Cotxe elèctric: de ralentí a motor de la recuperació

L’aposta per la mobilitat elèctrica que representa el nou pla Moves III ha de permetre que l’Estat surti de la cua dels països europeus amb menys vehicles elèctrics i menys punts de recàrrega i s’ha de convertir en un impuls per a la recuperació econòmica. Catalunya rebrà una primera partida de 65,6 milions d’euros en aquesta tercera edició del programa d’incentius a la mobilitat eficient sostenible, que, a més d’impulsar la compra de cotxes elèctrics o híbrids endollables, també preveu ajuts per a la creació de punts de recàrrega. El programa, que es dota amb fons europeus Next Generation, tindrà continuïtat fins al 2023 i està previst que els 400 milions inicials anunciats per al conjunt de l’Estat es puguin arribar a duplicar.

Entre el 2019 i el 2020, les noves matriculacions de vehicles elèctrics purs a Catalunya representaven el 2% del total, segons explica Lluís Morer, cap d’eficiència energètica de l’Institut Català de l’Energia (Icaen). La llei catalana de canvi climàtic fixa que, el 2025, el 30% de la renovació del parc de vehicles sigui elèctric i, fent una projecció d’aquesta xifra, a finals d’aquest 2021 s’hauria d’assolir que les matriculacions de vehicles elèctrics arribin al 6,5%. Morer manté que l’objectiu per al 2025 és “assolible”. Hi ha països europeus com ara Noruega que a hores d’ara ja el superen amb escreix. A més, el responsable de l’Icaen indica que, amb el 2025 en l’horitzó, els preus dels cotxes elèctrics ja s’hauran equiparat als dels vehicles amb motor de combustió i tindran incentius, com ara les rebaixes en peatges d’autopistes, les reduccions en impostos com el de matriculació i la possibilitat de circular per espais vetats a vehicles contaminants com ara les zones de baixes emissions, que s’han d’anar implantant gradualment a tots els municipis de més de 50.000 habitants, que els faran encara més atractius.

El pla Moves III preveu ajuts de fins a 7.000 euros per a la compra d’un cotxe elèctric si el propietari fa desballestar un altre vehicle que tingui més de set anys d’antiguitat. A més, també inclou subvencions per a infraestructures de recàrrega ràpides d’accés públic i per a punts de recàrrega de particulars, comunitats de propietaris i petites i mitjanes empreses. En el cas dels autònoms, particulars, comunitats de propietaris i entitats locals sense activitat empresarial, els ajuts cobriran el 70% del cost de la instal·lació d’infraestructures de recàrrega o de les actuacions de preinstal·lació de recàrrega en comunitats de propietaris, amb un límit de fins a 800.000 euros.

Recàrrega vinculada

Els punts de recàrrega vinculada, és a dir, els que estan instal·lats allà on s’aparca normalment i on es fa la recàrrega a baixa potència durant la nit o en les hores que no es fa servir el vehicle, han de ser els que rebin més impuls amb el nou pla, segons Lluís Morer, que considera “indispensable” que s’avanci en la preparació dels pàrquings per a un futur de mobilitat elèctrica més generalitzada.

Fins ara, la majoria de propietaris de vehicles elèctrics han optat per fer la instal·lació de punts individuals de recàrrega. Ara caldria anar més enllà i preparar els pàrquings comunitaris amb una preinstal·lació que permeti habilitar punts de recàrrega a mesura que els propietaris van adquirint vehicles elèctrics i els necessitin. “Qualsevol aparcament públic o privat hauria d’estar electrificat. Una part dels aparcaments públics ja tenen plans d’electrificació”, manté el cap d’eficiència energètica de l’Icaen, que explica que ja han encetat converses amb el Gremi d’Instal·ladors i amb administradors de finques per traslladar-los tota la informació que puguin necessitar. “És vital que els cotxes surtin de la seva plaça carregats”, perquè d’aquesta manera les recàrregues necessàries en punts públics de recàrrega ràpida siguin només puntuals. Els ajuts del pla Moves III inclouen també el cost de la tecnologia necessària per permetre que la recàrrega es faci de manera intel·ligent, per tal que es prioritzi en funció de les necessitats de cada vehicle perquè sigui més eficient, afavoreixi l’estalvi energètic i eviti la sobrecàrrega de demanda simultània.

A hores d’ara, el nombre d’aparcaments públics amb totes les places preparades per fer recàrrega de vehicles elèctrics és anecdòtic. Pel que fa a places individuals de recàrrega vinculada, n’hi ha unes 550 que han demanat fins ara subvenció i, segons els càlculs de Morer, el total a Catalunya no excedeix les 700 places, ja sigui en aparcaments comunitaris o pàrquings privats d’habitatges unifamiliars.

Els punts públics de recàrrega ràpida, el que es coneix com a electrolineres, també es veuran afavorits per les subvencions. Es tracta d’espais per recarregar el vehicle quan està en ruta i la bateria està a punt d’esgotar-se. Tot i que un dels frens per a la compra d’un vehicle elèctric és el temor dels conductors a quedar sense bateria lluny d’un espai on poder-la carregar, Lluís Morer explica que no són tan necessàries com una benzinera, perquè la major part de la càrrega es fa en la plaça pròpia i normalment els cotxes tenen una autonomia d’uns 400 quilòmetres, una distància molt superior del recorregut mitjà que fa un cotxe diàriament. Sí que en poden necessitar transportistes i taxis, i per això cal una xarxa de recàrrega ràpida que cobreixi tot el territori. Actualment, hi ha a Catalunya uns 175 punts de recàrrega ràpida i superràpida, la majoria amb més d’un carregador. En el primer pla Pirvec de la Generalitat per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric, del 2016 al 2019, se’n van instal·lar uns 110. Amb el Moves I estatal, del 2019 al 2020, es van atorgar 93 subvencions més, i amb el Moves II, 111. “El Moves III multiplica per quatre el pressupost; per tant, és probable que apareguin 400 noves electrolineres en els pròxims anys, cosa que ens permetrà tenir un mapa d’estacions de recàrrega molt atractiu que donarà servei de sobres als usuaris”, conclou Morer.