La Generalitat opta per portar els residus de Vacamorta a un radi de 80 quilòmetres i ja estudia on fer un nou abocador
La declaració d’impacte ambiental admet que el buidatge serà llarg i recomana que no s’allargui més de vint anys
Nou tràmit per tirar endavant el buidatge de l’abocador de Vacamorta, situat a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà). La ponència ambiental ha avaluat l’avantprojecte que recollia diferents alternatives per traslladar les deixalles, i n’ha emès la preceptiva DIA. Sota el subsòl de l’antic abocador, que el Govern va clausurar a finals del 2014, s’hi acumulen fins a 2,7 milions de tones d’escombraries.
La Generalitat es decanta per traslladar els residus de Vacamorta a un radi màxim de 80 quilòmetres i ja estudia on fer un nou abocador. De fet, fonts del Departament de Territori donen quasi per fet que caldrà obrir-ne un altre perquè els existents no podran assumir els més de 2 milions de tones de deixalles que hi ha al subsòl de Vacamorta.
De les diferents opcions que recull l’avantprojecte de buidatge, i davant la impossibilitat de deixar les deixalles a lloc (perquè la justícia obliga a retirar-les), la ponència ambiental es decanta per aquesta alternativa, perquè veu que és la més viable. Això sí, la declaració d’impacte ambiental (DIA) ja alerta que el buidatge serà llarg i recomana que no s’allargui més de vint anys.
D’entrada, la declaració deixa clar que el més sostenible seria decantar-se per l’alternativa 0. És a dir, deixar els residus allà on són ara (quan l’abocador es va segellar, les escombraries es van cobrir amb una capa de terra). Però davant la impossibilitat de fer-ho, perquè damunt Vacamorta hi pesen diferents sentències del TSJC i el Suprem que obliguen a buidar-lo, de totes les altres alternatives que hi havia, la Generalitat ha optat “per aquella que és millor des del punt de vista ambiental”.
En concret, l’opció que s’ha escollit és l’alternativa 1. Contempla traslladar els residus a un abocador de proximitat (com a màxim, situat a un radi de 80 quilòmetres) o bé construir-ne un de nou si cap dels existents pot assumir tot aquest volum de deixalles.
De fet, però, la Generalitat ja té quasi coll avall que caldrà fer un nou abocador a les comarques gironines per traslladar-hi els residus de Vacamorta. Per això, l’Agència Catalana de Residus (ARC) ja ha encarregat un estudi per veure possibles emplaçaments on situar-hi aquest nou dipòsit. Fonts del Departament de Territori concreten, a més, que els resultats d’aquest informe hauran de contrastar-se amb la Direcció General d’Urbanisme (per veure quins dels llocs escollits serien més viables).
La declaració d’impacte ambiental també deixa clar que el buidatge de Vacamorta serà llarg. I de fet, precisen des del Departament, la DIA recull que un dels principals condicionants per retirar les deixalles són les limitacions “estrictes” de pas de camions que hi ha als municipis propers a l’abocador.
Fent una projecció temporal, la declaració calcula que, amb els condicionants actuals, caldrien entre 60 i 100 anys per buidar Vacamorta (entre d’altres, perquè hi ha ajuntaments que restringeixen el pas de camions de gran tonatge). Per això, la mateixa DIA també recomana treballar perquè aquest termini “no s’allargui més enllà dels vint anys”.
Escollir l’alternativa 1 de totes les que hi havia sobre la taula suposa evitar que les deixalles de Vacamorta es traslladin a altres abocadors més allunyats. Entre les diferents opcions, l’avantprojecte proposava portar totes les escombraries a Riba-roja d’Ebre o bé repartir-les entre aquest dipòsit i els dels Hostalets de Pierola (Anoia) i Tivissa (Ribera d’Ebre).
La Generalitat, però, ja havia deixat entreveure que, per a ells, aquesta no era una bona opció. Entre d’altres, pel risc ambiental que suposava (ja que els residus haurien de creuar grans distàncies).
