El delta de l’Ebre es reivindica
A punt de complir-se un mes de la llevantada ‘Glòria’ i dels estralls que va provocar, les zones més afectades del sud del país miren de refer-se de l’embat del temporal i busquen estratègies per compensar les pèrdues
El municipi de l’Ampolla ofereix una magnífica visió panoràmica del delta de l’Ebre. Durant ben bé dues setmanes, des de les parts més elevades del poble es podia apreciar amb detall l’abast que havia tingut el temporal Glòria en bona part del marge esquerre de la desembocadura de l’Ebre. Camps d’arròs negats d’aigua –una estampa pròpia de principis d’estiu però insòlita en un mes de gener–, recs desbordats i destrosses a les muscleres de la badia del Fangar. El port i el passeig marítim de l’Ampolla, l’Arenal, es van convertir en una mena de zona zero dels efectes de la borrasca. Barques contusionades, estris de pesca trencats o directament desapareguts al fons del mar, voreres esventrades, mobiliari urbà mutilat i tones de sorra escampades davant mateix dels xalets. Va ser precisament aquí on el mar va escopir més d’una desena d’exemplars de tonyina roja, que, propulsats per l’onatge, s’havien escapat de les granges marines que el grup Balfegó té a l’Ametlla de Mar. L’empresa ha xifrat en 10.000 el nombre de tonyines que va perdre i s’ha ofert a fer-se càrrec dels perjudicis causats, després que els pescadors de la zona es queixessin que les tonyines mortes, i en estat de putrefacció, els malmeten les captures quan les arrosseguen accidentalment amb les xarxes de pesca.
Solucions i pedaços
El Delta prova d’anar posant remei als estrips que va causar el temporal. A l’Ampolla la recuperació és evident. Només anant cap a lo Goleró, es fa encara evident fins on van arribar les onades. El que abans era un camí transitable, des de l’antiga discoteca Mediterrània fins a la bassa de les Olles, és ara una extensió de sorra apilonada i atapeïda de closques de petxina.
L’empremta que va deixar el mar es fa visible en tot el tram comprès entre l’Ampolla i Deltebre. Les bombes d’aigua van a tota màquina per intentar esbandir la sal dels camps d’arròs. El Departament d’Agricultura ha xifrat en 2.000 hectàrees la superfície d’arrossars afectada. Inicialment s’havia parlat de 3.000 hectàrees. “Quan baixa el nivell de l’aigua, veus si els fils han corregut, si hi ha hagut moviment”, precisa el director dels serveis d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Ferran Grau.
La pitjor afectació es concentra en unes 300 hectàrees, les més pròximes al mar, de l’hemidelta esquerre.
La Generalitat manté que disposa d’11 milions d’euros a tot Catalunya en ajuts destinats a restablir la capacitat productiva: 9 milions són per a l’agricultura, i la meitat aniran a parar a les comunitats de regants del Delta. Per rebre els ajuts, hauran de presentar factures de les actuacions executades.
L’agricultura i la pesca són dos pilars econòmics al Delta i tots dos s’han presentat com molt afectats per la llevantada. Però hi ha més perjudicats.
L’empresa Infosa gestiona les salines de la Trinitat, les úniques de Catalunya que produeixen sal marina, unes 100.000 tones l’any. Les salines estan situades a l’hemidelta dret, el menys erosionat pel temporal, però en una zona especialment fràgil: la punta de la barra del Trabucador. És la franja de terra que fixa l’extrem més meridional del Delta, i va quedar totalment arrasada per la força de les onades. No era el primer cop que un temporal de mar atacava la barra, però els danys causats pel Glòria van ser especialment significatius. Amb la barra del Trabucador totalment submergida, les salines van quedar aïllades i l’activitat ha estat paralitzada durant més de tres setmanes. Infosa va decidir assumir els costos de reconstruir un camí provisional de sorra per poder començar a treballar tan ràpid com sigui possible. Aquest dijous els camions hi tornaven a treure sal. “No ens va quedar més remei que actuar”, assegura el gerent d’Infosa, Joan Sucarrats. L’empresa hi va invertir més de 200.000 euros, però manté que no deixa de ser una solució provisional. La competència per restablir l’espai és del Ministeri per a la Transició Ecològica, que preveu abocar-hi 120.000 metres cúbics de sorra.
Incertesa turística
La zona del Trabucador és un punt d’atracció de visitants. Les seves platges són populars i la badia dels Alfacs és destí de peregrinació per als aficionats al surf d’estel, la modalitat nàutica que consisteix a desplaçar-se per sobre de les onades amb una planxa que va lligada a un estel que propulsa el vent. Les autocaravanes, molt habituals en aquest paratge, tornen a rondar per la badia, però hi ha més incertesa entre els establiments turístics. Hotels, restaurants i cases rurals temen que les alarmants imatges de destrosses al Delta puguin penalitzar l’afluència de visitants, sobretot de cara a la Setmana Santa, d’aquí a menys de dos mesos.
Els danys al Delta han estat generals i, més enllà de cercar remeis per reparar-los, ajuntaments, institucions, entitats i col·lectius ecologistes exigeixen desplegar un pla estratègic per evitar que un futur temporal repeteixi la malesa causada pel Glòria. En aquest sentit, hi ha una reivindicació clara: els sediments han d’arribar a la desembocadura. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) té la clau per obrir les comportes dels embassaments i permetre que els sediments flueixin riu avall. “El Delta es mereix tot el respecte de la CHE i el seu treball per resoldre el problema que la seva gestió ha causat en els últims 60 anys”, diu Susanna Abella, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
LA DATA
LES XIFRES
Quan plou sobre mullat
El Consell d’Alcaldes del Montsià va anunciar aquest dijous un front comú per reclamar al Departament de la Presidència que faci efectius de manera íntegra els ajuts pels aiguats de l’octubre del 2018, encara pendents de cobrament. Recorden que després del temporal Glòria es troben en una situació “molt precària” per assumir totes les reparacions derivades d’aquests episodis. També volen que les reparacions de camins de terra i altres danys declarats en els informes s’incloguin dins dels supòsits subvencionables, com va fer el govern espanyol. Per tot plegat, reclamen agilitat a Presidència.
La Generalitat va reaccionar reclamant a l’Estat fixar “de manera urgent” una reunió entre les dues administracions per aclarir i revisar, si cal, els criteris d’atorgament dels ajuts que el govern espanyol va concedir arran dels aiguats de l’octubre del 2018.
El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, es va defensar dels requeriments de la Generalitat al·legant que el govern espanyol ja va transferir, el 17 de desembre passat, els 6,9 milions d’euros que es va comprometre a assumir després de valorar les demandes dels municipis.
