“El cas del Castor hauria de servir com a escarment al govern”

La normativa diu que qui fa una instal·lació en un lloc on no es pot fer té la responsabilitat de restituir l’espai. Reclamem un calendari de desmantellament i que no es posen més excuses. Hi ha informes que posen de manifest que hi havia una relació de causalitat entre la injecció de gas i els terratrèmols. Tenim sobre la taula una sentència del Tribunal Constitucional que diu que la urgència no existia. De fet, la Comisión Nacional del Mercado de la Competencia ha suspès el pagament als bancs.

Paguem per un servei que no es presta, s’ha incrementat la factura del consumidor per un servei fantasma, per unes instal·lacions que no funcionen. A més, s’ha interferit en un contracte entre particulars i empreses subministradores de gas.

Ens hi hem adherit, volem que assumeixen responsabilitats tant el govern del PP com el del PSOE, perquè uns van donar la concessió i els altres van afanyar-se a indemnitzar ACS amb 1.350 milions d’euros quan va renunciar a la instal·lació. L’empresa tenia una llicència provisional, llavors per què li van pagar? No complia els requisits per ser indemnitzada.

No tenia ni capacitat tècnica ni econòmica per fer el magatzem de gas. El 2006 tenia només dos treballadors. El pressupost inicial era de 500 milions d’euros, que es van acabar triplicant.

Així s’ha acabat demostrant. Tenien un blindatge de l’Estat que els reconeixia que encara que ho fessin malament cobrarien. Era un negoci segur, les pèrdues les hem assumit els consumidors.

La primera reclamació a la Comissió Europea la vam fer el 2009 per fraccionament del projecte i ens van respondre que com que la indústria no s’havia instal·lat encara no hi havia cap impacte. També vam presentar una petició al Parlament Europeu, que no es va tenir en consideració. Quan vam saber que el Castor es finançava a través del Banc Europeu d’Inversions ens hi vam dirigir, els vam demanar que ho aturessen, però tampoc ens van escoltar. El 2013 vam avisar el BEI del risc de sismes. Pel que fa al reial decret llei d’indemnització, també el vam portar a Europa perquè és un ajut d’estat encobert.

En principi no se li pot donar un altre ús. El problema, més que el risc de terra, és el de la instal·lació marina: vam advertir del risc de sismes, però ni l’empresa ni l’Estat ens van escoltar. Ara estem pagant a Enagás 15 milions d’euros anuals pel manteniment d’una instal·lació que mai es farà servir, són diners llençats a la brossa. No entenem que les associacions de consumidors no posen el crit al cel. La canonada ja està inertitzada, ara s’han de segellar els pous i s’ha de separar la planta terrestre de la marítima.

No ho sabem, però el govern l’únic que fa és dilatar el procés. El ministre d’Indústria ha reconegut que hi ha un greu error de disseny al Castor, però aquest error no surt en l’informe que fa el MIT. Reclamem que es facin públics tots els informes: quin error de disseny hi ha, quina gravetat té... La negligència ha estat tant de l’empresa com de l’Estat. El ministre Soria va donar una autorització provisional al Castor perquè tenia dubtes de la capacitat del magatzem per resistir la injecció de gas. L’empresa no pot sortir-ne com si no hagués passat res.

No confiem en res ja! A Europa hem esgotat molts cartutxos i no han respost com nosaltres esperàvem, això ha minvat la confiança en les institucions europees. Pel que fa a la via judicial, ja veurem com acaba, esperem que al final s’imputen responsabilitats als responsables d’aquest nyap. El jutge de Vinaròs ho ha declarat causa complexa, i el Síndic de Greuges ha reclamat que es faci una auditoria tècnica.

Hauria de servir com a escarment al govern. Els ciutadans hem d’exigir que casos com aquests no es reprodueixin.