Els canvis locals són poderosos
El I Congrés de Món Local i Canvi Climàtic de Catalunya reuneix més de 250 representants del món municipal a Reus
Els experts coincideixen que cal redissenyar ciutats més sostenibles, que es puguin generar l'energia
Els estats signen els grans acords en matèria ambiental, però els esforços reals es fan als pobles i ciutats, que són essencials per transformar-los en accions concretes. És la premissa bàsica a partir de la qual neix el I Congrés Sobre Món Local i Canvi Climàtic, que entre ahir i avui reuneix a la Fira de Reus més de 250 representants d'administracions catalanes, amb les fites d'esdevenir un referent i alhora assolir una futura regularitat com a fòrum de debat i intercanvi d'experiències.
Cap a l'autosuficiència
El paper que poden jugar els ens locals en la sostenibilitat del planeta és gran. D'entrada, s'estima que són responsables directes d'un 25% de les emissions, així que tenen molt camp per córrer per reduir-les. A més, poden incidir en la població, ja sigui per mitjà de normes coercitives, ja sigui amb ajuts i campanyes de sensibilització. Però és que, en els darrers anys, els ajuntaments fins i tot han passat a ser productors d'energia (ja n'hi ha molts amb plaques solars als seus edificis, per exemple), tant per a ús propi com per vendre-la. I aquest paper anirà a més. “No és utòpica l'autosuficiència”, sosté Salvador Rueda, director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, que de fet ha redactat un projecte per implantar-la a Vitòria, en qüestions com ara l'electricitat i l'aigua. L'expert està preocupat perquè el model econòmic i urbanístic fins ara “s'ha basat en el consum de recursos com a estratègia competitiva, i aquesta lògica és la contrària a la sostenibilitat”. Per això raona que “cal intentar desvincular els processos metabòlics dels competitius, i anar cap a solucions per convertir els municipis en una illa autosuficient”. Davant l'urbanisme expansiu que en pocs anys ha devorat grans extensions i ha creat ciutats disperses amb serveis allunyats, hi contraposa així un “urbanisme ecològic”, basat en ciutats compactes on es redueix molt la mobilitat –a Barcelona només un 20% ho és en vehicle privat-, i amb estratègies que busquen el coneixement i el talent en lloc del consum de recursos. Ciutats amb edificis més eficients, i amb més espais lliures recuperats al cotxe. “Potser la crisi obligarà a repensar per créixer cap dins i regenerar el que ja tenim”, confia, tot i que també avisa d'un problema: “Ara hi ha una verbalització institucional dels temes però es fa molt poc; tenim molts coneixements per fer factible la sostenibilitat, però l'organització i la gestió no estan acomodades”. Aquest serà el repte dels municipis.
Reduir el consum
L'expert confia en les energies renovables, però adverteix que qualsevol estratègia per promoure-les ha de passar, en paral·lel, per una reducció “dràstica” del consum. “No hi ha cap tecnologia que permeti multiplicar per quatre la generació d'energia, però tenim a la mà la possibilitat de dividir per quatre la demanda, i el resultat és el mateix”, reflexionava, instants abans, l'eminent catedràtic d'ecologia Ramon Folch. L'expert, de fet, recordava que entre el 2002 i el 2009 el pes conjunt del carbó i les nuclears a l'Estat ha passat del 70% al 15%, dada que posa com a model per als canvis que es poden introduir en el món local, sobre la base de tres paràmetres: eficiència –canvi a bombetes de baix consum–, estalvi –apagar el llum quan no cal– i suficiència –no posar més llums dels necessaris–. De fet, veu possible reduir fins i tot a una desena part l'energia demandada als municipis. “Només cal dotar i fer un projecte, i executar-lo bé”, conclou.
“Energies renovables” no: “energies lliures”
La xerrada de Ramon Folch va resultar molt pedagògica. Tota energia “és d'origen nuclear, sobretot la del sol”, va recordar, i va discutir el nom de les renovables, ja que per definició l'energia ni es crea ni es destrueix. Caldria dir-ne lliures, o capturades –només una petita part, això sí– de les reaccions originades al sol.
Hi ha menys urani que petroli, i no durarà gaire més
Folch va presentar alguns escenaris de crisi: el petroli s'acabarà d'aquí a 40 anys –el peak oil, en què la demanda superarà l'oferta, arribarà abans de 20–, el gas, d'aquí a 66, i el carbó, d'aquí a 210. L'urani, base de les nuclears, és “més escàs que el cru”, però li dóna 50 anys de vida, perquè “sols hi ha 500 centrals al món”.
L'electricitat prendrà el lloc al cru al segle XXI
Les dades tenen una conclusió clara: “Res no anirà amb petroli al segle XXII; potser hi seguirà havent reserves, però seran inaccessibles, ja que ara ja s'està començant a escurar”. Cal canviar, doncs, el xip: si en segles anteriors els reis de l'energia han estat la llenya, el vapor o el cru, al segle XXI ho serà l'electricitat.
Cotxes elèctrics pendents del disseny definitiu
“Dos terços de la gasolina es cremen en va”, sosté Folch, per a qui “no hi ha color entre un motor de fusió i un d'elèctric”. L'únic problema és que “depèn d'un fil, ha d'estar permanentment connectat”. A més, ara només es fan cotxes normals amb motor elèctric: calen dissenys específics, amb transformadors a cada roda.
L'Ebre produeix més hidràulica que el Pirineu
El catedràtic Joan Salvadó va centrar-se a trencar alguns tòpics i va afirmar, per exemple, que a les comarques de l'Ebre, a partir dels embassaments de Riba-roja i Flix, es genera més electricitat hidràulica que no pas al Pirineu. “Aquí no hi ha grans salts, però sí un cabal molt gran”, va constatar.
