L’Amazònia crema i Bolsonaro insinua que és culpa de les ONG
Grups ecologistes atribueixen el foc a la desforestació per la política de tala d’arbres del president brasiler, que vol impulsar l’explotació minera i agropecuària
Els focus d’incendis aquest any, 71. 500, superen en un 83% els del mateix període del 2018
La regió amazònica del Brasil pateix els pitjors incendis forestals dels últims anys, atribuïts en gran part a la desforestació, però el president del país, Jair Bolsonaro, ha suggerit que les ONG poden estar darrera d’aquest desastre ambiental.
La insinuació del líder de la ultradreta ha sorgit en moments en què densos núvols de fum provinents de l’Amazònia s’estenen sobre importants ciutats del pulmó vegetal més gran del planeta. Fins i tot arriben a grans centres urbans, com la ciutat de Sâo Paulo, que es va quedar a les fosques per l’espès fum. Bolsonaro nega el canvi climàtic i protegeix els lobbis econòmics i de la fusta. De fet fa uns dies un informe xifrava l’augment de la desforestació en un 66% a causa de la política de tala d’arbres de Bolsonaro.
Les dades són confuses, però ni el mateix Bolsonaro posa en dubte que l’Amazònia està en flames.
Segons l’estatal Institut Nacional d’Indagacions Espacials (INPE), que comptabilitza els incendis a través d’imatges de satèl·lit, els focus del foc a tot el país aquest any superen en un 83% els del mateix període de l’any 2018.
En un informe difós aquest dimarts, l’Institut ha remarcat que entre l’1 de gener i el 18 d’agost s’han registrat 71.497 focus d’incendi al país i que un 52,5% se situen a la regió amazònica.
El Ministeri de Medi Ambient ha atribuït aquesta situació a la sequera que pateixen les regions del nord i centre oest del país, però les organitzacions defensors de l’Amazones tenen una altra opinió.
Molts grups ecologistes sostenen que les flames són producte de l’acció de l’home i, en particular, dels propietaris que es dediquen a la cria de bestiar, encoratjats per la intenció de Bolsonaro d’avançar en l’explotació de la regió amazònica en els flancs de la mineria i l’agropecuària, que ja ha causat friccions amb Alemanya i Noruega. Aquests dos països col·laboren financerament des de fa anys amb la protecció de l’Amazònia, però en les últimes setmanes han congelat els recursos destinats a aquest objectiu, alertats davant les noves polítics del govern brasiler.
Tot i que se sospita que els incendis responen a una cada cop més agressiva deforestació, Bolsonaro ha insinuat que algunes ONG, sense especificar quines, podrien estar promovent els incendis amb l’objectius polític de danyar la imatge del seu govern.
