Més de 500.000 tones de brossa
Més de la meitat del mig milió de residus que es produeixen a les comarques gironines no es reciclen
La Garrotxa és la comarca que recicla més
Més de mig milió de tones de brossa. Això és el que es va generar l’any passat a les comarques gironines, segons dades de l’Agència Catalana de Residus. Respecte a un any enrere, s’ha incrementat el volum de brossa generada pels gironins, però també el volum de brossa reciclada. Pel que fa a la producció, l’increment més important ha estat a la Cerdanya, on –incloent-hi els municipis lleidatans– ha augmentat un 19% la generació de brossa en un any, seguida per la Garrotxa, –un 11,44% més–, el Ripollès –8% més– i el Pla de l’Estany –7% més. A la resta, el volum ha oscil·lat entre el 3,64% d’increment a l’Alt Empordà al 0% del Baix Empordà. Un exemple d’aquest increment de generació de brossa el dona la mateixa ciutat de Girona. L’any 2010, va generar 43.370 tones de residus, el que es tradueix en 1,23 quilos per habitant i dia. Vuit anys més tard, el 2018, en va generar 45.682 tones (1,25 quilos per habitant i dia). És a dir, un 5% més de brossa. Per contra, Girona és la ciutat del país amb més de 50.000 habitants que té millors resultats en reciclatge.
La majoria de la brossa generada l’any passat a les comarques gironines, un 57%, no es va reciclar d’entrada. És a dir, pertany a la fracció resta i a la neteja viària. Són un total de 289.554,79 tones, que van anar a parar, majoritàriament, a plantes de tractament mecànic biològic –on se selecciona la brossa per augmentar el percentatge de materials reciclables– de les fraccions, a dipòsits controlats i a plantes incineradores.
De totes les comarques gironines, la Cerdanya –comptant-hi els municipis lleidatans– és la que recicla menys. De fet, és la comarca que recicla menys de tot Catalunya, ja que el 75% dels residus que produeix –13.277,40 tones– van a parar a la fracció resta. És un volum de brossa, però, molt inferior al que es produeix a les turístiques comarques de l’Alt Empordà i la Selva, que són les que registren més tones de brossa de tota la demarcació, amb més de 115.000 tones recollides en cadascuna. Aquestes xifres s’expliquen per la important pressió turística que suporten, és a dir, perquè el nombre de visitants que s’allotgen en les poblacions turístiques fa que augmenti el volum de brossa generada. De fet, si es té en compte els quilos generats per habitant i dia, la mitjana més alta està a l’Alt i al Baix Empordà, un altre cop, allà on hi ha més pressió turística, registrant entre 2,25 i 2,27 quilos diaris per habitant, respectivament.
A l’altra banda de la balança hi ha la Garrotxa, la comarca gironina on es recicla més i la setena de tot Catalunya en reciclatge. Del total de 31.766,65 tones de brossa produïdes durant l’any passat pels garrotxins, el 52,72% –16.746,70 tones– va anar a parar a la recollida selectiva. Una xifra que, a més, suposa un increment del 23,88% respecte a les tones que es reciclaven un any enrere. De fet, a totes les comarques gironines es va reciclar més el 2018 que un any abans –destaca el Pla de l’Estany, també amb un 21% més–, a excepció del Baix Empordà, on es va reciclar un 0,52% menys que el 2017.
“Calen dues pomes en una safata de porexpan?”
Convocatòria d’ajuts per fomentar la recollida
Cada cop falta menys per arribar al 2020, l’any que entrarà en vigor la normativa europea segons què tots els municipis hauran de reciclar el 50% dels residus que produeixin. Si atenem a les comarques gironines, a hores d’ara només la Garrotxa superaria el mínim exigit, amb el 52,73%. La resta, estan molt per darrere.
Per fomentar la recollida de residus, l’Agència Catalana de Residus acaba de plantejar una convocatòria per a una sèrie d’ajuts per un milió d’euros per fomentar la recollida selectiva de residus municipals. Aquesta línia d’ajuts va destinada als ens locals de Catalunya i a les entitats jurídiques públiques i privades (empreses, associacions, fundacions, entitats sense ànim de lucre, escoles i universitats) de Catalunya per al foment de la recollida selectiva de les diferents fraccions dels residus municipals des d’una perspectiva de l’economia circular. El pressupost es distribuirà en dues línies d’actuació, una d’adreçada als ens locals de Catalunya i l’altra adreçada a entitats jurídiques públiques i privades de Catalunya, ja sigui per adaptar-se al servei públic de recollida selectiva de la fracció orgànica del seu àmbit, o sigui per a l’establiment de sistemes privats de recollida selectiva d’aquesta fracció orgànica, segons cada cas. La major part del pressupost, el 75%, és per a projectes destinats a ens locals de recollida selectiva de fraccions que no estiguin incloses en un sistema de responsabilitat ampliada del productor, com ara la fracció orgànica, els residus tèxtils i els olis vegetals.
