Detectada una espècie d’orquídia considerada rara i en perill d’extinció a l’Alt Urgell
Tècnics forestals del DARP han localitzat l’anomenada orquídia fantasma a la Vall de Santa Magdalena, a les Valls de Valira
Tècnics de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) han detectat l’existència d’una petita població de l’orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) a la Vall de Santa Magdalena, a les Valls de Valira (Alt Urgell) i dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La identificació ha comptat amb l’expertesa del botànic Xavier Oliver de la Institució Catalana d’Història Natural. Es tracta d’una orquídia que viu sobretot en fagedes i avetoses, sota l’ombra de les capçades, i que té un aspecte similar a la silueta d’un fantasma. De fet, d’aquí en prové el seu nom.
L’orquídia fantasma es considera una espècie molt rara i en perill d’extinció al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Aquesta població localitzada a l’Alt Urgell és la vuitena que es troba a Catalunya, després d’haver-se detectat en zones de l’Alta Ribagorça, l’est de la Noguera Pallaresa, el Berguedà i el Montseny. Els enginyers forestals del DARP la van trobar el mes d’agost durant el marcatge d’una zona d’aprofitament de fusta. Ara, aquesta àrea ha estat exclosa d’aquesta activitat amb l’objectiu de poder delimitar i avaluar la població actual d’aquesta espècie d’orquídia.
Aquesta és la segona població localitzada al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ja que la primera, ubicada a la riba de la Noguera Pallaresa, és objecte d’un seguiment anual que es realitza des del 2013 en el marc del Pla de Seguiment de la Biodiversitat del Parc i que es fa conjuntament amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ja que a prop d’aquest emplaçament es localitza una altra població integrada als límits de l’espai protegit del Parc Nacional, la qual va ser detectada per primera vegada el 2004.
La primera observació d’aquesta planta a Catalunya va ser durant la dècada dels vuitanta al Berguedà, però la naturalesa críptica d’aquesta espècie va fer que fins 30 anys més tard no es pogués confirmar la seva presència. Al 2013 només és coneixien tres poblacions a Catalunya, però des d’aleshores s’ha anat trobant en diferents indrets fins arribar a les vuit poblacions actuals. Tot i això, segueix sent una orquídia extraordinàriament rara, ja que la majoria de poblacions tenen entre un i cinc individus i només una supera els vint exemplars.
En els últims cinc anys, els Agents Rurals han detectat noves localitzacions de 47 espècies de flora amenaçada i han efectuat en total més de dos mil actuacions. En concret, en aquest període s’han dut a terme 1.878 inspeccions de seguiment, 166 deteccions de noves localitats, 73 censos i 8 recollides de llavors. Entre les noves localitats trobades d’espècies amenaçades hi ha, per exemple, la flor de neu (Leontopodium alpinum), inclosa en la categoria de “vulnerable”, i pel que fa als censos que s’efectuen, hi ha el de l’orquídia amb la flor més grossa d’Europa (de la mida de les orquídies tropicals) anomenada les sabatetes de la mare de déu (Cypripedium calceolus), inclosa en la categoria “en perill d’extinció”.