Planten 350 arbres a la séquia de Sils per erradicar la canya americana
La Fundació Emys ha iniciat un projecte amb l’objectiu de conservar i recuperar la vegetació autòctona de ribera de l’espai natural de l’estany
La Fundació Emys, dedicada a la conservació de la natura, ha presentat un projecte per millorar les condicions actuals de la séquia de Sils, que, segons afirmen, “disten molt de les que hauria de tenir un espai fluvial en bon estat”. La major part de la séquia es troba sense cap tipus de vegetació de ribera, un hàbitat imprescindible per a moltes espècies i que té un paper clau en el filtratge i la depuració de l’aigua. Cal afegir-hi, a més, que gran part de l’espai de ribera es troba ocupat per nuclis densos de canya americana, una planta invasora que ocupa l’espai de la vegetació autòctona i que pot crear taps en la circulació de l’aigua en ser arrossegada durant les riuades.
És per això que el projecte se centrarà a controlar l’extensió de la canya americana i fomentar la recuperació de la vegetació de ribera durant aquest any. Es posaran en pràctica, doncs, diferents tècniques de recuperació de la vegetació als indrets on s’elimini la canya, amb la plantació de 350 arbres amb el sistema Cocoon, 500 arbustos, la sembra de llavor silvestre i la implantació de tècniques de bioenginyeria per fixar els talussos. També es recuperarà vegetació com ara les estaques vives, les feixines i les estores de brancatge. El projecte té una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua i forma part del conveni per a la gestió de l’espai natural de l’estany de Sils.
Recuperat fa 20 anys
L’espai natural protegit de l’estany de Sils és una zona humida recuperada fa 20 anys i que consta d’una llacuna permanent i un espai de prats i herbassars que queden negats en les èpoques de pluges. Antigament, però, l’estany que s’hi formava de manera natural havia estat el mes gran de Catalunya, fins que va ser assecat definitivament cap al 1845 per a guanyar terrenys de conreu. Des de les primeres temptatives d’assecament a l’edat mitjana, es va anar creant una xarxa de canals de drenatge de l’espai que desguassaven a la séquia de Sils.