L’ecologisme s’agrupa per defensar la Costa Brava
Divuit entitats formen a Pals la plataforma SOS Costa Brava i subscriuen un manifest contra la revifada de projectes urbanístics que agredeixen el territori costaner nord
La plataforma SOS Costa Brava es va constituir ahir al matí a l’equipament cultural de Ca la Pruna, a Pals, on les divuit entitats ecologistes i de defensa del territori que la integren van subscriure un manifest que té com a objectiu denunciar la revifada de plans i projectes urbanístics que afecten els 22 municipis de la Costa Brava, des de Portbou fins a Blanes.
Només en l’últim mes, els principals promotors del moviment han inventariat projectes que podrien representar fins a 2.250 cases noves, quatre hotels, un camp de golf, un càmping projectat en espai protegit i la construcció d’edificacions en espais PEIN, a banda de 172 amarradors esportius nous i l’allargament de la C-32. “I només tenen a veure amb 9 dels 22 pobles de la Costa Brava”, feia notar Sergi Nuss, portaveu de la plataforma SOS Costa Brava, que subratllava que la recerca continua: “No sabem què més hi ha en el planejament urbanístic vigent dels tretze municipis restants i què poden significar altres plans i projectes urbanístics de gran impacte.”
Nuss assegura que es viu un ressorgiment de projectes a causa de l’aflorament de capital estranger disposat a invertir, que “sovint és de fons dubtosos i que necessita ser col·locat”. “Troben oportunitats a la Costa Brava, i no només perquè és un lloc potent en clau turística, sinó perquè tenim unes administracions que consideren vàlids planejaments franquistes i de principis de la democràcia.”
El portaveu de la plataforma SOS Costa Brava recorda que, al seu parer, han servit de ben poc els dos debats Costa Brava, els plans directors urbanístics del sistema costaner, la carta de Tossa, el pla territorial de les comarques gironines i els catàlegs del paisatge.
Buscaran complicitats arreu. A hores d’ara, assenyala Nuss, les seccions locals d’alguns partits polítics ja els han donat suport. “Estan d’acord amb nosaltres perquè afecta el seu tram de costa. Volem que la nostra reivindicació arribi a tots els partits de l’àmbit català i que suposi una mobilització dels estaments polítics de la Generalitat”, manifesta.
Marta Ball-llosera, de la Iaeden-Salvem l’Empordà, activista bregada en mil batalles, assumia la necessitat que la seva entitat tingués una funció molt activa dins de la plataforma: “Entitats grosses com la nostra tenen l’obligació d’agrupar forces per lluitar contra aberracions urbanístiques com les que ens afecten.” Pensa que és “el moment oportú per fer-ho”, perquè per a alguns s’ha acabat la crisi, però també perquè cal reclamar ara a la Generalitat que “apliqui mesures cautelars de manera immediata, és a dir, que suspengui llicències per poder replantejar quin és el model urbanístic de la Costa Brava”.
Ball-llosera és partidària de reclamar a les institucions un replantejament d’enfocaments. “En molts d’aquests casos, tenim possibilitats de lluitar jurídicament, amb accions socials en paral·lel, per demanar que tot això s’aturi una vegada per totes”, defensa Ball-llosera.
A banda de mobilització i judicialització, l’activista empordanesa és partidària d’insistir en la divulgació de la problemàtica. S’ha activat el lloc web www.soscostabrava.cat, en què s’informarà de totes les accions que es vagin fent. Les entitats presents en l’acte es van reunir per consensuar les accions més immediates després de l’acte de presentació, que tenia un caràcter més informatiu.
LES XIFRES
Els set primers casos plantejats
La lluita de la plataforma SOS Costa Brava se centra inicialment en set casos. De nord a sud: Cap Ras, Súper Fener i Roses 2, a Llançà, on volen construir 200 habitatges i 40 més en sòl forestal; el pla parcial de Rodors i Roca Blanca, a Pals, on volen desenvolupar un miler d’habitatges als paratges dels Jonquers, Puig Pedrós, Interpals, Rodors i Pals Mar; la urbanització d’Aiguafreda, a Begur, on intenten aixecar 265 habitatges nous i tres hotels en 70 hectàrees de terreny forestal; els jardins de Cap Roig, a Palafrugell, on es preveu la construcció de 1.550 m² de sostre i quatre nous volums edificables en sòl no urbanitzable de protecció especial al Castell-Cap Roig; la pineda d’en Gori, a Palamós, on es construeixen tres edificis per fer 72 apartaments de luxe a primera línia de mar; la urbanització de la cala Morisca, a Tossa, on han recuperat el pla parcial del 1990, que preveia executar 80 parcel·les que afecten aquesta cala, i l’allargament de la C-32, per al qual van iniciar la tramitació, que ara està suspesa cautelarment per decisió judicial.
Un manifest amb onze demandes dirigides a les administracions
Joan Puntí
En el manifest que es pot trobar al lloc web www.soscostabrava.cat s’exposen fins a onze reivindicacions que es reclamen a diverses administracions. L’advocat Eduard de Ribot considera que el més immediat és demanar a totes les administracions públiques un canvi de política amb relació a la Costa Brava, tant d’ordenació del territori com d’urbanisme. Abans de la via judicial, per ell, cal recórrer a l’administrativa. La primera mesura és modificar els planejaments de tota la Costa Brava per desclassificar aquells terrenys que són sòl urbanitzable i també sòl urbà no consolidat i que encara no s’ha executat. “Ens estem trobant ara una allau de projectes que revifen antigues promocions que havien estat aturades en els últims 20 o 30 anys.”
De Ribot explica que demanen als ajuntaments que constitueixin els fons de reserva per adquirir i preservar el territori, tal com preveu la llei d’urbanisme. Entre les demandes del manifest, s’exigeix a la Generalitat un pla director del sistema costaner que aturi el desenvolupament dels sòls urbanitzables. “Aquesta seria una bona mesura d’ordenació del territori.” També es reclama que s’executin “d’una vegada” tots els camins de ronda: “No s’entén que el 1920, amb la primera urbanització al S’Agaró vell, es fes un camí de ronda espectacular i que ara, gairebé 100 anys després, encara s’urbanitzi sense fer els camins de ronda.”
Així mateix, De Ribot fa diverses demandes a Costes de l’Estat. “Que es revisin les zones maritimoterrestres i que s’executin i es delimitin dalt dels penya-segats. Exigim que aquestes servituds es marquin sense tenir en compte aquells sòls urbanitzables i urbans que estaven previstos en els planejaments d’abans del 1988. Exigim al Congrés dels Diputats que modifiqui la llei de costes i que deixi sense efecte la disposició transitòria, que 30 anys després no té sentit.”
També es vol que es constitueixi un conservatori del litoral català, “seguint –diu De Ribot– el model francès del Conservatoire du Littoral”, perquè es comprin terrenys amenaçats de primera línia i els més vulnerables per tal que se’n garanteixi la conservació.
Aquests últims dies, s’ha fet pública la voluntat de la Diputació i de diversos ajuntaments de demanar que la Costa Brava sigui declarada reserva mundial de la biosfera. De Ribot va aprofitar per demanar i exigir que el projecte per demanar aquesta distinció no sigui paper mullat, sinó “un projecte ple de contingut que realment preservi la Costa Brava”.
