El vessament tòxic constata la fragilitat del riu Besòs
Dos mesos després de l’incendi a la fàbrica de Montornès s’observa que els danys no són irreversibles
Les pluges han fet augmentar el nombre de peixos aigües avall però no se n’ha recuperat el volum anterior
Foc sobre les aigües del Besòs i peixos morts surant a prop de la llera. Aquestes van ser les dues conseqüències immediates de l’incendi a la nau industrial de l’empresa Ditecsa, dedicada al tractament de residus perillosos i situada a Montornès del Vallès, que va provocar un vessament tòxic al riu ara fa dos mesos. El que semblava un desastre ecològic irreversible es va recuperant de manera gradual, tot i que encara és difícil preveure quan es podrà tornar a la situació anterior al foc.
El riu encara feia pudor de dissolvents fins a sis dies després a l’altura de Sant Adrià de Besòs, nou quilòmetres més avall d’on s’havia produït el vessament. És per això que immediatament després dels fets es va posar en marxa un pla de xoc per al seguiment de l’impacte ambiental al Besòs, elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que encara es manté.
A la zona hi va haver una gran mortaldat de peixos i invertebrats aquàtics que, segons l’ACA, va arribar al 70% de la població que hi havia al riu en aquell moment. Els exemplars morts es van retirar ràpidament per no afectar la resta i els vius es van capturar i es van portar aigües amunt, en un intent de minimitzar l’impacte ecològic. Dos mesos després, encara no s’ha recuperat el volum de vida al riu anterior a l’incident. Científics treballen en l’anàlisi de la possible afectació a mitjà i a llarg termini de la toxicitat, que podria provocar una mortalitat a més llarg termini o bé alteracions en forma de malalties i dificultats per reproduir-se. També s’analitza l’acumulació de tòxics que hagi pogut quedar als sediments i en els teixits dels peixos que han sobreviscut. Aquestes són anàlisis més laborioses, que requereixen més temps, i s’espera tenir resultats en unes setmanes.
Les analítiques fetes per l’ACA després de l’incident mostren la recuperació gradual de la contaminació al riu i a l’aigua que hi ha al costat, que es pot donar pràcticament per desapareguda. Tan sols es detecten alguns compostos volàtils però a nivells molt baixos, molt per sota dels llindars de qualitat, al medi, als marges del riu i a la vegetació del costat.
Pel que fa a l’afectació de les aigües subterrànies, les concentracions d’elements contaminants es van mantenir durant més temps als pous propers a la llera, però les darreres mostres, recollides abans del temporal Glòria, constaten que les concentracions s’han reduït molt. Als pous més allunyats del curs principal del riu no s’hi han trobat concentracions, però cal veure si al nivell més proper a l’empresa sinistrada han quedat sòls contaminats i les aigües subterrànies més properes estan afectades. Les aigües subterrànies estan encara sota possible afecció, tot i que, si fos així, se suposa que seria una afecció local, no generalitzada a tot l’aqüífer, segons fonts de l’ACA.
Dues sancions reduïdes
L’empresa Ditecsa havia rebut dues sancions de la Generalitat per incompliments de la normativa el 2018 i el 2019. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va detectar el 2017 que l’empresa emmagatzemava una quantitat de substàncies superior a la permesa, que acumulava material fora de lloc, i va constatar mancances en la traçabilitat de la gestió documental dels residus i li va imposar una sanció de 48.000 euros, però Ditecsa en va acabar pagant 28.800 perquè va fer l’abonament en el termini voluntari i va tenir una reducció del 40%.
El 2019, arran d’una inspecció de la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, es va obrir un nou expedient sancionador, amb una multa de 10.000 euros, que es va quedar en 6.000 per la mateixa reducció per pagament en el termini voluntari. En tots dos casos es tractava, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, d’aspectes que no afecten el medi. L’empresa, que encara no ha reprès l’activitat, tot i que té la intenció de fer-ho, té obert ara un expedient informatiu que derivarà en expedient de responsabilitat ambiental. La directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Govern, Mercè Rius, explica que l’empresa, a través de la seva assegurança, s’haurà de fer càrrec del pagament de totes les despeses generades per l’incendi. De moment encara s’estan quantificant i es tracta d’un procés que pot trigar mesos, admet Mercè Rius.
Investigació oberta
La Fiscalia de Medi Ambient, que va actuar d’ofici immediatament després de l’accident, manté les diligències d’investigació obertes en espera dels darrers informes que elaboren els Mossos d’Esquadra. Albert Rodríguez, integrant del col·lectiu ecologista Mollet pel Futur, explica que segueixen pendents de les mesures que es prenen i esperen una actuació “contundent” de la fiscalia en cas que es detectin irregularitats. “Un mes després de l’abocament encara trobàvem peixos morts a la zona zero”, assegura Rodríguez, que reclama més mesures per controlar les empreses perilloses que hi ha a la conca del Besòs. Tot i que els danys provocats per l’incendi no són tan irreversibles com es temia inicialment, l’accident deixa clar que el del Besòs és un ecosistema fràgil i alhora molt exposat per la pressió urbanística del seu entorn. “De cap manera es pot dir que el Besòs està com havia estat fa vint anys”, afirma taxatiu Manel Isnard, responsable de medi fluvial del Consorci Besòs Tordera, que explica que les depuradores i els sistemes de sanejament que s’han anar construint han millorat gradualment la qualitat de l’aigua i el Besòs no tornarà a ser la claveguera a cel obert que havia estat fa trenta anys. Tot i això, reconeix que no es pot dir que l’estat del riu sigui “excel·lent” i comenta que caldrien més mesures per evitar que accidents com el del desembre passat tinguin conseqüències irreversibles. Indica possibles solucions com ara tancs de tempesta per poder tractar l’aigua contaminada abans que arribi al riu, la creació de zones de refugi de fauna i la interconnexió de les xarxes de depuradores per reduir l’impacte quan una deixa de funcionar per alguna causa. L’incendi va malmetre la depuradora de Montornès, que va rebre aigües residuals però que torna a funcionar amb normalitat. Isnard destaca que s’ha recuperat la qualitat de l’aigua en les condicions anteriors a l’incendi i que afluents com el Congost i el Mogent, aigües amunt d’on hi va haver el vessament, estan en bones condicions i, per tant, “el sistema es tornarà a omplir de peixos, tot i que no sabem quan podrà recuperar els nivells de vida que havia tingut”.
Xavier Larruy, biòleg que treballa al parc fluvial del Besòs, assegura que l’abocament tòxic no ha fet marxar espècies d’aus com els ànecs i les polles d’aigua, però sí que s’ha notat un descens de la quantitat d’ocells piscívors com ara el cabusset, el corb marí gros i el blauet, no perquè morissin per la contaminació, sinó perquè van volar cap a altres indrets a causa del descens en el nombre de peixos. Larruy alerta de l’existència de “bombes de rellotgeria” a l’entorn de la llera del riu, en referència a les indústries i a l’excessiva pressió urbanística. “Cal prendre nota del que ha passat perquè no es torni a repetir”, conclou.
LES XIFRES
El parc fluvial es recupera a poc a poc de la rierada del ‘Glòria’
El temporal Glòria ha estat l’episodi més greu que ha registrat el parc fluvial del Besòs en els seus vint anys d’història, tant pel volum d’aigua arrossegada com per la durada de la llevantada. L’espai va estar tancat durant quatre dies, els dos primers perquè no s’hi podia accedir per la crescuda del riu, i els altres dos per poder fer les tasques més urgents de neteja, que encara duren. Els primers dies, els equips de manteniment es van centrar en el condicionament de la zona asfaltada i van retirar la brossa de tota mena que l’aigua havia arrossegat, per permetre que ciclistes i vianants hi poguessin passar. Tres dies després del temporal, el dissabte 25 de gener, el parc fluvial del Besòs tornava a estar obert i el bon temps va fer que els usuaris recuperessin l’espai. Tot i que el parc és accessible, a la zona de gespa a banda i banda del riu hi ha una acumulació important de brossa que s’està retirant. Fora de les zones d’ús públic, encara queda actuar a la zona superior del parc fluvial, als wetlands, on el temporal va malmetre el vial d’accés i primer caldrà refer-lo, i a la desembocadura, on s’apleguen tota mena de deixalles, des d’electrodomèstics fins a plàstics barrejats amb restes vegetals. El tècnic de l’àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i responsable del parc fluvial del Besòs, Antoni Maza, no posa terminis per a la neteja total de l’espai. “És una feina que requerirà molta mà d’obra per fer la separació dels residus, que s’han de tractar en funció del tipus que siguin.” Maza explica que part de la retirada de residus s’assumirà amb la partida ordinària de manteniment, però, tot i que els costos encara no estan quantificats, destaca que caldran més recursos.
Des del Consorci Besòs Tordera, Manel Isnard explica que l’arrossegament de sediments provocat per la rierada “és positiu” per als sistemes fluvials i ha servit per fer neteja del llit del Besòs. A més, també ha arrossegat peixos del curs superior del riu a zones on n’havien quedat pocs després de l’incendi i s’ha reomplert l’espai. A l’abril està previst fer un recompte de peixos a la zona afectada per veure com ha evolucionat la població.
