Sequera extrema a l’estany de Sils
Els gestors del paratge extreuen tones de llot i de canyís de la llacuna permanent, que està sense aigua
Els arranjaments d’urgència són el primer pas del nou pla director
Els responsables de la gestió de l’estany de Sils hi han executat uns “arranjaments d’urgència”, en paraules de l’alcalde silenc, Eduard Colomé (JxCat). La llacuna permanent està des de fa setmanes sense aigua i els gestors han aprofitat la sequera extrema per extreure’n tones de llot i canyís i netejar la bassa que prové de la depuradora de Sils.
Les actuacions a l’estany provoquen el moviment constant de camions des de fa setmanes, que anirà a menys a partir de la setmana que ve. Els treballs, valorats en prop de 45.000 euros, són responsabilitat de la Fundació Emys, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament.
L’ACA hi ha aportat 29.000 euros i informa que treballa en un contracte “per analitzar el funcionament i la dinàmica de la llacuna i definir les actuacions per arreglar-la”. Els treballs de l’últim mes són la primera intervenció en el marc a quatre bandes signat a finals de l’any passat i que es concreta en un pla director, pel qual hi ha hagut dues reunions en les dues darreres setmanes. El director de la Fundació Emys, Marc Vilahur, ha destacat la bona sintonia amb el nou equip de govern de Sils, format per Junts per Catalunya i Fem+Sils.
El pla director fins al 2023 és la segona gran actuació a l’estany des que, entre el 1998 i el 2002, el projecte europeu Life Natura va recuperar la llacuna permanent –l’estany pròpiament dit–, prats de dall, vegetació d’aiguamolls i bosc de ribera com ara plàtans.
“Situació dramàtica”
Vilahur explica que la làmina d’aigua feia 2,5 hectàrees, però que abans de la sequera s’havia reduït més d’un terç i feia “uns 7.500 metres quadrats”. Segons Vilahur, “l’estany hauria de ser permanent, però ara ha quedat sec”. Considera que la situació és “dramàtica” i ho atribueix a la falta de gestió dels últims anys i a les inundacions del mes de novembre, que hi van dur molts sediments.
Des de fa un mes, les màquines extreuen tones de llot i de canyís que s’hi havien acumulat durant anys. “El llot feia 120 centímetres”, diu Vilahur. Segons Emys, s’han extret 25.000 quilos de canyís i 3.000 tones de llot. L’estany s’ha assecat de manera natural. El 2008 ja es va assecar per una intervenció natural. Fa onze anys, s’hi van detectar espècies exòtiques introduïdes per la gent, com ara tortugues, recordava el desembre passat el biòleg Pau Sunyer, responsable de conservació i recerca de la Fundació Emys.
L’episodi de sequera ha coincidit amb la mortaldat d’una quinzena d’ocells a causa d’un brot de botulisme, explica Vilahur. Segons l’acta que va aixecar el cos d’Agents Rurals el 16 d’agost, hi van morir deu ànecs, quatre ardeids (tres bernats pescaires i un agró roig) i un gavià. “Feia dies que eren morts”, van informar els agents.
La situació actual, doncs, dista molt del que podria ser l’espai a mitjà termini. L’objectiu és que l’estany de Sils pugui esdevenir un espai similar als aiguamolls de l’Empordà o als paratges del Baix Ter, detalla Vilahur.
Ampliaran el perímetre de l’estany d’aquí a dos anys
Quan d’aquí a dos anys –aquesta és la previsió dels responsables de la gestió– s’hagi recuperat el millor estat ecològic de la llacuna, la riera de Santa Maria, la séquia de Sils i les finques adjacents, serà el moment d’ampliar el perímetre de l’estany. “El que estem fent ara són les actuacions d’urgència abans d’engrandir el perímetre de l’estany d’aquí a dos anys. S’haurà de fer, entre altres coses, un estudi topogràfic, un pla d’actuació perquè hi hagi prats inundables i una situació semblant a l’estany d’Ivars d’Urgell [i Vila-sana], (Pla d’Urgell)”, assenyala Marc Vilahur.
El director de l’àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya la Pedrera, Miquel Rafa, hi afegeix que el pla director preveu que, al sector nord-oest de l’estany, per sobre de la séquia, hi hagi una “zona d’inundació temporal a la primavera i a la tardor, que tindria un hàbitat diferent, amb nivells d’aigua més baixos i amb ocells migradors”. El que hi havia, fins ara, són tones de llot (a la foto) i milers de quilos de canyís.
“Si no s’hi intervé, acabarà sent un bosc”
J. Ferrer
El biòleg Miquel Rafa és el director de l’àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya la Pedrera, que és propietària de terrenys de l’estany de Sils i que participa activament en els treballs de regeneració de l’espai. “La situació és greu, però no és irreversible. El que sí que passa és que qui visita la llacuna i vol veure ocells, queda defraudat. A més, si no s’hi intervé, [l’espai] acabarà sent un bosc.”
Amb el pla director –explica Rafa–, el que volen és “que la situació millori i sigui molt més estable”. El conveni es va signar a finals del 2018 i s’allargarà durant quatre anys. Amb les actuacions d’urgència, “s’han pres mesures òbvies i s’ha aprofitat per eliminar-hi la vegetació i netejar la bassa d’aigua que surt de la depuradora”.
Aprofitament educatiu
Rafa considera que l’estany de Sils té molt de potencial en el terreny educatiu. Valora que sigui molt a prop de l’estació de tren del municipi –a deu minuts a peu– i, quan recuperi la biodiversitat, creu que el paratge podrà atreure visitants i turisme de natura com ja passa a l’àrea metropolitana de Barcelona amb el delta del riu Llobregat, explica.
A l’estació ja hi ha un espai dedicat a difondre l’estany. Està obert els caps de setmana i els festius de les deu del matí a la una del migdia. L’alcalde silenc, Eduard Colomé, explica que es fa difícil comptar les persones que s’hi atansen i visiten l’estany. L’Ajuntament estudia com es podria fer un espai divulgatiu més a prop del paratge.
