Medi ambient

Sadernes, platja de l’Alta Garrotxa

La pista que porta a la vall de Riu i a Sant Aniol cada cop té més visitants

Patrulles de vigilància i de neteja miren d’evitar-hi les actituds incíviques

Prop de 30.000 visitants s’hi van comptar l’any passat

Com tots els mesos d’agost dels darrers anys, aquests dies el camí de Sadernes a la vall de Riu, que també serveix per anar a Sant Aniol d’Aguja, és un corredor molt transitat d’excursionistes, passejants, practicants d’escalada i, sobretot, banyistes atrets per les gorgues, uns visitants –aquests últims– que sovint no tenen res a veure amb l’excursionisme o l’interès pel medi natural. Més amunt de Sant Aniol, a la zona del salt del Brull, s’hi concentren els cada cop més habituals practicants de barranquisme. Des que es compta el nombre de visitants d’aquesta ruta –la principal d’accés a l’espai natural de l’Alta Garrotxa– la xifra no ha parat de créixer. Entre Setmana Santa i l’octubre de l’any passat (el període en què hi ha controls) se’n van comptar prop de 30.000, i res fa pensar que la quantitat hagi disminuït aquest any. Com tampoc decau el nombre de rescats que els bombers fan en aquesta època.

Comportaments

“És cert que és un nombre elevat de visitants, però de moment no podem parlar de massificació”, manifesta Santi Reixach, president del Consorci de l’Alta Garrotxa (l’ens que gestiona l’espai d’interès natural, EIN), per a qui la problemàtica no és tant una qüestió de quantitat sinó de comportament. Banyar-se en llocs prohibits com la presa de la captació d’aigua del Gomarell, fer foc, acampar i, sobretot, deixar-hi escombraries són les actituds incíviques que més es registren en aquest popular corredor natural. Una brigada el recorre cada quinze dies (també l’entorn del pont del Llierca, on hi ha una altra platja molt popular) per recollir les deixalles, i un altre equip es cuida d’informar i vigilar.

Barcelonins

La majoria de gent que el transita en la temporada turística són catalans no gironins (sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona), seguits dels gironins i de la resta de l’Estat espanyol. Entre els estrangers abunden els francesos. De Setmana Santa a l’octubre, la pista està tancada a la sortida de Sadernes i cal deixar el vehicle en un aparcament. El consorci i els ajuntaments implicats (Sales de Llierca i Montagut i Oix) s’han plantejat fer pagar per estacionar-hi, amb l’objectiu de finançar les actuacions en l’espai natural. La idea –que sí s’ha aplicat a llocs amb una problemàtica similar com el torrent de la Cabana de Campdevànol i les Llosses o els gorgs de Cogolls, de les Planes d’Hostoles– de moment està aparcada, però no descartada.

El pla especial

Abandonada la idea de la declaració de parc natural, l’activitat a les prop de 33.000 hectàrees de l’espai natural de l’Alta Garrotxa es regeixen per les normatives pròpies dels onze municipis que hi tenen territori (de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà) i unes de provisionals que, malgrat aquesta condició, s’estan aplicant des de fa dues dècades. Aquestes són generalment restrictives perquè s’hi dona preferència a la protecció de l’entorn natural, però es confiava a tenir un pla especial al cap de poc en què es tinguessin en compte altres interessos. El document definitiu encara està pendent, tot i que des del Consorci es confia a tenir-lo aviat. Les fonts més optimistes creuen que a la tardor el Departament de Territori i Sostenibilitat l’aprovarà inicialment. Aleshores s’obrirà un període d’exposició pública durant el qual es podran presentar al·legacions abans que la Generalitat l’aprovi de manera definitiva i entri en vigor.

El pla, en el qual s’ha tingut en compte l’opinió de col·lectius vinculats al territori, té com a objectiu fer compatible la protecció mediambiental i l’activitat humana. Dins dels límits de l’EIN hi viuen de manera permanent unes 300 persones (molt poques, en comparació amb la vida que havia tingut la zona fins a l’èxode a les ciutats de la dècada de 1950), moltes de les quals –també els ajuntaments– reclamen poder exercir amb més facilitat la ramaderia, l’explotació forestal o el turisme rural (per exemple, a Sadernes hi ha un càmping i l’antiga ca la Bruta de pont de Valentí s’ha convertit en allotjament), que són les activitats econòmiques més lligades ara per ara a aquest territori.

Sant Aniol

Un dels culpables de l’atracció que exerceix aquesta part de l’Alta Garrotxa –amb el permís de les gorgues esmentades– és Sant Aniol d’Aguja, un lloc de gran bellesa natural que, a més, està situat en un punt estratègic de les rutes excursionistes de la zona. Des de fa uns anys, l’antiga rectoria del petit veïnat està sent condicionada com a refugi excursionista. Se’n cuida, a base de donacions i voluntarisme, una associació (els Amics de Sant Aniol d’Aguja) que pràcticament cada cap de setmana hi van a treballar.

El preocupant atractiu de les gorgues d’Albanyà

R. Estéban

En l’extrem empordanès de l’EIN de l’Alta Garrotxa, a Albanyà, també s’està registrant un increment notable del nombre de visitants, atrets sobretot per les gorgues de la Muga. Mentre que la immensa majoria dels ocupants del càmping del poble s’hi desplacen a peu, els forasters hi arriben normalment en cotxe i col·lapsen la pista del veïnat de Pincaró. L’any passat, l’Ajuntament, amb la col·laboració dels consorcis de l’Alta Garrotxa i Salines-Bassegoda, va decidir condicionar deu zones d’aparcament a la vora del camí, amb capacitat per a una cinquantena de vehicles, i col·locar indicadors d’on es pot deixar el cotxe i avisant que no es podia estacionar en cap altre lloc. Aquella solució, però, ha resultat insuficient perquè els espais d’aparcament no donen l’abast, de tants de cotxes que hi estan arribant aquest estiu. Tant és així, que l’Ajuntament té clar que els mesos de més afluència (juliol i agost) de l’any vinent caldrà tenir enllestida una zona d’aparcament molt més gran (per a un centenar de places com a màxim, ha indicat l’alcalde, Joan Fàbregas) i obligar d’aquesta manera els visitants a caminar un bon tros per anar-se a banyar a les platges de la Muga. Mentrestant, aquest estiu els agents rurals i els Mossos d’Esquadra patrullen per la zona i ja han començat a posar multes als que deixen el cotxe fora dels espais permesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.