“L’objectiu de l’APAN és tancar les seves instal·lacions”

En aquest moment estem bastant bé. Hem passat un any 2017 molt dolent però ara està millor. Ara en total potser tenim uns 150 animals, que està bé perquè és important mantenir un nombre que tu puguis assumir econòmicament i pel que fa a l’espai perquè ells tinguin una bona qualitat de vida. No és qüestió de tenir un magatzem d’animals. No estem saturats com ho estàvem el 2017.

Vam tenir dos comissos de síndrome de Noè. En aquests casos t’entren vint o trenta animals de cop, i llavors et trobes amb aquesta entrada massiva i amb una problemàtica psicoanimal molt important. Hem trigat un any a refer aquests animals psicològicament i que puguin marxar en adopció.

Establim convenis de recollida i manteniment amb diferents administracions locals tant de la comarca com de fora. Portem moltíssims municipis però afortunadament es recullen pocs animals. La primera pregunta que fem és de quina quantitat anual d’animals parlem. Perquè depèn de la quantitat no podem assumir-ho. Entren més diners però no compensa perquè tens més despesa veterinària, de menjar, de llum...

Sí, tenim clar que desafortunadament els animals de l’APAN excepte en el cas dels cadells, passaran molt temps aquí. I han de tenir una bona qualitat de vida. Mai no serà com amb una família, sens dubte, però intentem cuidar-los tan bé com podem.

Sí. Fa vint anys que existeix l’APAN, i en aquests vint anys hem vist canviar la consciència social moltíssim. Recordo al principi que venien caçadors que volien gossos per caçar. Els responíem que no i sempre teníem una mala resposta. Ara ja no. Venen menys i ja no hi ha mala resposta. També hem notat un canvi molt important en les adopcions de gossos amb necessitats especials. Les xarxes socials han fet un feina magistral per aquesta consciència social que les administracions no han fet. Ara un gos que li falta un ull i només té dues potes l’adopten. On no ha canviat encara és en els gats. Si ja són adults és molt difícil que els adoptin. Si no els adopten amb tres mesos, els gats estaran aquí anys i panys. Per això tenim una cura especial del seu espai. El gos té més possibilitats.

És complicat saber si ha canviat o no perquè no hi ha veritablement cap estudi que et digui les xifres exactes. Podríem dir que qui abandona, segueix abandonant, però ara es veu més. Ara molts municipis demanen als ciutadans que si veuen un animal abandonat el porti a l’ajuntament, i la gent ho fa.

El 2017 vam rebre uns 600 animals abandonats. És moltíssim. Vol dir que en un any 600 famílies han llençat el seu animal de companyia al carrer.

És molt senzill. Això passa perquè hi ha una tradició, uns costums i unes maneres de fer. Això es pot canviar per la via legal, que fa que canviï la consciència social. En aquest cas, la consciència social va per davant i ni així s’està aconseguint res. Catalunya té una legislació pionera de protecció dels animals dels anys vuitanta que no es porta a la pràctica. Nosaltres trobem un gos que té xip, s’identifica el propietari i no passa res. Així no canviarà res.

No serveix de res tenir una llei si després no s’aplica. El problema és que caldria posar una multa important a una persona que abandona un gos amb xip. Però ara no passa res.

És clar. Però és així perquè la llei els considera un objecte. Ara crec que s’ha canviat, ara fa un mes. Si s’entén l’animal de companyia, que és un ésser viu, com un objecte, passa el que passa. Tu tens un animal, te’n vas de vacances. Per què has de pagar una residència si el pots abandonar, no et passarà res i quan tornis pots tenir un cadell? Cal canviar la mentalitat de la gent. Ha crescut la consciència social però també ens trobem que les velles glòries encara hi són.

L’administració hauria de posar-se les piles i veure què vol el ciutadà. Hauria de fer unes lleis efectives, actuals i serioses. L’abandonament alguna dia s’acabarà, ho tinc claríssim, però que puguem dir que millorem. Cal que tots els animals estiguin xipats i cada vegada que es trobi un animal abandonat, que es multi. Si una persona no pot seguir tenint cura d’un animal, ho ha de resoldre d’una altra manera, no llençant l’animal al carrer. També haig de dir que mentre estigui permès que hi hagi empreses que es dediquin a la recollida d’animals no anirem enlloc. D’on treuen els beneficis aquestes empreses? Dels animals. No sé com s’ho fan però d’algun lloc surt: del personal, veterinari, alimentació o manteniment de les instal·lacions. L’objectiu de l’APAN és tancar les instal·lacions, perquè voldrà dir que no fem falta. I espero veure-ho.

Les administracions per la tasca que fem com a ONG no donen absolutament res. Entren diners a través dels convenis perquè els ajuntaments paguen cada vegada que entra un animal. Paguem per un servei entre cometes. També entren diners a través dels apadrinaments i per les adopcions.