Els boletaires es refan de les tres últimes males anyades
S’ha aliat amb els recol·lectors i, si no canvia molt la climatologia, serà una temporada excepcional
Destaca la gran quantitat de baquetes de pi
-
Els boletaires es refan de les tres últimes males anyades Arxiu. -
Els boletaires es refan de les tres últimes males anyades Arxiu. -
Boletaires a la zona de roques encantades de Sant Feliu de Pallerols. A la dreta i des de dalt, escardots, abró i llengua de bou J.C. -
Els boletaires es refan de les tres últimes males anyades Arxiu.
La temporada de bolets està sent molt bona. Aquesta afirmació és massa generalista per ser exacta, perquè, a les comarques gironines, té tres floracions clarament delimitades per l’altitud del territori respecte al nivell del mar i, per tant, per la climatologia. La primera floració, la que es produeix entre final d’agost i final de setembre, que abasta tota la zona pirinenca i alguns punts de la prepirinenca, sí que ha estat extraordinària, en relació, és clar, a les últimes anyades, que no havien estat massa reeixides.
Les previsions per a la segona, que ha començat fa pocs dies i que s’allargarà fins a principi del mes de desembre, també són molt bones, tot i que dependran de les condicions climatològiques dels propers dies.
Quant a la tercera, la que va de la Puríssima fins a final d’any, es fa difícil avançar què pot passar.
I és que els bolets són molt senyors, molt delicats, i més en un clima mediterrani com ara el gironí, amb una tardor de llevants afectats directament per la influència del massís del Canigó. Segons l’observador meteorològic i naturalista Jordi Zapata, aquests fongs no volen ni un excés de pluja, ni un ambient sec, ni especialment molt de vent i aquestes condicions són difícils de mantenir en un període de temps tan dilatat.
Zapata, que és un micòleg expert, ha detallat que la primera part de la temporada ha estat molt bona. Per sobre dels 700 metres d’altitud a la Cerdanya, el Ripollès i zones molt concretes de l’Alta Garrotxa, els boletaires han pogut recollir una gran quantitat de baquetes i una quantitat excepcional de baquetes de pi, a part d’altres espècies més comunes a la zona, com ara rovellons i ceps. També, però en menor quantitat, fredolics, dents de rata i ous de reig.
Per a aquesta segona floració, les pluges de la primera setmana d’octubre i els aiguats de fa pocs dies han deixat el terreny en molt bones condicions i que sigui excepcional dependrà de la climatologia dels propers dies. Ara, doncs, és el torn de les zones situades més amunt dels 400 metres d’altitud, és a dir, la Garrotxa, les Gavarres i sectors de la comarca de la Selva i les Salines, a Maçanet de Cabrenys, un territori propici per a la recol·lecció d’ous de reig. En espera de l’escarlet –considerat una vertadera joia pels boletaires garrotxins–, ara ja es troben rovellons, llenegues, baquetes de pi i normals... Tot depèn, ara, que hi hagi una climatologia suau, perquè, en cas contrari, molts bolets es podriran, excepte els que floreixen al sotabosc.
Per mantenir la bona temporada en la tercera floració, la de les zona litorals i punts de la Selva, caldrà que no es produeixin tramuntanades de llarga duració i que la pluviometria sigui elevada. Si és així es podran collir ous de reig, llenegues, escarlets, rovellons, baquetes i, als terrenys sorrencs i de bruc, surenys.
LES XIFRES
No és una competició, sinó una actitud
La recol·lecció de bolets no ha de ser una competició, sinó una activitat que posi en valor la tranquil·litat que els espais forestals transmeten als qui hi accedeixen. Ho afirma el naturalista Jordi Zapata, que fa una crida als boletaires perquè mantinguin una actitud de contemplació dels boscos i de tots els elements que hi ha. Zapata explica que cal promoure el respecte entre els boletaires quan accedeixen als boscos, tant pel que fa a mantenir-los nets i no fer-hi destrosses com a endinsar-s’hi amb una actitud relaxada i sense elevar el to de veu. Ell mateix defensa que seria útil, en aquest sentit, aprovar un reglament per als recol·lectors de bolets, que hauria de tractar qüestions com ara el foment del respecte per la natura i, entre moltes altres coses, la regulació de l’accés als espais forestals, tal com ja es fa en algunes zones. Zapata aposta per aprofitar els coneixements de la gent gran i la gent de pagès. En aquest sentit, recomana anar a buscar bolets sempre acompanyats de persones que coneguin bé les espècies per evitar intoxicacions. Si s’hi va en família, aconsella mantenir el grup homogeni i amb un responsable clar, dur roba llampant i no refiar-se del mòbil, perquè en alguna de les zones forestals no hi ha cobertura. A més, considera que és indispensable no trinxar el bosc, respectar totes les espècies, agafar només les que es consumiran i deixar les altres i els bolets petits, així com no gratar la terra per evitar l’afectació dels micelis. Es tracta, doncs, d’aplicar el sentit comú.
Un catàleg que recollirà tots els fongs garrotxins
J.C
El món dels fongs i, per tant dels bolets, és complexa. Per mapar i catalogar les espècies que es troben a la comarca de la Garrotxa, s’han aliat tres entitats. L’objectiu és elaborar el catàleg de fongs de la Garrotxa, que anirà a càrrec de l’Associació Micològica Joaquim Codina. Es tracta del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de la Institució Catalana d’Història Natural i dels Museus d’Olot. Ja han fet diverses sortides de camp –l’última, ahir mateix– per rastrejar els terreny i per recollir bolets. Jordi Zapata remarca que aquest tipus de sortides estan obertes a tothom i alerta que no es tracta d’omplir el cabàs de bolets, sinó que són sortides d’observació i de recol·lecció de les espècies que serveixen per al catàleg.
Ahir mateix, els bolets collits van ser classificats per micòlegs experts i es van exposar al pati de l’edifici de l’Hospici d’Olot. Posteriorment, hi va haver una conferència. En aquest cas, la sortida ha estat de caire més didàctic, amb grups reduïts conduïts cadascun per un micòleg, que va anar donant les explicacions pertinents en cada cas. En ocasions anteriors, en canvi, les sortides han tingut un caràcter molt més científic.
Aquest projecte científic i divulgatiu de catalogació dels fongs de la comarca de la Garrotxa és una iniciativa que tindrà una durada d’uns dos anys aproximadament. El resultat, doncs, un catàleg complet d’aquest tipus d’organismes.