Neteja forestal per preservar el gall fer a Sant Miquel de Setcases
Agricultura ha invertit més de 40.000 euros a gestionar els hàbitats d’aquesta au
Des del 1980, la seva població s’ha reduït del 30%
El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació duu a terme treballs de neteja forestal a la muntanya de Sant Miquel a Setcases per preservar i gestionar l’habitat del gall fer (Tetrao urogallus). Concretament, els treballs que s’hi duen a terme permeten de deixar espais dins el bosc perquè els pollets trobin amagatalls i es puguin protegir dels depredadors. Aquesta actuació es concreta en el marcatge dels arbres afectats i les actuacions que potencien el creixement d’espècies de sotabosc que produeixin fruits com els nabius, dels quals s’alimenten els galls fers. En concret, el departament d’Agricultura destina 43.438 euros a aquests treballs concrets de la muntanya de Sant Miquel. Aquestes actuacions s’emmarquen en el projecte europeu Habios, liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal.
El projecte Habios pretén preservar i gestionar els hàbitats de l’avifauna del Pirineu. Es tracta de conservar i protegir els hàbitats de diverses espècies d’ocells emblemàtics i de gran valor patrimonial i fer-los compatibles amb activitats com l’aprofitament forestal, la pastura i el turisme. L’objectiu és també aprofundir el coneixement sobre l’abundància de les espècies i dels seus habitats naturals i definir i implementar estratègies transfrontereres de gestió comuna d’habitats en concertació amb els actors locals.
Per dur a terme aquests treballs silvícoles, s’ha tingut la col·laboració del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
LES XIFRES
Repartit pel Pirineu i el Prepirineu
El gall fer a Catalunya viu en alguns espais forestals de l’àmbit del Pirineu i el Prepirineu. La seva població s’està reduint de manera lenta però progressiva des del principi de la dècada dels vuitanta, una regressió xifrada en el 30% de la població. A les comarques del Ripollès, Cerdanya i l’Alt Urgell, i també a algunes serres prepirinenques, s’hi han produït alteracions de l’hàbitat. Els mascles censats no arriben a 400 exemplars.
