El projecte Sèpia cedeix la iniciativa als pescadors i se centra en la certificació

El projecte Sèpia, impulsat des del 2016 pel pescador Isaac Moya i el biòleg Boris Weitzmann, ha arribat a la seva maduresa. Aquest any 2020 serà el de la cessió de protagonisme als pescadors implicats perquè assumeixin els processos i servirà també perquè els responsables del projecte assumeixin un nou paper. Segons explica un dels impulsors, Boris Weitzmann, el projecte Sèpia farà als pescadors un acompanyament i un seguiment, però “la idea és que siguin ells els que ho tirin endavant”. A més, també se’n cuidaran de certificar els pescadors que col·laboren amb el projecte i crearan marca.

Amb vista al nou any, el projecte ha creat un manual de bones pràctiques dirigit als pescadors artesanals que assumeixin els objectius. “Aquest manual s’entregarà als que vulguin continuar, perquè tinguin clara la manera adequada d’incubar els ous i quin és el procediment per posar les sepieres de producció.”

“Després d’aquests anys –descriu el biòleg– transferim els coneixements que hem adquirit als pescadors artesans.” També aquest 2020 el projecte entregarà els materials necessaris per tirar endavant la recuperació i l’acompanyament dels ous dels cefalòpodes fins a aconseguir que creixin. Es tracta de materials com ara les incubadores, els vivers, les sepieres o les boies, que és el material amb què ha experimentat el projecte des del 2017 fins ara.

Els ous de cefalòpodes (sèpies i calamars) que han estat recuperats de les arts de pesca pels pescadors i reconduïts al mar perquè es desenvolupessin adequadament entre els que ho van fer a les sepieres i els que ho van fer a les incubadores és al voltant d’1,5 milions d’ous. A les incubadores, en aquests tres anys (17,18 i 19) s’han recuperat 967.000 ous de calamar i 145.000 ous de sèpia. A les sepieres, aquelles branques que es posen a vuit metres de fondària perquè els cefalòpodes posin els ous, s’han salvat 433.000 ous de sèpia i 30.000 ous de calamar.

En total, a les sepieres –sumats els de calamar i els de sèpia– s’han salvat 463.000 ous en aquests anys, i a les incubadores, 1.113.000. “Si aquestes xifres són molt o poc –manifestava Weitzmann– és relatiu. L’important és la xifra. L’important és passar de no tenir-los a tenir-los.”