Medi Ambient
Aigües sota control
Una exposició a l’interior de la central hidroelèctrica de Camarasa rememora el centenari de la construcció de l’embassament
Amb 92 metres d’altura, va ser la presa més alta construïda a Europa fins al 1924
La vaga dels treballadors de La Canadenca va desembocar en la jornada laboral de vuit hores
El 3 d’agost del 1920 va entrar en funcionament la presa de Camarasa. Les obres, però, van començar quan s’acabava el 1917, i per celebrar la data del centenari una exposició rememora el procés per erigir-la. Es va inaugurar ahir, a l’interior de les mateixes instal·lacions. Amb el títol Camarasa 1917-1923. Temps d’avenços i lluita obrera, explica dos aspectes clau per a la seva construcció. D’una banda, els processos tecnològics que van permetre la seva construcció i, de l’altra, els aspectes socials vinculats. Es pot visitar els dijous i divendres a la tarda i els caps de setmana al matí, però cal fer una reserva a través de l’empresa Espais Orígens. És una iniciativa del consistori de Camarasa i Endesa, que té el suport de la Diputació de Lleida, Ràdio Balaguer, Enel Green Power i la Fundació Endesa. L’exposició es complementa amb plafons informatius que s’han distribuït al llarg del municipi i de la carretera d’accés.
L’objectiu primordial de la seva construcció va ser il·luminar l’àrea metropolitana de Barcelona, proveir de subministrament elèctric i fer funcionar els tramvies. Amb una capacitat de 163,4 hectòmetres cúbics, al llarg d’aquests cent anys d’història ha anat incorporant altres usos, com ara el rec i activitats més lúdiques, com per exemple el bany o la pesca. Es va triar un punt estratègic per a la seva construcció, a 200 metres aigües amunt de la confluència de dos dels principals rius catalans, el Segre i la Noguera Pallaresa, per aprofitar d’aquesta manera la potència dels salts d’aigua. El 1917 es va començar a treballar en la desviació de la Noguera Pallaresa pel marge esquerre i el maig del 1919 va començar el gruix de l’obra. Serien necessaris 218.000 m³ de formigó –a banda de la roca natural– per coronar la que seria la presa de gravetat de planta corba més alta d’Europa fins al 1924, amb 92 metres d’altura i 100 de fonaments. L’edifici de la central tenia quatre grups generadors equipats amb turbines de tipus Francis d’eix vertical i una potència màxima de 56.000 kW. Les obres es van donar per acabades el 29 d’abril del 1922.
La Canadenca i la vaga
La construcció va anar a càrrec de l’empresa Traction, Light and Power –Riegos y Fuerza del Ebro SA a l’Estat–, anomenada La Canadenca perquè era originària de Toronto. Ja s’havia fet càrrec de les de Sossís (1912), Seròs (1914) i Talarn (1916). Aquesta febre per fer pantans continuaria els anys següents i entre el 1912 i el 1940 se’n van fer fins a dotze en l’eix format pel riu Flamisell, la Noguera Pallaresa i el Segre.
La construcció de la presa va suposar un gran canvi en la vida de la comarca. Hi van arribar uns 3.000 treballadors i, per exemple, es van començar a obrir comerços. Precisament, els obrers van tenir un paper fonamental a Camarasa. Les dures condicions en què havien de treballar i l’acomiadament de vuit treballadors del departament de facturació de l’empresa van generar la que va ser una de les principals vagues laborals de principis del segle passat. Va ser seguida pels membres del sindicat únic d’aigua, gas i electricitat de la CNT, però al llarg dels dies s’hi van anar sumant altres sectors, com ara el tèxtil o el dels transports. Va ser gairebé un mes i mig de vaga que va acabar amb un míting a la plaça de les Arenes de Barcelona que va aplegar més de 20.000 treballadors i on es va signar un acord entre els delegats governamentals, els sindicats i el comitè de vaga. El resultat: una jornada laboral de vuit hores diàries, entre altres millores professionals.
