Ports i parcs naturals, units per una navegació sostenible
L’objectiu és difondre les bones pràctiques en la navegació, el fondeig, el busseig i la pesca recreativa
El lloguer d’embarcacions creix un 30% anual, des de fa tres anys
Creix el lloguer d’embarcacions que no requereix titulació
Els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, juntament amb els ports nàutics de la Costa Brava, s’han unit per difondre les bones pràctiques de navegació, fondeig, busseig i pesca recreativa responsables a la costa gironina. L’objectiu principal és fer compatible l’activitat turística i la preservació del medi ambient, ja que en els últims anys, i sobretot en aquest darrer, arran de la pandèmia, el turisme en espais naturals ha crescut molt. “És evident que hi ha hagut una sortida massiva a l’entorn natural, la gent s’ha adonat del que teníem”, remarca el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu.
En aquest sentit, l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, (Acpet), explica que els ports estan molt “madurs” i molt “conscienciats” amb tot el tema del medi ambient. Fins al 2000 el turisme nàutic estava controlat i no tan massificat com ara perquè, segons explica el vicepresident de l’Acpet, Eugeni Figa, “hi havia una relació d’aprenentatge de pares a fills”, i això es va perdre quan aquest tipus de turisme es va massificar. En els últims tres anys el lloguer d’embarcacions ha experimentat un creixement sostingut d’un 30% anual i això va a l’alça. Figa creu que “el model we share serà el futur”. “Això pot ser una arma de doble tall perquè ens pot donar negoci, però també ens pot fer morir d’èxit”, diu.
En aquests moments, als 18 ports esportius gironins hi ha uns 12.000 amarradors. D’aquests, entre un 8% i un 10% són embarcacions de lloguer, la meitat de les quals (entre 300 i 400 embarcacions) es poden llogar sense titulació, un negoci que creix cada vegada més. I aquest és, de fet, un dels principals maldecaps del sector, perquè sovint es tracta de gent que vol sortir “impulsivament” al mar sense tenir la formació que caldria ni el coneixement del medi. És un negoci molt rendible per a les empreses que es dediquen al lloguer, però “perillós per a la preservació de les zones protegides”. “El nostre principal valor és l’entorn, si no tenim entorn, no tenim res”, insisteix Figa.
Informe del Patronat
Un informe del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona confirma la tendència a l’alça de la destinació en l’àmbit de la sostenibilitat entre el 2017 i el 2021, amb un creixement d’un 75% del nombre d’allotjaments, empreses turístiques i parcs naturals certificats amb distintius de sostenibilitat. Els certificats més comuns d’aquestes empreses són UE Ecolabel, EMAS, Q de l’ICTE i ISO 9001/14001. També destaca, segons diu el vicepresident del Patronat, Jaume Dulsat, que en relació amb la Carta Europea de Turisme Sostenible s’ha passat de tres a cinc parcs naturals certificats (més un en procés) i que “s’incrementa de 13 a 83 el nombre de certificacions de les empreses de l’àmbit d’aquests parcs”.
LA XIFRA
Guia de cales i ports de la Costa Brava
Fins ara s’han fet restriccions per terra als parcs naturals. Però regular per mar “és més complex”. Per això, segons assegura Ponç Feliu, “és important explicar a la ciutadania com s’ha d’actuar en aquest entorn per preservar-lo”. I no només en l’àmbit de la navegació, sinó també en el del fondeig i les activitats marines com ara la pesca o el busseig.
Per fer-ho, el Patronat de Turisme, juntament amb l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, ha editat una nova guia, Cales i ports de la Costa Brava. Presenta de nord a sud els divuit clubs nàutics i les marines de la Costa Brava i una selecció de les cales més emblemàtiques de la costa gironina. Ofereix informació tècnica i d’assistència per als navegants i les tripulacions, i també sobre els atractius naturals i turístics per descobrir la destinació. La publicació inclou un capítol específic dedicat a la navegació sostenible que recull informació sobre el fondeig responsable, les normes de convivència entre embarcacions i banyistes i altres bones pràctiques ambientals. A més, conté un seguit d’icones que resumeixen visualment els objectius de l’Agenda 2030 que es comprometen a assolir els divuit clubs nàutics del litoral gironí en la seva aposta i el seu compromís per la sostenibilitat.
Pel que fa als parcs naturals, han editat conjuntament un díptic sobre pesca recreativa responsable, que es distribueix entre les empreses d’activitats de serveis situades als pors nàutics per fomentar les bones pràctiques i perquè siguin prescriptors entre els seus clients.
