Runa antiga que aflora al Ter
La força del temporal ‘Glòria’ va destapar restes llençades a antics abocadors situats als costats del riu
El Consorci del Ter estudia la situació i es planteja recórrer a fons europeus per solucionar-ho
Restes de runa i de plàstics de fa dècades, de quan el Ter i la seva llera eren els abocadors dels municipis i quan la població vivia d’esquenes al riu. De quan el Ter era groc, com deia la cançó de La Trinca. Això és el que ha tornat a posar al descobert el temporal Glòria en algunes poblacions per on passa aquest riu. I així ho ha constatat el Consorci del Ter, que ho va exposar en la darrera reunió de la Taula del Ter, en què es va demanar que es retirés aquesta runa. La presidenta del Consorci i alcaldessa d’Anglès, Àstrid Desset, ha anat més enllà i ha anunciat que el Consorci ha començat de manera molt incipient a preparar els tràmits per optar als fons europeus que li permetin accedir a finançament per treure aquests abocaments i netejar el riu.
“Qualsevol oportunitat de finançament que vegem per a la retirada de plàstics i embolcalls acumulats i soterrats, l’aprofitarem”, explica Desset, que indica que el primer pas serà aplegar totes les poblacions afectades per la problemàtica, com és el cas d’Anglès i les poblacions veïnes. “No es feia constar enlloc que això es llençava allà, no hi ha documentació, però els consistoris ho sabem des de fa temps”, assenyala Desset, que, afegeix, no obstant, que això no passava en tot el recorregut del riu.
Ja l’any 1996, l’estudi Diagnosi ambiental del Ter en el seu curs mitjà de Montserrat Ventura Pujolar, recollia que “al llarg de les proximitats del curs mitjà del riu Ter s’hi han advertit 15 àrees afectades per un abocament de residus sòlids no regulat”. Alguns d’aquests abocaments han estat els darrers anys netejats i recondicionats, com és el cas de l’abocador d’Ullà i el de Verges, que l’any 2005 es van restaurar i convertir en zones d’esbarjo. O el mateix pla dels Socs de Salt, un antic abocador que ara és un espai habilitat com a zona d’oci i esbarjo.
La runa que hi havia als abocadors es va retirar en part, però una altra part es va tapar. Algunes d’aquestes restes enterrades són les que ara s’han tornat a detectar arran del pas del Glòria, que amb la seva força va remoure tot el riu i el seu entorn. “En alguns punts seria interessant treure el que hi ha, identificar-ho, fer prospeccions i comprovar-ne la toxicitat”, diu la directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert, que afegeix que a vegades és contraproduent fer segons quins moviments. Puigvert també explica que cal veure ara el fons del programa europeu per veure si es pot accedir a les ajudes econòmiques per tirar endavant aquest projecte. “Seria interessant que entre tots els actors del territori es treballés un projecte perquè tot quedés net”, afegeix.
A més, però, la directora del Consorci del Ter explica que encara ara es fan abocaments en punts propers al Ter on hi ha fàcil accés amb vehicle. Així, explica que arran de la crisi econòmica del 2008 i l’increment de feines en negre, s’han trobat, per exemple, moltes restes del sector de la construcció que s’hi aboquen per estalviar-se les taxes de les deixalleries municipals. O aquest estiu mateix, amb l’increment de visites als espais naturals, també s’ha detectat molta brutícia. “Et faries creus del que la gent hi deixa”, afegeix.
En aquest mateix sentit, l’alcalde de Colomers, Josep Manuel López, explica que si bé en aquesta banda del riu –hi ha molta profunditat i l’aigua baixa amb força– no s’ha detectat runa antiga, sí que després dels caps de setmana s’hi troben ara deixalles de la gent que ha anat a pescar.
A la Cellera de Ter també hi va haver durant molts anys abocadors al costat del riu i en el seu moment es van tapar. Explica l’alcalde, Xavier Boïgues, que es va treure molts plàstics però que, segurament, encara n’hi deu haver. Amb el Glòria, Boïgues explica que aquest punt va perdre sauló i que es va recomanar tornar-lo a tapar. També a Bescanó, hi havia una zona on tradicionalment s’hi anava a abocar. Segons l’alcalde, Xevi Vinyoles, amb el Glòria no ha quedat gaire al descobert, però sí que hi ha un punt on s’acumula més brutícia cap a l’altura de la resclosa d’en Joga.
LES FRASES
La incansable Brigada Activista del Salabret
U.C
Al marge de le actuacions de les administracions, són diverses les associacions que vetllen per mantenir nets espais naturals com el Ter. Entre aquests grups destaca la Brigada Activista del Salabret, un grup que Joan Olivet –que ja feia anys que sortia sol a netejar– va crear el 2017 amb l’objectiu de netejar de brutícia l’entorn. Incansables, aquesta brigada, que reuneix segons el dia més o menys gent i que, amb els confinaments, ha anat creant diferents grups locals, surt pràcticament cada setmana i cada setmana retiren molta brutícia. Per avui mateix també tenen previst una sortida per netejar el Ter a la Devesa. No hi ha dia que surtin i no trobin brossa, tal com mostren en les fotografies que pengen en el seu compte de Facebook i Instagram.
“Es tracta de deixar-ho tot net”, explica Olivet, que es lamenta que les administracions no fan res per mantenir en condicions el riu i el seu entorn. De fet, el debat sobre de qui és competència aquesta neteja –si dels ajuntaments o de l’ACA– sembla endarrerir totes les accions. Recentment, han destinat diversos dies a la neteja de l’entorn del Camp de Tir, a sota l’autopista a Girona, i també, al riu a l’altura de la Devesa. Ampolles, plàstics de totes mides, restes d’objectes... No és una brutícia antiga, són les petjades del que la gent aboca encara avui i que, en algun cas, es barreja amb restes que van ser arrossegades pel Ter a conseqüència del Glòria com ara restes d’un viver, mànegues, etc. De totes maneres, Olivet recorda com van treure restes més antigues ja fa un temps quan van netejar l’illa del Ter.
A més de reunir tots els voluntaris que segueixen les convocatòries, la Brigada també fa partícip de les seves accions escoles i entitats. Així, hi ha hagut sortides de neteja amb una cinquantena d’alumnes i, just aquesta setmana, també van col·laborar joves de l’aula de recurs Pil Riu Net per retirar brossa a la riba del riu Güell.