El Ripollès reclama a l’ACA un permís urgent per netejar rius
El president del Consell Comarcal vol que sigui general i continuat
Segons ell, l’agilitació dels permisos hauria evitat alguns danys en les últimes riuades
Els municipis del Ripollès reclamen més recursos a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i sobretot més agilitat a l’hora de tramitar les peticions de neteja de les lleres dels rius de la comarca que li fan arribar els ajuntaments. Han canalitzat la seva petició a través del president del Consell Comarcal del Ripollès i alcalde de Campdevànol, Joan Manso, que va recordar que amb una gestió més àgil no hi hauria hagut tantes destrosses, com les que es van produir dilluns a causa de les intenses i persistents pluges derivades de les restes de l’huracà Leslie, que va arribar al país en forma de tempesta tropical. I és que el riu Ter i el Freser, i molts dels seus afluents, es van desbordar en alguns punts a causa sobretot de la brossa forestal que es va acumular en diversos ponts al llarg del seu recorregut, així com en trams on els rius passen canalitzats per les façanes dels immobles, com és el cas de Ribes, on el Freser va inundar els baixos d’alguns edificis.
Per això, Manso va reclamar una autorització general i continuada a l’ACA per restablir la normalitat als espais fluvials ripollesos i sobretot per activar, a partir d’ara, un pla d’actuació amb la coparticipació de l’administració catalana i les locals amb vista a agilitzar les accions que cal dur a terme.
El president del Consell Comarcal del Ripollès va demanar poder participar en la gestió de les lleres dels rius ripollesos, atès que són capçalera del Ter i del Freser, dos rius que canalitzen bona part de les aigües generades al Pirineu gironí.
L’alcalde de Molló i un dels vicepresidents del Consell Comarcal ripollès, Josep Coma, hi va afegir, a tall d’exemple, que fa sis mesos que esperen una resposta de l’ACA a la petició del seu consistori per netejar les restes vegetals a les lleres del riu generades per les nevades de l’últim hivern. Així mateix, va recordar que cada cop és més important la gestió d’aspectes com la neteja de les lleres dels rius en un context de canvi climàtic, i va demanar la participació en la planificació d’aquestes tasques. Coma va indicar que, a la pràctica, han estat els ajuntaments els que han acabat assumint molts dels costos d’aquests treballs.
L’ACA va respondre als ajuntaments que actualment no té cap sol·licitud per netejar lleres de rius a la comarca que estigui pendent d’autoritzar. Assegura que, cada cop que se’n rep una, s’hi dona sortida de manera “àgil”, i recorda que, de fet, entre l’any passat i enguany, ha donat el vistiplau a set sol·licituds que se li van fer arribar des del Ripollès. L’agència subratlla, a més, que en el marc de l’actual programa per al manteniment i la conservació de les lleres, s’han dut a terme cinc actuacions a la comarca (totes a Campdevànol i Ripoll). L’ACA també avança que aquest novembre el seu consell d’administració preveu aprovar un nou programa, que doblarà el pressupost de l’anterior: es passarà d’1,3 milions d’euros a 2,5.
LES XIFRES
Un esvoranc que incomunica Setcases i Espinavell
Un important esvoranc a causa d’una esllavissada va deixar intransitable la carretera que uneix Setcases amb el poble d’Espinavell (Molló). És una pista molt concorreguda per ramaders, excursionistes i veïns de la zona i, a més, una via de comunicació directa entre els pobles del curs inicial del Ter amb Molló. Aquesta és una de les principals afectacions de l’episodi de pluges de dilluns a les carreteres i camins rurals de la comarca del Ripollès. També es van produir diverses esllavissades a la carretera C-38, i algunes de les quals van deixar aïllat el poble de Molló durant unes hores. Pel desbordament del Freser, es va haver de tallar durant unes hores l’eix pirinenc al pont de la Letona de Ribes de Freser, així com la C-17 a l’accés sud a Ripoll. Els operaris de la Direcció General de Carreteres i els del Ministeri de Foment van tenir molta feina durant tot el dia per netejar les pedres i el fang de molts punts de la xarxa viària ripollesa. El president del Consell Comarcal del Ripollès va avançar que el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ja està treballant en un pla per reparar les destrosses als camins i per determinar el finançament que cal. Ell mateix va detallar les afectacions de les pluges en instal·lacions públiques i privades. Va destacar les inundacions de baixos en diversos edificis de Ribes de Freser i també en un tram del passeig fluvial del mateix municipi. A Ripoll, l’aigua va entrar en una filatura del sector d’Agafallops, i al polígon industrial de Cal Gat de Sant Joan de les Abadesses, en dues més.
Els embassaments de la conca del Ter estan a punt de vessar
U.CVeure com l’aigua sobresurt del pantà de Susqueda. Això, que va passar per últim cop el desembre del 2014, podria tornar a ser una realitat a finals d’aquesta setmana si les pluges s’incrementen, tal com està previst. Ahir al matí, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, aquest embassament –el més gran de l’àmbit gironí– estava al 99% de la seva capacitat –amb un total de 231 hm³ dels 233 que són el volum màxim–, i s’estaven alliberant més de 260 m³/s –200 dels quals, per desguàs de fons–, un cabal molt més elevat del que és habitual, de 15-20 m³/s. També l’embassament de Sau ha incrementat les reserves de manera destacada, i ahir estava al 95% de la seva capacitat. Segons assenyala l’ACA amb relació a l’avinguda, en aquests dos embassaments de la conca del Ter van entrar més de 1.500 m³/s i s’ha laminat l’avinguda, amb una reducció del cabal de sortida a 250 m³/s.
Pel que fa a l’embassament de Darnius-Boadella, que és el més petit i el que normalment acumula menys aigua dels tres pantans gironins, també ha incrementat notablement les reserves, tot i que encara està només al 47%, amb 28 hm³/s, i manté una tendència creixent, segons l’ACA. Aquest embassament té una capacitat per a 61 hm³ d’aigua i ahir en tenia emmagatzemats 28 hm³. Amb aquestes dades, el pantà de la conca de la Muga registra uns volums amb una mitjana superior a la dels darrers cinc anys. Només sis dies abans, el 10 d’octubre, l’embassament estava al 39%, amb 24 hm³/s. I un any enrere, estava a 23 hm³, és a dir, al 38%.
En total, es calcula que el sistema Ter està al 97% de la seva capacitat –que és de 387 hm³ emmagatzemats–, gairebé el doble que fa un any, quan estava al 54%. De fet, en aquest sistema, els registres indiquen que l’aigua emmagatzemada és superior no sols a la de fa un any, sinó a la de la mateixa data cinc i deu anys enrere.
