Boixos de 150 anys per fer estris de cuina de qualitat
Un artesà de la fusta compra exemplars històrics morts per l’eruga
Evita així que s’hagin de destinar a llenya
L’eruga del boix ha mort exemplars de boixos de més de 150 anys. A la Garrotxa, n’hi ha diversos i, a part, n’hi ha molts també amb antiguitat remarcable, a l’entorn dels 80 anys. Aquests arbustos morts, normalment, es destinen a llenya. Cal tenir en compte, no obstant, que la fusta de boix és una de les més apreciades per fer estris de cuina, perquè no absorbeix l’oli, ni la humitat. A més, aquesta tipologia d’estris és molt difícil que es deteriorin si s’utilitzen, es netegen i es conserven amb cura.
L’artesà de la fusta de Santa Pau Joan Pineda ha localitzat aquests exemplars històrics i n’està salvant molts d’acabar cremant com a llenya.
Pineda explica que els boixos, a tot arreu de la Garrotxa, ja estan morts. “És el quart any des de l’arribada de l’eruga i, aquest any, nomes el 70 per cent dels boixos es poden aprofitar per fer articles de fusta. L’any vinent, només es podrà aprofitar un 30 per cent de la fusta i el 2022, ja no es podrà aprofitar res”, sentencia.
Per tant, i sempre segons ell, aquest any es l’últim per tallar i guardar la fusta per al futur. Per això, ara, ha tallat els boixos centenaris del mas Subiràs d’Olot, i ara ho fa amb els del puig del Pla de Dalt, també d’Olot. Pineda remarca que, amb bon criteri, els propietaris volen preservar aquesta fusta i que no quedi per a llenya. De fet, ell és qui els la compra i així, a part d’obtenir-ne un rendiment, tenen els boscos nets de la llenya sobrant dels boixos ja completament morts. I és que quan els boixos estan morts, s’inicia un procés d’assecatge del tronc per la part superior i que es va estenent cap a l’arrel, detalla Joan Pineda. Si es talla quan aquest procés s’ha iniciat i abans que les arrels es podreixin, s’obté una fusta de primeríssima qualitat per fer estris de cuina i ornamentals.