Registres històrics de pluges que fan mal

El territori el coneix qui el trepitja. Els alcaldes del Ripollès han tingut paciència amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a la qual feia temps que reclamaven més celeritat en les actuacions de neteja de les lleres dels rius de la comarca per evitar problemes en cas d’aiguats o d’episodis de pluja continuada. I aquests problemes van arribar, tot i el clam dels ajuntaments. La pluja acumulada a mitjan octubre va afectar de manera contundent els rius i rieres de les capçaleres del Ter i del Freser.

El Ter va sortir de la llera en diversos punts de la comarca, alguns de delicats com ara el pont de la Llet de Ribes de Freser –dona accés al centre del poble i a la carretera d’accés a Pardines– o la zona d’Agafallops de Ripoll. Un succés, doncs, que carregava de raó els alcaldes ripollesos, que a través del president del Consell Comarcal, Eudald Picas, que també és alcalde de Gombrèn i un professional de la gestió dels espais forestals, van denunciar la situació i van reclamar més agilitat a l’ACA i un permís especial per netejar lleres. Picas va seguir les reivindicacions al respecte del seu antecessor en el càrrec, Joan Manso.

De la mateixa manera que va ser molt crític, també es va afanyar quatre dies després de les riuades, a reconèixer que la gestora de les aigües públiques catalanes va reaccionar, aquesta vegada sí, amb la celeritat que se li reclamava. Eudald Picas sí que va aprofitar-ho per reclamar una major participació dels ajuntaments en la gestió dels espais fluvials i per insistir en la necessitat d’agilitzar la tramitació dels ajuts.

A causa d’aquell episodi, l’ACA va realitzar, i de fet està encara duent a terme, actuacions en més d’un centenar de punts afectats per l’acumulació de brossa vegetal i per destrosses en alguns ponts, especialment al tram ripollès del riu Ter. Hi ha invertit 1,8 milions d’euros i els treballs s’han d’acabar el mes de març. El tram afectat s’acaba poc abans del pantà de Sau, ja a Osona.

Quasi justament un mes després, les pluges van afectar bona part de les comarques gironines i van fer molt de mal a les comarques del Baix Empordà i de l’Alt Empordà, tot i que es va haver de lamentar una víctima a Sant Miquel de Campmajor, la d’un expert guia de ruta d’aventures resident a Mieres. Al novembre, els serveis de protecció civil van haver de tallar diverses carreteres d’aquestes dues comarques per acumulació d’aigua i arbres caiguts, hi va haver talls de subministrament d’energia elèctrica i veïns de diversos municipis van quedar aïllats.

La ciutat de Figueres va resultar especialment afectada. Els equips d’emergències van haver de tallar algunes vies, com per exemple la ronda sud, i el riu Manol es va desbordar en un punt al seu pas pel municipi. El riu Daró duia molt de cabal i va sembrar la preocupació en punts com ara la Bisbal d’Empordà, on habitualment no du aigua. També va resultar molt afectada la mota de Daró i els fruiters del Baix Ter com els de la Tallada d’Empordà i Gualta.