Passos per a amfibis a la GI-602 de Sant Climent
S’ha fet un pas inferior a la carretera per evitar-ne l’atropellament
Un altre pas inferior prefabricat sota la carretera Gi-602, al terme municipal de Sant Climent Sescebes, facilita des d’ara l’accés de fauna com a amfibis i petits vertebrats d’una banda a l’altra de la via, evitant-ne l’atropellament; l’adequació d’un drenatge existent i la construcció d’una tanca permanent de formigó d’uns 220 m de longitud i uns 40 cm d’altura, paral·lela a la carretera, condueix als amfibis cap als passos inferiors i els barra el pas cap a la carretera. D’aquesta manera es millora la connexió de l’estany de la Cardonera, que està dividit per la meitat per aquesta carretera.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha finalitzat les obres d’aquest projecte que s’han executat dins del Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya, amb el cofinançament del Fons europeu de desenvolupament regional. L’actuació permet facilitar els moviments de la fauna a l’entorn dels estanys de la Cardonera i Pous, que estan dins l’espai Basses de l’Albera inclòs al pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la xarxa Natura 2000. Les actuacions han tingut un cost d’uns 170.000 euros.
A l’estany d’en Pous, s’ha enretirat una tanca metàl·lica temporal existent que impedia el pas dels amfibis a la calçada de la carretera, que dificultava un bon drenatge, i s’ha construït una tanca de formigó de 215 m de longitud per dirigir els moviments dels amfibis cap a l’estany de manera segura a través d’un drenatge existent, i que a més fa la funció de cuneta en un dels costats de la carretera. En els camins existents adjacents als dos estanys, s’han construït un total de tres rases de captació, estructures similars als passos canadencs que eviten que aquests llocs esdevinguin punts d’accés a la carretera.
Els animals que cauen en aquestes rases només poden dirigir-se cap als passos inferiors resseguint les barreres que s’han construït. Durant aquest 2018 es preveu executar un primer seguiment per comprovar la utilització dels passos i la funcionalitat de les barreres que s’han construït durant els períodes concrets en els què els amfibis tenen més mobilitat.
