Medi ambient

Millorar la prevenció dels focs

Novetat

Un estudi posa sobre la taula la necessitat de modular l’amplada de les franges de protecció d’incendis, avui fixada en 25 metres

El treball, centrat en la vulnerabilitat als focs de l’Albera i els nuclis del Pertús i la Jonquera, compara la prevenció a cada banda de la frontera

A Canadà, una aplicació de telèfon dissenya la franja adient

El con­cepte de les fran­ges de pro­tecció d’incen­dis de 25 metres entorn dels nuclis habi­tats haurà d’evo­lu­ci­o­nar. En alguns casos aques­tes fran­ges pos­si­ble­ment podrien ser infe­ri­ors i en d’altres hau­rien de ser molt més impor­tants. Aquesta és una de les apor­ta­ci­ons que posa sobre la taula l’Estudi de vul­ne­ra­bi­li­tat trans­fron­te­rer de les zones habi­ta­des de la Jon­quera i el Pertús. El tre­ball s’ha redac­tat en el marc del pro­jecte Poc­tefa Coo­pe­rem (vegeu requa­dre) i ha estat coor­di­nat a la Dipu­tació de Girona nodrint-se d’estu­dis ante­ri­ors i amb el suport de Bom­bers de la Gene­ra­li­tat, el depar­ta­ment d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria i Pesca i el Cen­tre d’Estu­dis del Risc Tec­nològic (Cer­tec) de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya.

Una llei del 2003

El que ve a dir aquest estudi és que la llei que a Cata­lu­nya defi­neix les fran­ges de pro­tecció data del 2003; ha fet ser­vei, però ara pos­si­ble­ment toca fer-la evo­lu­ci­o­nar. Aquesta nor­ma­tiva obliga a asse­gu­rar una franja de 25 metres al vol­tant de tots els nuclis de població, urba­nit­za­ci­ons i edi­fi­ca­ci­ons aïlla­des. Aquesta amplada en zones amb con­di­ci­ons climàtiques o topogràfiques extre­mes, o en una zona de perill més ele­vat, pot ser insu­fi­ci­ent.

A més, però, una de les apor­ta­ci­ons més inno­va­do­res de l’estudi –diuen els tècnics que hi han inter­vin­gut–, és que s’hi plan­teja la neces­si­tat de tenir en compte no només l’oro­gra­fia i la cli­ma­to­lo­gia del lloc, sinó també els mate­ri­als uti­lit­zats en les edi­fi­ca­ci­ons i, en con­seqüència, la seva resistència al foc. L’estudi comença, doncs, l’ela­bo­ració d’una meto­do­lo­gia que ajudi a deter­mi­nar l’amplada mínima de franja necessària per a cada edi­fi­cació, nucli i urba­nit­zació, tenint en compte la resistència al foc dels mate­ri­als de cons­trucció dels ele­ments que cal pro­te­gir. A tall d’exem­ple, el tre­ball recull l’existència a Canadà d’una apli­cació per a telèfons mòbil que un cop s’hi han entrat la loca­lit­zació i les carac­terísti­ques de la cons­trucció o el nucli habi­tat per­met de dis­se­nyar la franja de pro­tecció ideal que neces­si­tarà cada cas con­cret.

Men­tre no exis­teixi aquesta apli­cació, l’estudi ja fa una pro­posta de meto­do­lo­gia per tal que els tècnics ges­tors, ja siguin de l’àmbit muni­ci­pal, pro­vin­cial, català o francès, puguin fer una valo­ració objec­tiva de la vul­ne­ra­bi­li­tat de cada punt del perímetre d’un nucli, urba­nit­zació o masia. Aquest sis­tema dona un resul­tat numèric d’entre 0 i 100 que el fa com­pa­ra­ble amb qual­se­vol altre punt. A més, el resul­tat inclou dife­rents com­po­nents que per­me­ten de detec­tar quins són els fac­tors que gene­ren major vul­ne­ra­bi­li­tat i faci­lita la presa de deci­si­ons en la gestió.

Com­pa­ració

Sobre el desen­vo­lu­pa­ment dels incen­dis s’han fet grans pro­gres­sos: en funció dels vents domi­nants, de la geo­gra­fia, de l’estudi dels focs que s’han produït, es dis­posa avui de mapes de les zones de perill a la demar­cació i àrees pri­o­ritàries on cal actuar per pre­ve­nir-los (vegeu gràfic). L’Albera és una d’aques­tes zones cata­lo­ga­des d’alt risc d’incen­dis i l’estudi també com­para la situ­ació a banda i banda de la fron­tera. En con­cret s’hi recull que “la Jon­quera té la franja feta i man­tin­guda, (...) tot i que s’ha detec­tat una sèrie de punts on fla­queja i podria millo­rar ”. També es des­taca que en el cas de la franja al vol­tant dels pàrquings amb una alta afluència de gent i vehi­cles (tant al Pertús com a la Jon­quera) “cal­dria extre­mar l’exigència del com­pli­ment de les con­di­ci­ons de franja”. En con­junt, pel que fa les edi­fi­ca­ci­ons es detecta que “al Pertús les cons­truc­ci­ons serien una mica més resis­tents al pas del foc.”

Final­ment, amb caràcter més gene­ral, entre les mesu­res que es pro­po­sen hi ha la de regla­men­tar la jar­di­ne­ria de nuclis i urba­nit­za­ci­ons, per afa­vo­rir espècies poc pro­pen­ses a pro­pa­gar incen­dis i pena­lit­zar les que ten­dei­xen a pro­pa­gar el foc.

E.K.
El pro­jecte Coo­pe­rem té dues grans vir­tuts. La pri­mera és que ha obli­gat tots els que hi par­ti­ci­pem a sobre­pas­sar els límits estric­tes de les nos­tres admi­nis­tra­ci­ons. D’entrada entre totes les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes, sota el lide­ratge dels bom­bers, però també tre­ba­llant amb les admi­nis­tra­ci­ons dels Piri­neus Ori­en­tals, a l’altra banda de la fron­tera. Així, tenim una visió molt més trans­ver­sal i com­pleta de la pre­venció d’incen­dis i és espe­ci­al­ment impor­tant en un sec­tor com el de l’Albera i muni­ci­pis com el Pertús i la Jon­quera, que són la base d’aquest últim estudi. L’altra gran vir­tut d’aquest pro­grama és que ha permès de resol­dre aspec­tes tècnics que com­pli­ca­ven la col·labo­ració dels ser­veis d’emergència entre les dues ban­des de la fron­tera.
Com quins?
Doncs des de la recepció de les freqüències de ràdio amb les quals es poden comu­ni­car els ser­veis d’emergències dels dos països, la com­pa­ti­bi­li­tat de mapes i les con­ne­xi­ons entre el mate­rial dels bom­bers de cada banda, s’han anat reso­lent tots aquests aspec­tes tècnics indis­pen­sa­bles per faci­li­tar la col·labo­ració trans­fron­te­rera.
Què des­ta­ca­ria d’aquest últim estudi?
Una de les apor­ta­ci­ons és que es pro­posa adap­tar la qüestió dels 25 metres de les fran­ges de pro­tecció. Tenim una llei que ens diu que s’han de fer aques­tes fran­ges amb aquesta amplada entorn dels nuclis habi­tats que ens ha fet molt de ser­vei. Ara arriba el moment de dir que en funció de l’oro­gra­fia, de la cli­ma­to­lo­gia, dels mate­ri­als uti­lit­zats per fer aquests habi­tat­ges, pot­ser hi ha llocs on els 25 metres de franja podrien ser menys i, al con­trari, hi ha llocs on pot­ser hau­rien de ser de 80 metres. Això ens ha de fer més efec­tius.
També s’hi diu que encara falta cons­ci­en­ci­ació?
S’ha avançat molt, però cal insis­tir-hi; el canvi climàtic és una evidència, també la manca d’aigua en un futur, i creix la vul­ne­ra­bi­li­tat en front de grans inci­dents que hem de pre­veure.

“Amb Cooperem fem prevenció transversal”

Esteve Carrera

La Diputació de Girona és un dels ens que intervenen en el projecte Poctefa Cooperem (Cooperació operativa d’emergències i prevenció d’incendis). Anna Barnadas, diputada de Medi Ambient, explica la importància d’aquest projecte de dimensió europea i les aportacions d’aquest últim estudi que ha estat coordinat per la Diputació de Girona.

Quines són les aportacions d’aquest programa de treball pel que fa a la prevenció d’incendis?
El projecte Cooperem té dues grans virtuts. La primera és que ha obligat tots els que hi participem a sobrepassar els límits estrictes de les nostres administracions. D’entrada entre totes les administracions catalanes, sota el lideratge dels bombers, però també treballant amb les administracions dels Pirineus Orientals, a l’altra banda de la frontera. Així, tenim una visió molt més transversal i completa de la prevenció d’incendis i és especialment important en un sector com el de l’Albera i municipis com el Pertús i la Jonquera, que són la base d’aquest últim estudi. L’altra gran virtut d’aquest programa és que ha permès de resoldre aspectes tècnics que complicaven la col·laboració dels serveis d’emergència entre les dues bandes de la frontera.
Com quins?
Doncs des de la recepció de les freqüències de ràdio amb les quals es poden comunicar els serveis d’emergències dels dos països, la compatibilitat de mapes i les connexions entre el material dels bombers de cada banda, s’han anat resolent tots aquests aspectes tècnics indispensables per facilitar la col·laboració transfronterera.
Què destacaria d’aquest últim estudi?
Una de les aportacions és que es proposa adaptar la qüestió dels 25 metres de les franges de protecció. Tenim una llei que ens diu que s’han de fer aquestes franges amb aquesta amplada entorn dels nuclis habitats que ens ha fet molt de servei. Ara arriba el moment de dir que en funció de l’orografia, de la climatologia, dels materials utilitzats per fer aquests habitatges, potser hi ha llocs on els 25 metres de franja podrien ser menys i, al contrari, hi ha llocs on potser haurien de ser de 80 metres. Això ens ha de fer més efectius.
També s’hi diu que encara falta conscienciació?
S’ha avançat molt, però cal insistir-hi; el canvi climàtic és una evidència, també la manca d’aigua en un futur, i creix la vulnerabilitat en front de grans incidents que hem de preveure.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia