Els corbs marins del Parc del Cap de Creus superen el pas del temporal ‘Glòria’
La població, d’uns 40 exemplars, es manté en una de les xifres més altes de l’espècie
La llevantada va forçar parelles a canviar de niu i abandonar-ne
El pas del temporal Glòria no ha afectat sensiblement la població del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis ssp. desmaresti), l’espècie emblemàtica del Parc Natural del Cap de Creus. Les xifres del darrer cens d’ocells aquàtics hivernants, elaborat el mes de gener passat, han permès identificar 40 exemplars, només tres menys dels que constaven l’any passat, de manera que és la segona xifra més alta de la història. Una altra dada destacable del cens elaborat des del Parc Natural és que s’han identificat sis parelles nidificants ja covant als nius de cap Norfeu (terme municipal de Roses) i al sector sud del parc, així com altres ja establertes a punt de reproduir-se.
Amb tot, els resultats d’aquest estudi també posen en evidència que el temporal Glòria va forçar algunes parelles a canviar de niu i abandonar-ne alguns de zones més baixes, com el primer niu que va ocupar l’espècie al parc, que no s’havia deixat d’utilitzar les darreres dècades.
El corb marí emplomallat és un ocell propi de la Mediterrània, que a Catalunya només cria als litorals rocallosos de l’Empordà i la Selva. En aquest sentit, es confirma també la reproducció de l’espècie en zones on fins al 2017 el corb marí emplomallat no criava, com és el cas de la punta de la Figuera.
Un total de 1.296 ocells aquàtics
En total, l’últim cens de recompte d’ocells aquàtics hivernants situa la població al Parc Natural del Cap de Creus en 1.296 exemplars, 966 menys que l’any passat. Per espècies, la més representada continua sent el gavià argentat (Larus michahellis), amb 858 individus. Tanmateix, és la xifra més baixa dels darrers anys per a aquesta espècie, i es confirma la tendència a la baixa (en anys anteriors s’havien aconseguit recomptes superiors als 2.300 exemplars). La segona espècie més abundant al parc és la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb un total de 176 exemplars, 272 menys que l’any passat. En aquest cas, malgrat que en els darrers anys la xifra de baldrigues no ha deixat de disminuir arreu del Mediterrani, al cap de Creus es considera que es mantenen bones xifres en general. Pel que fa a la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), el nombre observat és un dels més baixos de la història (nou exemplars, contra els 70 del 2019), i confirma la tònica negativa d’aquesta espècie amenaçada en l’àmbit català. També s’han observat altres ocells marins com el mascarell (11 exemplars), el paràsit gros (un), el gavot (un) o la gavineta de tres dits (quatre).