Els efectes del retard de la MAT

La setmana passada, el director de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, va anunciar que la construcció del tram entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema de la línia de 400 kV es retardarà. Segons Pinós, els ministeris d'Indústria i Medi Ambient estan analitzant l'expedient, i la voluntat de tenir el millor traçat possible farà que com a mínim fins a finals del 2013 no estigui construït aquest tram. Davant els reiterats advertiments de la feblesa del subministrament elèctric gironí, què significarà aquest retard?

Alguns experts consideren que això afectarà sobretot la seguretat del subministrament, ja que bona part de la demarcació continuarà pendent d'un sol punt d'abastament. Tot i això, les previsions de posar en servei la línia fins a Bescanó a finals d'aquest any ja haurien de garantir, com a mínim, una qualitat més bona d'aquest subministrament a l'entorn de Girona. “Fins que la línia no arribi a Juià ens trobarem que, si cau la línia fins a Bescanó, fallarà el sistema”, afirma l'enginyer industrial, expert en temes energètics, Joan Vila, que hi afegeix que l'arribada a Bescanó i la connexió entre aquesta subestació i la de Salt suposarà un pas endavant en la millora del sistema elèctric gironí. Si es retarden, però, les obres en el tram fins a Santa Llogaia, “no es farà la subestació de Ramis, i això perjudicarà la posada en servei dels parcs eòlics de l'Empordà i del TAV en el termini del 2012”, segons Vila. Josep Massanella, coordinador del llibre L'energia a les comarques gironines, creu que amb el retard “l'Alt Empordà és la part que continuarà sent més dèbil, i la més perjudicada en cas d'increment de la demanda o d'una fallada del sistema”. Pel què fa a l'energia eòlica, com que ara mateix hi ha cua per rebre les autoritzacions de l'Estat espanyol, troba que aquest no serà un problema tan important a curt termini: “Tot i això, i després de tants anys de parlar-ne, ja no ve d'un de retard, però sí que cal que es completi com més aviat millor”.

D'altra banda, el responsable de la comissió d'energia del CILMA, Jordi Mulà, considera “sorprenent” un altre retard, i l'atribueix al fet que “no s'ha buscat el consens, tothom ha volgut cobrir l'expedient i, per tant, potser algun procediment no s'ha fet bé”. De fet, el traçat encara no té la declaració d'impacte ambiental, i Mulà espera que l'aplaçament serveixi perquè l'Estat incorpori els estudis que han presentat en defensa de la viabilitat del soterrament del tram: “Hem volgut posar llum en l'obscuritat de tot aquest procés”. En canvi, per a Joan Martí, un dels portaveus de No a la MAT, el retard no ho és, de sorprenent: “Madrid està comparant els estudis a favor i en contra del soterrament, perquè ho volen tenir ben estudiat i també estan pendents de com acaba el procés judicial que hem portat a Europa per al primer tram”. A més, pensa que el retard arrossegarà també el de la interconnexió: “Europa no donarà els milions fins que tot plegat no estigui aclarit”.