Insten a refer plans per evitar nous desbordaments al Ter
L’alcalde de Sant Julià del Llor i els agricultors es queixen de falta de previsió en els desembassaments
Al Baix Ter aposten per revisar mesures preventives
Els municipis afectats per les conseqüències de la borrasca Glòria continuen fent inventari dels danys i buscant solucions per reparar-los. Però, a banda del litoral, on poc es pot fer davant la força imparable de les onades, a les poblacions del curs del Ter sí que se senten veus crítiques amb la gestió del desembassament del sistema Sau-Susqueda. El sector de la poma, que ha registrat pèrdues encara no quantificades del tot, assenyala el col·lapse dels dos pantans com la principal causa dels desbordaments de dijous, amb una petició perquè el conseller de Territori, Damià Calvet, comparegui al Parlament. I l’alcalde de Sant Julià del Llor i Bonmatí, Marc Garcia, també lamenta “falta de previsió” tant a l’hora de buidar els pantans com pel fet d’aixecar el confinament “en el moment en què més aigua s’estava deixant anar”.
Aquests dies ha corregut la piulada d’un usuari de Twitter que diumenge 19, el dia abans de l’arribada del temporal, demanava a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) si els dos embassaments podrien assumir les pluges previstes d’entre 400 i 500 litres per metre quadrat en diverses comarques del curs. L’ACA li va respondre que Sau estava en el 63% i Susqueda, en el 71%, amb 127 hm³ per omplir en conjunt. Però dimecres al migdia, amb les dues infraestructures ja per sobre del 90%, l’Onyar al límit del desbordament a Girona i el cabal entrant a dojo des d’Osona i el Ripollès, s’anunciava el desembassament forçós i l’ordre de confinar veïns en zones inundables Ter avall.
Revisar protocols
L’ACA ha defensat que els desembassaments es van fer amb cabals inferiors als que entraven aigües amunt, i buscant els moments en què els volums d’aigua al mateix riu i a l’Onyar anaven a la baixa. Des dels municipis del Baix Ter, que la nit de dijous i durant tota la matinada de divendres van rebre els estralls del pic de la crescuda, amb 2.138 metres cúbics per segon a Colomers, alcaldes i administracions es resisteixen a qüestionar-ne l’actuació, però coincideixen que l’experiència ha de servir perquè no hi torni a haver desbordaments en episodis futurs.
“Potser no s’ha fet com hauria tocat, però ja ha passat i cal pensar com ho fem perquè no es repeteixi”, diu l’alcalde de Foixà, Josep Oliveras, a més de la reconstrucció de motes i problemes en infraestructures, que destaca que han estat “menors”. El seu homòleg al terme veí de Colomers, Josep López, coincideix amb el president del Consorci del Ter, Ponç Feliu, que “no es tracta tant de la gestió de tres dies als embassaments, sinó de tot el curs i les lleres al llarg de l’any”. I defensava l’ACA en un altre aspecte, les zones amb previsió d’inundabilitat: “Els mapes les han clavat i les administracions n’hem de ser conscients quan de vegades les qüestionem”, admetia. Finalment, l’alcalde de Gualta, Jaume Fontdevila, també aposta per “aprendre’n amb vista al futur”, però lamenta que dijous, un cop la crescuda va passar de Girona, es van sentir “una mica desatesos quant a informació del Cecat”.
Balanç complex
A la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el president i alcalde de Torroella, Jordi Colomí, defensa la “professionalitat dels tècnics” i entén que no es volgués deixar anar aigua abans d’hora, quan dies abans començava a planar l’escenari de presequera. El vicepresident, i representant dels regants, Narcís Illa, destaca l’excepcionalitat del temporal i és partidari d’acabar de pair dades i discutir ajustos en la planificació, però “no pas buscar culpables”. I, quant a culpes, l’ambientalista i acadèmic Narcís Prat treia divendres pressió a la gestió dels embassaments i assenyalava els errors urbanístics d’autoritzar edificacions en zones inundables: “[Les inundacions] no son culpa de com es va gestionar la riuada. Quan es van fer els embassaments es va dir que s’acabaven les riuades. I tots els ajuntaments van donar permisos d’obres. La culpa és nostra. No busqueu culpables, voleu un cap de turc per amagar els vostres errors?”, es preguntava.
LA XIFRA
Mesos per reparar torres a la Selva
Uns tres mesos és el període de temps en què Red Eléctrica (REE) estima la reparació de les cinc torres que el temporal va fer caure a Sant Hilari Sacalm, i que van provocar l’apagada generalitzada de dimarts passat per a 220.000 abonats a tota la demarcació. Quatre torres van caure per l’acumulació de neu, i una cinquena també va registrar danys parcials, que interrompen el servei de la interconnexió elèctrica de molt alta tensió (MAT) a 400 kV amb França. Els opositors a la infraestructura critiquen que es depengui ara de l’energia nuclear francesa i que tot el subministrament pengi “d’un fil”, mentre que des de REE insisteixen que gràcies a la interconnexió s’ha restablert el servei.
Pel que fa al subministrament d’aigua, continua amb problemes a Torroella, on encara trigaran dies a recuperar la normalitat a la planta potabilitzadora, a Bellcaire, i a Foixà, Parlavà, Rupià i Ultramort –amb el pou de captació inundat–. A la Bisbal, en canvi, l’aigua torna a ser apta per beure des de dissabte.