Flix es vol espolsar l’etiqueta que arrossega des de fa dècades i que relaciona el municipi amb un fosc episodi de contaminació de l’Ebre. El riu hauria de ser, en teoria, un dels principals atractius flixancos però, en canvi, està marcat per una taca negra, llegat del passat industrial de la zona. La indústria química poc a poc s’ha anat apagant, però la contaminació no acaba de fer net.

Tragsa ja té gent a Flix, l’empresa ja s’ha instal·lat pròpiament al municipi. Està fent treballs preparatoris i comença a tenir-hi personal tècnic. Ara bé, és cert que si ens apropem a l’embassament no s’hi veu moviment físic.

Tragsa va posar la seva bandera a Flix a finals de febrer, però els preparatius han anat avançant. Jo vaig tenir una conversa la setmana passada amb el president d’Acuamed, el president que havia designat el govern sortint, hauria de matisar, i em va dir que els calendaris s’estan complint. Va comunicar-me, però, que no em podia dir a partir de quin dia veurem maquinària al riu perquè no estava en condicions de poder concretar tant. Insisteixen que tot va segons el calendari previst.

Quan es visualitzarà l’extracció de fangs? Això no ens ho han dit. Però les obres han d’estar acabades en dinou mesos, comptats des de l’adjudicació. Si l’adjudicació va ser fa una mica més d’un mes, ens n’anem a passat l’estiu del 2019.

Ens han assegurat que això no passarà, en absolut, perquè ja està adjudicat i ja hi ha una empresa adjudicatària a la qual li corre el rellotge. En aquest sentit, el canvi de govern no ens ha aportat intranquil·litat perquè Tragsa ja havia pres possessió de l’obra. És cert que estem esperant el nomenament dels responsables de la secretaria d’Estat i de saber qui es fa càrrec de la presidència d’Acuamed. Però aquest és un projecte que va arrencar el 2004, i estem al 2018. Els interlocutors han estat moltíssims: tres alcaldes de Flix, diferents secretaris d’Estat i presidents d’Acuamed. Ara, encara se n’hi afegiran més.

A efectes personals, no m’és igual. Pel que fa a l’obra, el que demanem és que l’Ebre quedi net, sigui qui sigui qui se n’hagi d’encarregar.

De tranquils, ja ho estem ara. És cert que tots tenim la necessitat que els compromisos s’acabin concretant. Hi ha d’haver un major control, ja des d’abans que l’obra es comenci a executar. El ministeri es va comprometre a millorar les mesures de control i seguretat de, per exemple, la qualitat de l’aire. Això no s’ha concretat. A Madrid estan en funcions i, al Departament de Territori, fins fa quatre dies estaven sota el 155. Però nosaltres estem en espera que això es concreti i que es posi fil a l’agulla.

Durant l’execució de la primera fase els controls van anar a càrrec de l’Ajuntament, amb suport del CSIC. Però era Madrid o la Generalitat qui se n’havia d’haver fet càrrec. Les coses ara s’han de fer millor que llavors, els treballs generen un canvi en l’ambient de sobre l’embassament i, per tant, tenen afectació en la qualitat de l’aire de Flix. Això ha d’estar controlat. I el control ha de ser estricte en tota l’actuació. Si s’ha de començar quinze dies més tard, que s’hi comenci, però que es faci bé. No pot repetir-se el que va passar durant la primera fase, que la mateixa empresa que netejava, quan li va semblar que n’hi havia prou, va dir que allò ja estava bé.

Tot i que ens ha tocat viure una situació complicadíssima i no desitjable, almenys que serveixi perquè la finalització de les obres es faci millor. No tindria nom caure en els mateixos errors en la segona fase.

És una planta que va suposar una gran inversió, no n’hi ha cap a Catalunya. Es va desmuntar perquè l’Agència Catalana de Residus no va acceptar la nostra petició i, ara, s’ha de tornar a instal·lar, amb un pressupost de 54 milions d’euros.