L’agricultura regenerativa combat el canvi climàtic
Un projecte pilot fet pel Creaf en una finca de la Garrotxa demostra que l’horta regenerativa absorbeix fins a 30 vegades més CO2 a l’any que la convencional
L’horta regenerativa emmagatzema al voltant de 30 vegades més CO2 que els conreus habituals. Aquesta és una de les conclusions extretes arran de la prova pilot Polyfarming que durant cinc anys ha fet el Creaf en una finca que estava abandonada a les Planeses (la Garrotxa). Així mateix, s’ha conclòs que la matèria orgànica que hi havia al terra dels cultius d’aquesta prova pilot s’ha duplicat i la capacitat de retenir aigua ha crescut un 20%. Per altra banda, Polyfarming també practica ramaderia regenerativa a través d’un conjunt d’animals que fan pastura rotativa. El projecte es concentra en la regeneració de sòl per recuperar la fertilitat de la terra. La idea és que, si la terra es manté humida i en condicions perquè hi hagi vida, els microorganismes, plantes i insectes que habitualment hi habiten poden agafar aquest carboni atmosfèric i capturar-lo en forma de matèria orgànica.
L’èxit d’aquest projecte ha fet que ahir, en el marc del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera, es presentés el Manual de Sistema Polyfarming, que es testarà a Extremadura, el País Basc i a l’Arieja (Estat francès). La presentació va anar a càrrec de Marc Gràcia, investigador sènior del Creaf i coordinador del projecte, que va destacar que el model implementat a les Planeses és “nou” i que un dels principals reptes de la societat és la sobirania alimentària.
“L’objectiu és buscar nous models de producció per donar resposta a això”, va dir. I, d’alguna manera, això és el que han aconseguit en aquesta finca que avui dia és autosostenible, dona feina a vuit persones i es gestiona de manera circular: els productes del bosc i els animals de pastura ajuden a mantenir un sòl fèrtil que no necessita fertilització sintètica, té un enorme hort, pastures i manté una producció de pollastres, conills i vaques.
