Els Aiguamolls, un festival de les aus

El canvi climàtic ho altera tot, fins al punt que fins i tot la celebració del Festival de les Aus fa anys que s’ha retardat. Al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà n’han celebrat la 27a edició aquest cap de setmana llarg i el temps els ha beneït. Primer, amb bones dosis de pluja –encadenaven sis mesos de sequera–, i segon, amb una temperatura més que benigna, ideal per sortir de casa i aprofitar els últims rajos de sol de la tardor.

Malgrat que la gent sol venir en munió a la primavera, és ara la millor època de l’any. Ho afirma Josep Espigulé, tècnic d’educació ambiental i antic director del parc, que explica que ara, a l’hivern, és quan hi ha més volum d’ocells migratoris que busquen millor clima que al nord d’Europa i d’altres que baixen de les nostres muntanyes. També per la visibilitat, ja que hi ha menys vegetació i fullatge perquè es camuflin. Actualment, per oferir alguna dada, diu que volten uns 10.000 ànecs i oques pel parc, i això que encara han de venir el milió d’estornells “que estan menjant olives per l’Empordà” (només una dècima part ho han fet fins ara). Sense haver de caminar gaire, a tocar mateix del Cortalet, la base administrativa i punt d’informació del parc, hi ha l’estany que anomenen “el pot de mel”, on només cal estar-s’hi una estona en silenci i no es triga gaire a veure, entre ànecs collverd i fotges, els elegants flamencs rosats. Això si abans no has vist passar un grup de daines que semblen despistades. Les cigonyes avui no hi són, segurament s’estan al castell de Peralada. “Aquí venen per aparellar-se amb les aus estrangeres”, assenyala el guia, tal com fan altres espècies quan venen a estiuejar a la costa, pensem nosaltres.

Pel festival s’han organitzat visites guiades –a peu o en trenet–, una exposició, contes indis i tallers per fer menjadores i anellaments. Aquí, l’ornitòleg Àlex Fonollosa mostra en què consisteix aquesta tasca científica i ensenya la sèrie d’ocells que poden atrapar per alliberar-los un cop ja identificats. Una cadernera, una mallerenga i un rossinyol bord recapturat que ja coneixia. “Està comprovat que amb anelles aquests ocells lliguen més”, diu. Una justificació de la seva feina? Més aviat una apreciació que això dels Aiguamolls és un no parar i que, efectivament, a més de ser un paradís, és un festival per a les aus.