet que ha obligat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a deixar anar aigua des dels embassaments. Ho vull remarcar per alertar que les situacions de sequera cada cop seran més freqüents i, sobretot, per remarcar el darrer paràgraf de l’acord de la Taula del Ter, que diu textualment: “Les parts acorden a partir del 2028 seguir treballant per continuar reduint el transvasament.” Així ho farem, si no nosaltres, els nostres fills o els nostres nets.
Des de les comarques gironines estem agraïts al Molt Honorable President de la Generalitat, Carles Puigdemont i Casamajó, per haver impulsat la Taula del Ter. Però també tenim un reconeixement per a moltes persones, com el recordat Francesc Ferrer i Gironès (DEP), senador, diputat i regidor de l’Ajuntament de Girona, per haver mantingut durant tants anys la flama de la reivindicació de justícia pel Ter.
