[D]
0
Castelló d'Empúries - 24 març 2010 2.00 h

Medi Ambient retira del pla especial dels Aiguamolls la futura ampliació del parc

La Generalitat té previst aprovar inicialment la nova proposta de planejament, que ja ha explicat als alcaldes de l'Empordà

- Castelló d'Empúries

La protecció dels Aiguamolls de l'Empordà que havia previst inicialment el Departament de Medi Ambient doblava la superfície actual del parc natural, fins a 9.892 hectàrees de superfície terrestre, i ara amb la nova proposta quedarà en 7.277 hectàrees. Aquesta reducció de la superfície total protegida respon al fet que el departament ha rebaixat un 50% el que anomena zona perifèrica, que ha de servir de connector amb els parcs naturals del Montgrí i del Cap de Creus. Aquesta, precisament, és la part que la conselleria es plantejava incloure en els límits del parc dels Aiguamolls d'aquí a dos anys.

De fet, aquesta previsió és la que va portar més polèmica a l'Alt Empordà. Alcaldes i sector agrari defensaven que abans de plantejar cap ampliació s'havia d'invertir a la zona que ja forma part actualment del parc natural. Una altra de les crítiques que van sorgir es referia a l'afectació als pagesos, ja que no es deixaven construir instal·lacions ramaderes o agrícoles a la zona perifèrica. Sobre aquesta qüestió, el document nou ha recollit les reclamacions de la pagesia i finalment s'hi permetran les construccions si són vinculades al sector agrícola.

Sí a l'agroturisme

A la zona perifèrica també es permetrà la reforma, ampliació i reconstrucció de masies per destinar-les a turisme rural o a casa de colònies. De fet, segons el Departament de Medi Ambient, ja era el que es preveia en la versió inicial del pla especial, però s'ha especificat millor per evitar males interpretacions, després que haguessin sorgit dubtes sobre si aquesta activitat estava permesa. El que no permet la Generalitat en aquesta nova àrea de protecció és la instal·lació d'equipaments esportius o culturals. Tampoc hi permet fer instal·lacions de producció d'electricitat, excepte les d'energies renovables com ara parcs eòlics o plantes solars, que sí que es podran situar en la zona de connector integrades en edificis ja existents.

La nova proposta de pla especial dels Aiguamolls s'aprovarà inicialment, i començarà el període d'al·legacions a partir d'ara, després d'un any de debat anterior a tot el procediment.

7.277
hectàrees de sòl terrestre són les que inclou el nou pla.
En aquest espai, s'hi han de comptar les més de quatre mil hectàrees que ja té actualment el parc natural, a les quals se n'hi afegiran unes dues mil cinc-centes més de la zona perifèrica que ha de servir de connector biològic amb els altres parcs naturals del voltant. A banda de la superfície terrestre, el document que està a punt d'aprovar Medi Ambient també inclou 5.888 hectàrees de zona marítima. Pel que fa a l'afectació dels onze municipis que formen part de l'àmbit de protecció, Castelló és el que té més superfície afectada, amb 3.104 hectàrees, seguit de Sant Pere Pescador, amb 1.264, i Palau-saverdera, amb 844 hectàrees. També implica Roses, Pau, l'Armentera, l'Escala, Pedret i Marzà, Peralada, Torroella de Fluvià i Ventalló.

Un any de debat

El primer esborrany del pla especial dels Aiguamolls es va fer públic fa més d'un any, quan el Departament de Medi Ambient va plantejar per primer cop als alcaldes de l'Alt Empordà amb territori afectat la proposta d'ampliar la protecció de l'espai. D'ençà de llavors, tant els ajuntaments com els pagesos han protagonitzat diversos actes per expressar la seva disconformitat amb els plantejaments de la Generalitat. Els pagesos van arribar a organitzar una tractorada contra el pla, i els llavors setze alcaldes afectats van fer un manifest conjunt. Fins i tot es va crear una plataforma contrària a les noves proteccions d'espais naturals, tant dels Aiguamolls com del futur parc del Montgrí. Mentrestant, les organitzacions naturalistes com ara Salvem l'Empordà s'han mostrat a favor de l'ampliació de la protecció. En definitiva, s'ha creat un debat a la comarca a favor i en contra del plantejament de protecció.

El surf d'estel

La protecció de la zona marítima que preveu el Departament de Medi Ambient inclou més de cinc mil hectàrees compreses entre la desembocadura de la Muga i Sant Martí d'Empúries. Segons el document, part d'aquesta zona marina sí que es preveu que es pugui incloure en un futur en l'àmbit del Parc Natural dels Aiguamolls. L'objectiu és «protegir els ecosistemes marins assenyalats d'especial interès localitzats a l'espai protegit». Per aconseguir-ho, Medi Ambient considera que hi són incompatibles la construcció d'instal·lacions i l'extracció de sorra, entre d'altres. En canvi, sí que hi són permeses la pesca, el fondeig, la navegació, les activitats de bany, les activitats d'educació i els treballs científics. El document apunta que en part de la zona marítima s'hauran de regular activitats esportives, com ara el surf d'estel.

EMILI SANTOS

«La segona proposta no és tan ambiciosa com la primera»

El director territorial destaca la importància del pla especial i valora les crítiques que el document ha rebut d'alcaldes i pagesia. Parla d'inversions i del futur del parc.
mar vicente
–Quin ha de ser l'objectiu del pla especial?
–«Tots els espais protegits és molt important que disposin de pla especial perquè és la normativa que ha de regular els usos, identificar els valors i treballar per protegir-los. Es tracta de descriure l'espai, conèixer molt bé quins valors té i identificar els valors i els seus riscos. En funció d'això s'ha de preveure les actuacions que s'han de fer i fomentar el desenvolupament sostenible.»
– Fa molts anys que s'esperava...
– «Després de 25 anys era fonamental poder disposar d'un instrument d'ordenació d'aquest parc natural. Fins ara la gestió que tant s'ha criticat s'ha anat fent amb tota la bona voluntat i amb les mínimes disposicions, però era important poder ordenar tots els usos i la gestió del propi parc perquè es pugui desenvolupar d'una manera raonable.»
–S'han fet dues propostes. Com les valora.
–«Totes dues propostes tenen un mínim denominador comú, que és la protecció de l'espai. No ens podíem plantejar una proposta que no garantís la protecció. Havíem d'incloure els connectors perquè si no ens hauríem trobat amb un parc en situació d'aïllament i de fragmentació important.»
–Però la primera era millor que la segona?
–«La primera era més ambiciosa i plantejava un escenari possible d'ampliació del parc i una ordenació en alguns punts més estricta. Era impecable des del punt de vista tècnic, però va tenir evidentment un cert rebuig des del territori. Jo diria que no des de tot el territori perquè hi ha molts sectors que no s'han pronunciat. Sí des d'una part important com és la pagesia, que s'hi va mostrar en contra i és un sector que s'ha de tenir en compte perquè és qui acaba conformant el territori com el tenim. Era important trobar una fórmula que facilités una possibilitat d'encontre amb el sector, i amb els ajuntaments, que bàsicament van fer seves les reivindicacions de la pagesia. A partir d'aquí vam fer una proposta no tan ambiciosa com la primera des del punt de vista de la superfície.»
–Com a mesura de protecció és suficient?
–«Sí perquè mantenim els espais connectors amb el cap de Creus i el futur parc del Montgrí. Hi ha objectius més secundaris que s'hauran reduït però l'important és que es manté el connector.»
–Entén la polèmica que ha generat el pla?
–«Hem fet la tramitació com l'havíem de fer. Amb aquesta segona versió farem l'aprovació inicial i encara falta el període d'al·legacions. S'ha generat un debat previ, ja que fins ara el que hi havia era una voluntat de transparència del departament de posar sobre la taula un document. Potser hi ha hagut gent que no ha entès bé aquesta voluntat o nosaltres no l'hem sabut explicar prou bé. Això ha portat a interpretacions incorrectes i que alguns sectors obtinguessin una imatge negativa d'una cosa que en el fons no l'afectava tant com es pensaven.»
–No està d'acord amb les crítiques de poc consens?
–«S'estava treballant pel consens i era molt precipitat dir que no n'hi havia. S'ha d'intentar trobar el consens però en si mateix no és un objectiu perquè si no qualsevol persona podria vetar qualsevol cosa i això no pot ser. Nosaltres treballàvem per tenir una proposta que tingués consens i espero que serà així».
–L'ha aconseguit?
–«Crec que sí. Suposo que les entitats conservacionistes pensaran que hem reduït massa i algú creurà que encara protegim massa espai, però hem fet un bon procés.»
–Les expropiacions han de ser una solució?
–«Les expropiacions han de ser –i és amb la idea que es treballa al departament, tot i que una altra cosa són els recursos de què es disposa per fer-ho– per a les zones de reserva natural. Perquè aquests són espais que tenen unes limitacions importants en els usos i els propietaris per molt que hi hagi ajuts acaben sent insuficients. És un objectiu amb què es treballa i ja hi ha una part que es va expropiar i ara s'ha fet alguna actuació més de compra a través de l'ACA. Però a la resta de parc no és imprescindible perquè els usos agraris o de turisme rural són compatibles i les limitacions que imposa un parc es poden compensar amb sistemes d'ajuts.»
–Què s'ha de fer perquè es vegi el parc com una cosa positiva?
–«El parc ha de ser un element que reordeni el turisme cap a un vessant més actual. Es diu que no podem oferir turisme de sol i platja i oferir un espai natural ha de ser un valor afegit en l'oferta i crec que la gent s'acabarà adonant que és així. La diferència, per exemple, amb el parc de la Garrotxa és que sigui més fàcil valorar els efectes positius i a l'Empordà sigui més difícil. Estic convençut que hi ha elements de valor als Aiguamolls i en canvi són difícils de percebre. Visiten el parc 150.000 persones l'any, i segur que això dóna un plus important de qualitat.»
–S'ha d'optar per aquesta via, doncs?
–«Sí, el turisme o altres elements com la gastronomia o els productes autòctons. S'està començant a fer passos als Aiguamolls i en poc temps si tots ens posem a remar ho aconseguirem. Per exemple es pot fer una marca de parc i que es venguin productes amb denominació d'origen.»
–Falten inversions?
–«Sempre falten recursos, segurament s'ha d'invertir més, però als Aiguamolls s'ha invertit molt. Segurament tenim un gran problema, que és que la gent percebi les coses que fem. Si en 25 anys la gent té la idea que no s'ha fet res tenint en compte que s'ha treballat durant molts anys és que alguna cosa de la comunicació ha fallat.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

Territori