Reobrir les mines de talc
Una empresa investiga la viabilitat de reactivar les mines de talc de les Salines
L’àrea d’investigació autoritzada afecta Maçanet de Cabrenys, la Vajol i Darnius
La Generalitat, a través de la direcció general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, ha atorgat permisos d’investigació per valorar la viabilitat de reactivar les antigues mines de talc de la muntanya de les Salines. Tot i que en l’estat actual no es parla encara d’extracció, la notícia no ha estat ben rebuda al territori. Els permisos, sol·licitats per la societat Mineralia, amb seu a Figueres, afecten tres municipis: Maçanet de Cabrenys, la Vajol i Darnius (vegeu gràfic). Els quatre perímetres en els quals l’empresa pot investigar inclouen tots una antiga activitat de mina de talc, que en la majoria dels casos es va extingir com a molt tard a final dels anys 80.
La direcció de Mines de la Generalitat confirma que hi ha actualment tres permisos d’investigació en curs: dos d’atorgats al 2017 per tres anys (renovables), als sectors Ginebró i Santa Maria; i el tercer, de la mina del Castell, data del 2015 i ha estat renovat. Els tècnics de Mineralia ja s’han començat a moure a la Vajol i a Maçanet de Cabrenys. La fase d’investigació tindrà poc impacte, ja que les tècniques actuals permeten analitzar el subsol a través d’estudis topogràfics, tomografies i senyals elèctrics.
Reticències dels alcaldes
Els tres municipis afectats ja van presentar al·legacions conjuntes demanant que es denegui el permís d’investigació; ho van fer a través del Consorci Salines Bassegoda. “Només hi veiem inconvenients i no creiem que ens aporti res“, diu Mercè Bosch, alcaldessa de Maçanet de Cabrenys. Els edils estan escaldats amb la problemàtica de les mines, i el que més els molesta és que no s’hagi consultat el territori. De fet pràcticament se n’han assabentat de rebot, quan des de l’administració se’ls va informar que s’iniciaria la restauració d’antics punts d’extracció.
Restauració incomplerta
“A Darnius les mines ens van deixar la muntanya tallada fa 30 anys, ningú s’ha preocupat de restaurar els terrenys; ara ho volen fer i curiosament coincideix amb l’autorització per investigar si es poden reobrir. No en volem, de mines”, ratifica l’alcalde de Darnius, Josep Madern. A la Vajol, l’alcalde Joaquim Morillo matisa que no s’hi oposa frontalment, però el preocupa la falta de transparència i no veu clar l’impacte que podria tenir sobre el territori la reactivació de les mines.
La presència de talc a la muntanya de les Salines està demostrada pels nombrosos vestigis industrials que hi ha en aquest sector. L’extracció es va abandonar en el seu moment perquè es van descobrir jaciments més fàcils d’explotar a altres parts del món. Al portal de Mineralia (amb qui aquest diari no ha pogut contactar), s’explica precisament que el grup Conesa, al qual pertany l’empresa, és també present al Marroc (Mineralia Morocco), on es gestiona part de la matèria primera per a la planta de producció de Figueres. El grup també compta amb l’empresa Mineralia Enginyeria, que dissenya i construeix equipaments industrials per al sector miner.
En trenta anys les tècniques d’extracció han canviat i el repte per al grup és ara determinar si les mines de les Salines poden tornar a tenir viabilitat econòmica.
L’aposta de la Vall Infinita a Maçanet de Cabrenys
A Maçanet de Cabrenys l’Ajuntament ha iniciat aquest estiu passat tot un programa d’activitats i promoció econòmica i turística sota el concepte de “la Vall Infinita”. Amb una planificació per d’aquí a tres anys, l’objectiu, explica l’alcaldessa, Mercè Bosch, és desenvolupar un turisme sostenible basat en la promoció del patrimoni de natura, i la riquesa historicocultural del municipi. Una aposta que des de l’Ajuntament consideren que xocaria amb la idea de reobrir mines. “Som un municipi de 750 habitants i la nostra única sortida és un turisme sostenible. Estem precisament en unes àrees protegides (PEIN i EIN), integrades en la Xarxa Natura 2000. És contradictori que la mateixa administració que estableix aquests marcs de protecció ara vulgui reactivar activitats mineres aquí”, diu Bosch. L’impacte més evident que temen és l’obertura de carreteres i el pas de camions pel mig del bosc i del poble. Entre les línies d’actuació de la Vall Infinita es preveu la senyalització dels camins d’exili, coincidint a principi del 2019 amb els 80 anys de la retirada; també es planteja la retolació de “punts de silenci” al llarg d’aquests senders, difícilment compatibles amb l’activitat minera. Rutes a peu, amb bicicleta, exposicions i promoció de circuits de descoberta del passat industrial del poble (fàbrica de pipes i mines), juntament amb esdeveniments culturals com un festival de cant a cappella són els altres punts forts d’aquesta aposta, que Maçanet tem que pugui perillar si es reactiven les mines.
L’extracció del ‘sabonet’ va funcionar fins a final dels anys 80
E.C
L’extracció de talc (conegut també com a sabonet o guix de sastre, tècnicament silicat de magnesi) va ser una activitat important a partir del segle XVIII en diversos punts de la muntanya de les Salines. Les monografies Quaderns de la Revista de Girona dedicades a Darnius (J.M. Barnils), i Maçanet de Cabrenys (Pere Roura), recullen part d’aquesta història industrial desapareguda a l’Alt Empordà –en la part de l’extracció, ja que pel que fa al tractament i producció, l’empresa Mineralia s’hi dedica a Figueres però amb mineral importat–. En l’àmbit industrial el talc segueix utilitzant-se entre altres per a la fabricació de pintures, ceràmica, paper, però també en la indústria farmacèutica.
A Darnius, Barnils recull que a partir de 1877 la producció inicial de 800 quilos diaris va arribar a 50 tones diàries amb tres torns d’obrers que formaven setanta miners. Abans de l’aparició de l’energia elèctrica, el material era transportat amb animals de bast i carros, cap a les plantes de tractament de les Escaules o Pont de Molins. Un cable aeri amb vagonetes per transportar el mineral va ser instal·lat al 1902 fins a Darnius. La mina Ginebró va obrir al 1915. Tota aquesta activitat es va extingir al 1990. Pel que fa a Maçanet de Cabrenys, Roura explica que les prospeccions a la muntanya de Frausa per buscar esteatita van començar al 1893 a iniciativa d’un francès, Ludovic Tartin. “L’abundància del mineral va mantenir la professió de minaire durant 80 anys, amb una dedicació estable d’uns 30 homes des del 1905”, escriu l’autor. Als anys 80 l’empresa Talcos Pirenaicos monopolitzava l’extracció de talc tant a Maçanet com a Darnius. Les últimes mines a Maçanet també van tancar entre 1988 i 1990.
