Preservar la foscor

Qui no ha aga­fat el cotxe alguna vegada i ha fugit de les zones urba­nes bus­cant la fos­cor que fa falta per gau­dir d’una nit estre­llada? Aquests cels fos­cos, apar­tats de la con­ta­mi­nació lumínica de les ciu­tats, són els que el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat tre­ba­lla per pre­ser­var. Per ara, la serra del Mont­sec i el muni­cipi de Sal­des, al Ber­guedà, són els dos únics espais de Cata­lu­nya que tenen els medis noc­turns pre­ser­vats. Però la con­se­lle­ria tre­ba­lla per fer exten­siva aquesta pro­tecció a altres espais del país. De fet, les últi­mes mesu­res pre­ses per la Gene­ra­li­tat indi­quen que gran part del Piri­neu i del Pre­pi­ri­neu de Lleida reu­neix les con­di­ci­ons per crear una gran zona de pro­tecció del medi noc­turn. De moment, però, els pro­jec­tes més avançats són els que es pro­mo­uen als parcs natu­rals del Mont­sant, d’Aigüestor­tes i l’estany de Sant Mau­rici i del cap de Creus, i als espais d’interès natu­ral (EIN) de la serra de Pra­des i de l’Alta Gar­rotxa, així com al muni­cipi de Mont-ral. Segons fonts de la Direcció Gene­ral de Qua­li­tat Ambi­en­tal i Canvi Climàtic, al Mont­sant es podria tenir enlles­tit aquest mateix any.

La pro­tecció dels cels noc­turns que pro­mou la Gene­ra­li­tat neix de la llei 6/2001 del Par­la­ment de Cata­lu­nya, cone­guda com a llei de con­ta­mi­nació lumínica, i del decret 190/2015, que des­plega la llei. Aquesta nor­ma­tiva pre­veu la cre­ació de punts de referència lumínics i espais amb un cel noc­turn de qua­li­tat. Són zones d’espe­cial pro­tecció que han de com­plir uns requi­sits mínims pel que fa a la qua­li­tat de la fos­cor del cel. El mínim és que es pugui veure la Via Làctia. A més, aquests espais s’hau­ran de com­pro­me­tre a pro­te­gir el cel noc­turn. Entre les mesu­res que es dema­nen, hi ha que l’enllu­me­nat de la zona pro­vo­qui la mínima con­ta­mi­nació lumínica pos­si­ble, és a dir, que siguin fanals que enfo­quin a terra i que eme­tin una llum de color ambre.

El pri­mer espai on es va pro­te­gir el cel noc­turn va ser el Mont­sec, que el 2013 va ser con­si­de­rat un punt de referència lumínic. L’excep­ci­o­nal fos­cor del cel en aquesta zona li ha val­gut, a més, la dis­tinció –el mateix any– de Reserva Star­light i Des­ti­nació Turística Star­light, que atorga la Unesco i que el Parc Naci­o­nal d’Aigüestor­tes també dema­narà. Segons explica el direc­tor científic del Parc Astronòmic del Mont­sec, Sal­va­dor Ribas, en aquesta àrea del país con­cor­ren diver­ses con­di­ci­ons que fan que sigui un lloc idoni per a l’obser­vació astronòmica. “La baixa con­ta­mi­nació lumínica, la poca població, el fet que esti­guem allu­nyats de grans ciu­tats i que l’entorn tin­gui un enllu­me­nat res­pectuós amb el cel fan que puguis tro­bar un racó molt poc con­ta­mi­nat. A més, s’hi ajunta que plou poc i que no hi ha una humi­tat gaire ele­vada, i això hi ajuda”, explica. Ribas asse­gura que el fet de ser con­si­de­rats cel Star­light –una cer­ti­fi­cació que els aca­ben de reno­var– “ha aju­dat a acon­se­guir pro­jec­tes de recerca i de divul­gació” que, si no, no hau­rien pogut obte­nir. A més, ha atret una gran quan­ti­tat de turis­tes, sobre­tot cata­lans. El 2017 el regis­tre va arri­bar a les 33.000 per­so­nes, que dei­xen un impacte econòmic a la zona d’entre 1,5 i 2 mili­ons d’euros l’any.

En el cas de Sal­des, fa un any que la Gene­ra­li­tat li va ator­gar el reco­nei­xe­ment com a espai amb un cel noc­turn de qua­li­tat, i el muni­cipi ha reduït la con­ta­mi­nació lumínica amb la subs­ti­tució d’un 60% de l’enllu­me­nat públic per un de més res­pectuós amb el medi. A més, com explica l’alcalde del muni­cipi, Moisès Masa­nas, el con­sis­tori ha dema­nat que tot el terme muni­ci­pal esde­vin­gui zona de pro­tecció màxima. “Fins ara tenim dues zones cata­lo­ga­des, però la intenció és que s’ampliï a tot el muni­cipi”, asse­gura. Masa­nas també avança que estan tre­ba­llant per ins­tal·lar un cen­tre d’obser­vació astronòmica a l’antiga casa fores­tal i que l’equi­pa­ment podria estar enlles­tit aquest mateix estiu. L’alcalde creu que la dis­tinció com a espai amb un cel noc­turn de qua­li­tat els ha posat “al mapa” i afirma que con­ti­nu­a­ran tre­ba­llant amb altres pro­jec­tes medi­am­bi­en­tals com ara la bio­massa i l’ener­gia verda.

Fonts de la Direcció Gene­ral de Qua­li­tat Ambi­en­tal i Canvi Climàtic indi­quen que les mesu­res con­tra la con­ta­mi­nació lumínica “no només afa­vo­rei­xen l’obser­vació astronòmica, sinó que també bene­fi­cien l’eco­sis­tema noc­turn. Hi ha fauna que neces­sita noc­tur­ni­tat total per viure, ali­men­tar-se i migrar. És el cas dels rat­pe­nats, les cuques de llum, les papa­llo­nes i les gui­neus”, afir­men.