[D]
0
Figueres - 4 maig 2009 2.00 h

El projecte de miniparcs eòlics a l'Alt Empordà costarà 324 milions

Gamesa vol construir dos molins en una trentena de municipis de la plana interior de la comarca

- Figueres

La cre­ació de mini­parcs estarà pre­vista en el nou decret que ela­bora la Gene­ra­li­tat per regu­lar la implan­tació dels parcs eòlics. Aquesta figura vol evi­tar una gran con­cen­tració d'aero­ge­ne­ra­dors en un ter­reny reduït, i per això esta­bleix una capa­ci­tat de gene­ració màxima de 10 megawatts i la ins­tal·lació de cinc molins a cada mini­parc, que no podran estar a menys de 2 quilòmetres de distància entre ells. A més, no podrien estar a menys de 500 metres de cases o masos, i de 900 metres de nuclis urbans.

La intenció de la com­pa­nyia és repar­tir els aero­ge­ne­ra­dors per tota la comarca, però sem­pre a l'inte­rior per no afec­tar el sec­tor turístic de pri­mera línia de la costa. A més, des­car­ten també col·locar els molins en care­nes i se cen­tren només a la plana, perquè, si bé no s'apro­fi­ta­ria tant el vent, s'acon­se­gui­ria reduir l'impacte visual. Com que la llei no per­met posar-los en espais d'interès natu­ral, això ha reduït nota­ble­ment les zones d'estudi, que s'han repar­tit entre 32 muni­ci­pis –vegeu la fitxa–. Segons Cayo Fabra, gerent de Gamesa a Cata­lu­nya, «d'aquesta manera crearíem com una illa verda, amb un seguit de muni­ci­pis que serien sos­te­ni­bles energètica­ment». De fet, la com­pa­nyia ha estu­diat també la relació entre la pro­ducció i el con­sum d'ener­gia a cada muni­cipi, i Ter­ra­des, Riu­mors i Vila­ma­co­lum serien els pobles on es cobri­ria un per­cen­tatge més alt de la demanda, i Figue­res, Cas­telló i Vila­ma­lla on el per­cen­tatge seria més baix.

60.000 euros l'any

Els cos­tos de cons­trucció d'aquesta sèrie de parcs eòlics petits seria d'uns 324 mili­ons d'euros, dels quals 305 serien per fer els aero­ge­ne­ra­dors, 10 mili­ons per a la con­nexió amb la subes­tació de Santa Llo­gaia –que va inclosa en el pro­jecte de la línia de 400 kV– i 9 mili­ons més per a la xarxa de mit­jana tensió per con­nec­tar els molins amb la subes­tació, una xarxa que faria uns 110 quilòmetres en total. En aquest últim cas, Fabra ha asse­gu­rat que les línies serien totes soter­ra­des. D'altra banda, hi ha les com­pen­sa­ci­ons econòmiques als ajun­ta­ments, que serien d'uns 60.000 euros cada any de fun­ci­o­na­ment del parc. De fet, el pro­jecte ja s'ha pre­sen­tat als ajun­ta­ments impli­cats i, segons Fabra, una vin­tena s'han mos­trat favo­ra­bles a la pro­posta, men­tre que la resta o hi són con­tra­ris o estan dub­tant.

Impacte i llocs de tre­ball

L'impacte visual que podria repre­sen­tar el pro­jecte ha sigut mini­mit­zat per Fabra, ja que con­si­dera que en fer-los repar­tits a la plana que­da­ran molt més dis­si­mu­lats i no alte­ra­ran el pai­satge de l'Albera o la serra de Rodes. Els aero­ge­ne­ra­dors tin­drien un pal de 120 metres d'alt, on ani­rien sub­jec­tes les pales, de 64 metres de llarg. El fet que es tracti de molins més alts que els actu­als no hau­ria d'influir en aquest impacte, segons Fabra, perquè a par­tir d'una deter­mi­nada alçària la pers­pec­tiva del camp visual no varia. En canvi, el gerent de Gamesa a Cata­lu­nya ha des­ta­cat que el pro­jecte per­me­tria estal­viar l'emissió de 691 tones de CO2, i com­por­ta­ria la cre­ació d'uns 500 llocs de tre­ball durant la cons­trucció i un cen­te­nar més de fixos per al man­te­ni­ment i fun­ci­o­na­ment. Segons el calen­dari pre­vist, l'objec­tiu seria començar les obres a finals del 2010.

ELS MUNICIPIS

Municipis que formen part del projecte per tenir miniparcs a l'Alt Empordà
Terrades
Riumors
Vilamacolum
Palau de Santa Eulàlia
Cistella
Vilanant
Garrigàs
Pontós
Siurana
Boadella i les Escaules
Pedret i Marzà
Sant Miquel de Fluvià
El Far d'Empordà
Ordis
Torroella de Fluvià
Vilabertran
Pont de Molins
Borrassà
Fortià
Vila-sacra
Cabanes
Navata
Garriguella
Ventalló
Avinyonet de Puigventós
Santa Llogaia d'Àlguema
Peralada
Llers
Vilafant
Figueres
Vilamalla
Castelló d'Empúries
9
megawatts per cada miniparc.
L'objectiu és que cada miniparc generi 9 megawatts, 4,5 per cada aerogenerador. En el cas que fossin 32 municipis –com està previst en el projecte inicial–, hi hauria una potència instal·lada de 288 megawatts en total, una xifra que és aproximadament una tercera part del que es genera a la central nuclear de Vandellòs II. Actualment, la tecnologia que ha desenvolupat Gamesa permet que els aerogeneradors tinguin una potència de 2 megawatts; aquests molins que són els que s'han anat instal·lant des del 2002. Abans, només arribaven fins als 850 kilowatts. A partir del 2010, però, està previst començar a instal·lar els aerogeneradors de 4,5 megawatts, que seran lleugerament més alts i amb unes pales més llargues que les dels actuals per aprofitar millor la força del vent i poder generar així més energia.

Medi Ambient ho veu bé

El director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, ha afirmat que veu bé el projecte, ja que segons el seu parer té avantatges respecte a altres projectes de parcs eòlics que també s'han presentat: «Posant els aerogeneradors a la plana en comptes de les carenes s'evita haver de fer més carreteres o línies elèctriques per evacuar l'energia, i l'impacte és més reversible.» Per Santos, però, s'han d'analitzar bé les característiques tant del projecte com dels aerogeneradors, tant per decidir-ne la situació com per garantir l'evacuació de l'energia, si bé va destacar que en última instància seran els ajuntaments els que hi donaran el vistiplau, i també la direcció general d'Energia. Tot i això, va afegir que veuria amb bons ulls que es replantegessin projectes que encara s'han d'aprovar o que tinguin una tramitació més avançada en cas que fructifiqués aquest projecte dels miniparcs.

Altres projectes a la zona

Contínuament van apareixent projectes per construir parcs eòlics a les comarques gironines, gairebé tots a l'Alt Empordà. Fins ara, la Generalitat ha autoritzat a Catalunya la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics, que s'haurien de sumar als disset que ja hi ha en funcionament. Pel que fa als que ja estan en marxa, no n'hi ha cap a les comarques gironines, però sí que hi ha sobre la taula set projectes que han rebut autorització: tres a Capmany, un a Colera, un altre entre Colera i Portbou, un més a Biure i un a la Jonquera. De tots aquests, els de Capmany tindrien poca potència, no superior als 20 megawatts, i el de la Jonquera seria el més important, amb prop de 50 megawatts. La resta estarien entre 20 i 40 megawatts. La majoria d'aquests parcs s'han trobat amb l'oposició de moviments socials i també dels mateixos ajuntaments, que critiquen l'impacte visual que comportaran els aerogeneradors, com ara a Portbou o Ventalló –a la fotografia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides