Els corbs marins, en perill
estudi
Un treball coordinat per la UdG ha marcat corbs marins amb tecnologia GPS per seguir la seva dieta i fer enquestes al sector pesquer per avaluar-ne l’estat
La recerca posa en relleu les captures accidentals, tot i que valora el compromís dels pescadors
Els corbs marins estan en perill. Aquestes aus marines són víctima d’atrapaments accidentals en els hams dels palangres, ingesta dels estris de pesca abandonats, caça furtiva, recollida d’ous, contaminació de l’aigua marina, sobreexplotació pesquera i la competició d’altres espècies. Ambientòlegs, biòlegs i naturalistes fa temps que ho adverteixen. Les siluetes dels corbs marins, de fet dues espècies, el corb marí gros i corb marí emplomallat, retallades als illots costaners, són imatges que reconeixem fàcilment d’una manera o altra i a mesura que ens apropem al litoral.
Estudi de la UdG
Un estudi coordinat per la UdG hi ha posat el focus. Els biòlegs, que han utilitzat tecnologia GPS per marcar 25 exemplars i fer seguiment entre el Maresme i la Costa Brava i fins a les Illes Balears. També s’ha enquestat el sector de la pesca artesanal amb xarxes fixes i n’han obtingut una informació que defineixen com a “preocupant” i que obre la porta a fer un segon estudi. Els quaranta pescadors i pescadores entrevistats han experimentat captures accidentals d’aquestes aus, en uns valors que oscil·len entre les 66 i 81 captures cada any. A banda d’aquesta espècie, també han fet entre 21 i 43 captures de baldriga (un ocell marí també molt amenaçat) i entre 10 i 17 captures de tortuga babaua. A més, darrers estudis apunten també a un nou problema, la pertorbació de les motos d’aigua en les zones de cria i les vies ferrades marines. “Tot un seguit de situacions a què caldrà prestar tota l’atenció si volem continuar veient aquestes siluetes fosques en els perfils de la nostra estimada Costa Brava”, segons Jaume Ramot, naturalista del Grup Sterna, que des de fa anys ho adverteix.
D’aquí la importància del projecte Desmares I, de pesca artesanal sostenible i conservació del corb marí emplomallat. Coordinat per la Universitat de Girona (UdG), ha finalitzat la primera fase, en la qual també s’han estudiat les captures accidentals. L’estudi s’ha realitzat al costat de l’Institut de Ciències del Mar, BirdLife i el Consell Insular de Menorca. Per part de la UdG, l’equip dels investigadors Carles Tobella i Josep Maria Bas i la investigadora Margarida Casadevall, del grup de recerca en biologia animal.
Pescadors compromesos
Segons les enquestes, l’equip científic subratlla que “són captures no desitjades” pel sector pesquer, el qual voldria minimitzar aquest impacte. Segons Carles Tobella, “els pescadors enquestats es manifesten molt compromesos amb el medi marí i volen reduir les captures accidentals, per tant, seria un error criminalitzar-los”. En aquest sentit, ja s’ha posat en marxa la segona fase del projecte –vegeu peça–, justament amb l’objectiu de trobar solucions conjuntament per conservar el corb marí emplomallat. “Aquestes aus funcionen com a bioindicadors, és a dir, ens ajuden a saber quin és l’estat de salut de la comunitat de peixos; i, alhora, sabem que actuen com a reguladors perquè mengen sonso, però, també, altres peixos que són depredadors del sonso”, detalla Tobella.
Procés de marcatge
En el marc del Desmares I s’han marcat 25 corbs marins amb dispositius GPS i sensors de profunditat per conèixer més detalls d’aquestes aus que habiten al litoral català. L’equip científic s’ha centrat a investigar els desplaçaments i la dieta d’aquesta espècie protegida i vulnerable que es pot trobar en gran abundància a la costa a l’estiu. L’equip científic ha recollit dades a partir del seguiment dels corbs marins mitjançant un sistema GPS. A partir del marcatge de 25 exemplars, han registrat 30.000 quilòmetres de recorreguts . El projecte ha detectat, a més, immersions repetitives fins als 40 metres, unes 30 vegades cada hora, combinades amb immersions excepcionals de fins a 52 metres de profunditat.
L’estudi s’obre a les captures accidentals
Desmares II centrarà els esforços en les àrees crítiques de captures accidentals d’ocells marins i tortugues. L’equip científic treballa per aplicar mesures per allunyar els ocells de les xarxes, amb llums o espantaocells. Ho fan amb la col·laboració del sector pesquer artesanal. “L’objectiu és aconseguir, de manera conjunta, una pesca artesanal més sostenible”, destaca el biòleg de la UdG. La recerca continuarà analitzant la dieta del corb marí emplomallat per avançar en el coneixement de les dinàmiques de les poblacions de peixos costaneres. Finalment, es marcaran nous exemplars per aprofundir sobre els moviments, àrees d’alimentació i mortalitat. El projecte Desmares s’ha finançat amb fons FEMP amb la convocatòria Pleamar, gestionada per la Fundación Biodiversidad.
Una espècie a les portes del perill d’extinció
J.T
“Malauradament, el corb marí emplomallat es troba a les portes de ser una espècie en perill d’extinció. Per aquest motiu, part del nostre litoral és considerat zona d’especial protecció d’ocells –explica Ramot–. Aquesta catalogació hauria de preservar la qualitat ambiental dels territoris de cria protegides a casa nostra. S’estima que fins a un 10% de la població mundial podria dependre de les costes catalanes durant el període d’estiu.”
Aquest naturalista del Grup de Natura Sterna explica que els corbs marins són aus aquàtiques el color de les quals, de lluny, es mostra fosc, gairebé negre, amb un coll sinuós i amb un bec llarg i ganxut que ens dona pistes d’una dieta estrictament piscívora. A ulls inexperts poden ser confosos amb ànecs, però un cop vistos més de la vora, començarem a adonar-nos que el color negre es transforma en un bronze metàl·lic preciós. Els veurem fàcilment a la vora de les roques litorals o en basses d’interior, nedant i fent llargues capbussades, sovint també amb les ales obertes esperant que se’ls eixugui el plomatge.
Jaume Ramot explica que d’una banda trobarem el corb marí gros (Phalacrocorax carbo sinensis), el més corpulent dels dos. La seva envergadura oscil·la entre els 130 i els 160 cm. El bec és gros, el mentó de color groguenc i la galta blanca. A casa nostra, només és hivernant i per niar s’estima més marxar al nord d’Europa. Malgrat ser un ocell d’origen marí, no dubta a entrar terra endins cercant les aigües continentals de rius, llacs o embassaments.
El seu parent, el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), amb una envergadura d’entre 95 i 110 cm, el reconeixerem per la seva silueta lleugerament més estilitzada. És una au estrictament marina. La dieta és únicament de peixos que captura mitjançant immersions a profunditats de fins a 30 metres, sovint en zones lligades a praderies de posidònia oceànica. És una espècie sedentària, és a dir, que la tenim tot l’any a la Vall d’Aro.
