Pressió nuclear
El gestor dels tres reactors catalans vincula les seves inversions al repte d'operar 20 anys més del que preveu l'Estat
Els dubtes per la pròrroga a Garoña i l'impuls al sector en altres països activa el sector
Garanties de seguretat a canvi de producció a llarg termini. “Treballem amb una mentalitat de poder operar 60 anys, no de produir més. Això vol dir que estem canviant equips que potser ja no renovaríem si penséssim en els 40 anys i prou. I el mateix amb la formació i la contractació de personal”. Amb aquesta declaració d'intencions del director de la central de Vandellòs II, Manel Campoy, formulada just després d'una simbòlica visita a la central de Santa María de Garoña –la més antiga de l'Estat i, per tant, l'epicentre del debat sobre la vida útil de les plantes nuclears–, el sector sembla desafiar l'ànima antinuclear del PSOE i fer una advertència a un govern espanyol que, malgrat no avenir-se a aprofundir en el debat energètic, va mantenir les quatre dècades de límit de durada per a les nuclears en el seu projecte de llei d'economia sostenible.
L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que explota els dos reactors riberencs (Ascó I i II) i el de Vandellòs II, té previst invertir l'any que ve 114 milions d'euros –tot un rècord– en la millora de la fiabilitat i la seguretat de les instal·lacions del complex de la Ribera d'Ebre, per a les quals acaba de sol·licitar a l'Estat permís per operar 10 anys més a partir de l'octubre del 2011, data de caducitat de l'actual autorització. El límit dels 40 anys, que Ascó compliria el 2024 (I) i el 2026 (II) i Vandellòs, el 2028, havia de passar la prova del cotó a Garoña, però l'Estat no va ser capaç ni de fer-lo complir fil per randa ni de reformular-lo amb coherència. La central castellana farà 40 anys el 2011 però té permís –atorgat l'any passat– per operar fins al 2013, tan lluny de les exigències dels ecologistes, que en reclamaven el tancament, com de les pretensions de l'empresa que gestiona la planta, Nuclenor, que volia renovar la llicència fins al 2019. Probablement aquest pedaç polític ha atiat la lluita d'uns i altres per convertir el desenllaç del cas de Garoña en un precedent.
El director general d'ANAV, José María Grávalos, estén l'objectiu dels 60 anys –expressat no només pel màxim responsable de Vandellòs II sinó també pel director de Santa María de Garoña, José Ramón Torralbo– a les dues unitats d'Ascó, és a dir, als tres reactors catalans propietat d'Endesa i Iberdrola, i, des del suport a la causa de Garoña, a tot el parc nuclear espanyol. Grávalos fa una defensa del sector “com a gran demandant de capital econòmic i humà en temps de crisi”, i ho concreta en arguments com que durant els dos últims anys s'hauran incorporat a ANAV uns 200 treballadors i que en el 2010 s'hauran impartit “més de 94.000 hores de formació, un 8,1% sobre el volum d'hores de treball”. ANAV contempla una factura de més de 500 milions d'euros per al 2011 entre despeses i inversions en els tres grups de producció.
El moment de l'ofensiva
Però la batalla no és tant econòmica com de gestió del risc i, en aquest sentit, el moment per llançar el missatge de reafirmació nuclear no sembla triat a l'atzar. Ascó comença a recuperar-se de l'escandalós incident de la fuita de partícules del 2007, moment en què es van començar a disparar les inversions en operació i manteniment a la planta. Vandellòs va acabar de donar resposta l'any passat al polèmic episodi de corrosió del 2004 amb un nou sistema de refrigeració de seguretat i en la propera parada programada, el gener de l'any que ve, té previst substituir els tres transformadors principals de la planta, que engoliran un bon pessic dels 60 milions previstos en inversió a la central del Baix Camp i que abordaran la principal causa d'aturada no programada en els darrers dos anys.
A la sensació dels deures fets que vol transmetre la firma, que es remet a les avaluacions d'organismes com l'internacional de l'energia atòmica (OIEA) o de l'associació mundial d'operadors nuclears (WANO), s'afegeix la conjuntura internacional del sector. Al marge de la discussió espanyola al voltant de Garoña com a punta de llança del debat, hi ha l'aposta d'Angela Merkel per la continuïtat de l'energia nuclear a Alemanya i, sobretot, hi ha el referent daurat dels Estats Units, on s'ha concedit llicència d'operació per 60 anys a un bon grapat de centrals i on s'estan tramitant, segons ANAV, 33 projectes de noves centrals nuclears. El sector també cita, com a exemples d'operació a llarg termini, Bèlgica i Holanda.
