La demarcació de Girona haurà d’assumir eòliques per la transició energètica

Avui no hi ha cap aerogenerador a les comarques de Girona i la demarcació haurà de contribuir als reptes globals de la transició energètica. Aquesta evidència i les vies per aconseguir-ho van centrar els intercanvis de la taula rodona sobre l’energia eòlica a les comarques de Girona convocada ahir per la demarcació dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) a Girona. L’acte –que es va desenvolupar per via telemàtica– va servir per confrontar les diferències de plantejaments que existeixen entre administracions, entitats mediambientals, càrrecs electes i patronals del sector energètic, però també va posar en evidència, tal com va assenyalar Jaume Masgrau, president de l’EIC a Girona i moderador del debat, que “hi ha més consens del que podria semblar”.

Els punts de consens, com a mínim teòrics, són el convenciment unànime de la necessitat d’actuar ràpidament per una transició energètica; la necessitat d’una planificació que faci compatibles les noves infraestructures amb la preservació dels valors ambientals, i la necessitat d’una solidaritat territorial al conjunt del país.

Qui va posar el dit a la llaga va ser Jaume Morrón, gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya  (EolicCat), que va dir que avui no hi ha cap aerogenerador a la demarcació. “Els gironins no produeixen res en aquest camp, hi ha un desequilibri territorial”, va dir, i va assenyalar que la majoria de les eòliques actuals i de les que es projecten són a l’àrea de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Des de la Iaeden, Raúl Domínguez va insistir que, segons els ecologistes, no s’estan respectant les principals línies de la llei de canvi climàtic, en el sentit de prioritzar les noves instal·lacions en “ambients alterats” (polígons, zones edificades), apostar per la proximitat de les zones de gran consum energètic i vetllar pels valors mediambientals, entre altres.

Va coincidir en alguns d’aquests aspectes Anna Barnadas, diputada delegada de Medi Ambient de la Diputació de Girona. “No som uns nimby”, va defensar Barnadas, parlant en nom dels ajuntaments, que va afirmar que tothom és conscient d’una necessària solidaritat, però va lamentar la “sensació de tsunami” a la qual han de fer front molts ajuntaments per la quantitat de projectes que els arriben sense una planificació.

Finalment, des de la Generalitat, Francesc Vidal de Ciurana, cap de l’àrea d’Energies Renovables i Internacional, va insistir en la idea que es va tard, que Catalunya no ha fet els deures en les passades dècades, i va defensar el paper de la ponència d’energies renovables que analitza els projectes presentats i descarta els que són insalvables.

Al final de l’acte, però, Masgrau va recordar que no es podia qualificar la demarcació d’insolidària, ja que, si bé s’importa energia al territori, en canvi “l’aigua que es beu a Barcelona ve de Girona”, va remarcar.