Medi ambient

Les línies elèctriques maten més de 600 aus

La fiscalia investiga si la Generalitat i les companyies apliquen la norma per evitar l’electrocució d’ocells protegits

Els Agents Rurals n’assenyalen les reincidents però admeten que el nombre pot ser més elevat

Consten 28 àguiles marcenques i 209 cigonyes, electrocutades

Cata­lu­nya ha regis­trat més de 600 aus mor­tes per elec­tro­cució o per col·lisió amb tor­res i línies elèctri­ques en els dar­rers tres anys. La majo­ria són rapi­nyai­res pro­te­gits i en perill d’extinció, com ara l’àguila mar­cenca. Aquesta xifra negra ha estat deta­llada pel Cos dels Agents Rurals al fis­cal del ser­vei de Medi Ambi­ent de Bar­ce­lona, Antoni Pelegrín, que des de prin­cipi d’any ha ini­ciat una inves­ti­gació per tal de deter­mi­nar si la Gene­ra­li­tat i les com­pa­nyies elèctri­ques com­plei­xen la nor­ma­tiva exis­tent pel que fa a la pro­tecció de l’avi­fauna del nos­tre país.

Els experts han qua­li­fi­cat l’elec­tro­cució d’aus pro­te­gi­des com un dels pro­ble­mes ambi­en­tals més greus que actu­al­ment té Cata­lu­nya, jun­ta­ment amb la con­ta­mi­nació atmosfèrica. Les diligències de la fis­ca­lia poden deri­var en denúncia si es detecta un delicte con­tra la fauna sal­vatge per elec­tro­cució.

En la docu­men­tació apor­tada, la direcció gene­ral dels Agents Rurals, que depèn del Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca i Ali­men­tació, deta­lla que ha obert 580 expe­di­ents de punts negres, alguns d’ells “rein­ci­dents”, que sumen unes 640 aus mor­tes a Cata­lu­nya, entre els anys 2015 i 2017. Hi cons­ten: 209 cigo­nyes, 91 ali­gots, 76 vol­tors, 51 ducs, 28 àgui­les mar­cen­ques, 16 àgui­les cua­bar­ra­des, dues àgui­les dau­ra­des, entre d’altres. Aquesta xifra es con­si­dera “una petita part de la real”, ja que els rurals es van movent pel ter­ri­tori.

Les aus es posen sobre els suports i quan esti­ren les ales toquen alguna part elec­tri­fi­cada o una altra fase de tensió, s’elec­tro­cu­ten i moren. Fins i tot, els rurals han tro­bat algun rapi­nyaire amb una serp a la boca, que és la que li ha transmès el cor­rent.

L’any 2008, el govern espa­nyol va esta­blir, a través d’un reial decret, les mesu­res per a la pro­tecció de l’avi­fauna con­tra la col·lisió i elec­tro­cució en línies elèctri­ques d’alta tensió. Hi fixava que el minis­teri n’assu­mi­ria les des­pe­ses, fet que va rela­xar, encara més, les inver­si­ons de les com­pa­nyies. A més, les bases regu­la­do­res de les aju­des no es van apro­var fins a l’any 2017, i s’esta­bleix que les com­pa­nyies han de posar les pro­tec­ci­ons i després se’ls hi paga.

El decret esta­tal indica que cada comu­ni­tat ha de fer un inven­tari de les zones amb més risc. La Gene­ra­li­tat va fer una reso­lució el 2012 en la qual deta­llava les línies peri­llo­ses per als ocells, que el 2013 va aco­tar a suports peri­llo­ses i no trams sen­cers. Ara el fis­cal Pelegrín vol acla­rir si la Gene­ra­li­tat ha exi­git a les com­pa­nyies un pla d’adap­tació de les seves línies. A l’Estat espa­nyol –on es regis­tren 33.000 aus mor­tes per elec­tro­cució a l’any–, només cons­ten san­ci­ons econòmiques pel govern de Cas­te­lla-la Manxa i rati­fi­ca­des pel Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia d’aquesta comu­ni­tat. El 2016 va vali­dar la sanció a Iber­drola de 100.000 euros i una indem­nit­zació de 64.860 euros, el valor actu­a­lit­zat de l’àguila cua­bar­rada elec­tro­cu­tada en zona pro­te­gida a Alba­cete.

El fis­cal, a més de dema­nar infor­mació a la Gene­ra­li­tat, també ha orde­nat al Cos d’Agents Rurals que li comu­ni­quin tots els ates­tats que rea­lit­zen d’ofici quan mor un ocell elec­tro­cu­tat. La situ­ació no ha millo­rat. Només a la pri­ma­vera pas­sada ja s’han detec­tat setze nous casos, com ara un mus­sol, un duc, o una àguila cua­bar­rada o per­di­guera, segons els ates­tats.

Els Cos d’Agents Rurals també comu­nica de forma imme­di­ata la incidència a la com­pa­nyia elèctrica perquè pren­gui mesu­res. Endesa, que té el 90% de les línies d’alta tensió al ter­ri­tori català, informa a El Punt Avui que no té un pla d’adap­tació con­cret dels suports i línies peri­llo­ses per a les aus. Asse­gura que es “van cor­re­gint” suports i línies “de mica en mica”, a mesura que els Agents Rurals els aler­ten d’una elec­tro­cució, la qual –indi­quen– també pro­voca talls del ser­vei als cli­ents fins que no es troba la incidència, i quan s’ha de fer alguna millora de la línia, s’apro­fita per posar car­cas­ses aïllants.

Endesa deta­lla que, en el seu pla de con­ser­vació de la bio­di­ver­si­tat, rea­litza acci­ons pio­ne­res. L’any 2014 va ini­ciar un pla pilot i va col·locar uns 300 dis­po­si­tius sal­va­o­cells a la part cen­tral d’una línia de 110 kV que va de la cen­tral hidràulica de Cama­rasa fins a Cer­vera, apro­fi­tant la seva reno­vació. El tram està en una estepa pro­pera a una Zona d’Espe­cial Pro­tecció per a les Aus (ZEPA). I, l’any pas­sat, la com­pa­nyia va adqui­rir un dis­po­si­tiu làser, valo­rat en 5.000 euros, que ha cedit al Cen­tre de Fauna Sal­vatge de Vall­ca­lent, a Lleida, perquè amb aquesta tec­no­lo­gia inno­va­dora d’apli­car llum làser a la zona afec­tada es faci­lita el procés de cica­trit­zació i recu­pe­ració de l’ani­mal elec­tro­cu­tat. Es tro­ben pocs ocells vius, però.

Les zones de Lleida i de les Ter­res de l’Ebre con­cen­tren la major mor­ta­li­tat de rapi­nyai­res ja que en aquesta zona hi ha parcs natu­rals, tot i que les aus bus­quen men­jar en zones com ara abo­ca­dors. Així, el cemen­tiri d’aus elec­tro­cu­ta­des el lidera la comarca de la Noguera, amb 116 rapi­nyai­res en els dar­rers tres anys. La segueix el Montsià, amb 87 aus; el Baix Ebre, amb 56; el Segrià, amb 39, i el Bages, amb 26 aus mor­tes.

L’enti­tat eco­lo­gista Ipcena va denun­ciar el febrer del 2017 al Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat la mort de diver­sos rapi­nyai­res per elec­tro­cució en una línia de mit­jana tensió d’Endesa, en el tram entre Soses i Aitona. Recla­mava que s’adap­tes­sin les línies o una sanció. Cer­ta­ment, els rurals, en el seu llis­tat, recu­llen que aquesta zona del Segrià té “línies i suports rein­ci­dents”. També han escrit “tram molt rein­ci­dent!!!” a la granja Astorà al Baix Ebre.

I a tot Cata­lu­nya hi hagut epi­so­dis esfereïdors de mort en grup d’aus migra­do­res com són les cigo­nyes. Algu­nes d’elles esta­ven ane­lla­des a Suïssa, Suècia i Sant Sebastià. Per exem­ple, els rurals des­ta­quen a l’agost del 2015 “la mort mas­siva de cigo­nyes en migració” al bar­ranc de la Mari­nenca, al Montsià, amb 29 aus. Hi asse­gu­ren que aquesta línia d’Endesa que passa pel muni­cipi de la Galera “és rein­ci­dent”. El juliol del 2017, van loca­lit­zar divuit cigo­nyes mor­tes i dues de feri­des altre cop al Montsià, en aquest cas a l’abo­ca­dor de Mas de Bar­be­rans, i Endesa va fer-hi arran­ja­ments. L’any pas­sat també aler­ta­ven que a Bala­guer s’havia cor­re­git el suport però “l’ani­mal queda pen­jat”.

Endesa assegura que ha corregit 358 suports

La Generalitat ha publicat la normativa per protegir l’avifauna de Catalunya. La seva aplicació total, però, resta pendent. Un dels arguments és que el govern espanyol, que va marcar les prioritats el 2008, no ha donat les ajudes promeses per electrocució.

En una resolució del 2010, la Generalitat va delimitar les àrees prioritàries de reproducció, alimentació i concentració local de les espècies d’aus amenaçades a Catalunya, i es va donar publicitat de les zones de protecció per reduir el risc d’electrocució i col·lisió amb línies elèctriques d’alta tensió. Dos anys després, es detallaven les línies perilloses, que les companyies havien d’arranjar. El Departament d’Agricultura va modificar-la, i en la resolució AAM/1061/2013 , passava de tres a sis les fases de correcció de les línies aèries d’alta tensió. S’hi afegia que les empreses havien de presentar els projectes l’agost del 2013, i la fiscalia ara els reclama. En la primera fase, la Generalitat enumera 657 suports dins les zones de protecció que cal corregir. La majoria són d’Endesa i algunes d’Eléctrica del Ebro, Agri-energia, i Bassols Energia. En la fase 2, hi ha 426 suports fora de les zones de protecció. A banda, s’indiquen 66 línies en zones de protecció.

En la documentació, consta que la Generalitat va sol·licitar a Endesa el 2014 i el 2016 els canvis, tot assegurant-li que “avançar aquestes correccions és l’actuació mediambiental més important que Endesa pot fer a Catalunya”. Li afegia que, el 2016, només li constava cinc punts corregits dels 483 suports perillosos i se n’hi indicaven 56 de nous. Endesa aclareix que ha corregit 358 suports i línies des del 2016 a l’actualitat, especialment a les comarques amb més accidents, com són les de Lleida i Tarragona, i que “informen de tot” el Departament de Territori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.