medi ambient
El programa Sèlvans ja ha protegit 74 boscos gironins
Iniciat per la Diputació, compensa els propietaris de boscos d'interès ecològic perquè no talin els arbres i els deixin a evolució natural
La UdG vol extrapolar-lo a diversos punts del planeta
El programa Sèlvans ha arribat ja a la maduresa plena. Aquesta iniciativa, que va sorgir de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona el 2005, consisteix a protegir els boscos vells que s'han localitzat a la demarcació. Aquests rodals, que es diuen també boscos madurs, són generalment petites extensions de terreny on fa moltes dècades que l'activitat humana no hi ha actuat, i per tant han seguit una evolució natural. Des del punt de vista naturalista, es tracta d'espais d'un alt interès ecològic perquè presenten una estructura molt equilibrada entre arbres vells, joves, fusta morta i un sotabosc que genera un ecosistema gairebé únic. La fusta morta és en aquest sentit el tret que més els diferencia d'altres boscos, perquè és un hàbitat poc habitual i dóna refugi a moltes espècies que permeten una cadena tròfica diferent de la que hi ha a la resta de boscos.
Les comarques gironines, amb una tradició silvícola important, conserven encara alguns rodals que no han estat talats des de fa dècades, fins i tot en més de cent anys en alguns casos. Per conservar aquests hàbitats la Diputació va engegar aquest projecte al voltant del 2005, amb tres boscos a Riells, Arbúcies i Breda. De mica en mica va anar augmentant el número de finques protegides fins que a inicis de l'any passat ja eren 54 reserves que feien 563 hectàrees. El programa s'ha anat mantenint, i segons les dades de mitjan 2011 ja hi ha 74 finques, que ocupen 1.091 hectàrees. Bona part de les reserves són en zones de muntanya, sobretot al Ripollès, que és on s'han trobat més boscos vells. En canvi, ha costat molt localitzar rodals que complissin les condicions en zones més urbanitzades i properes a la costa. En aquest sentit, només s'ha protegit una zona de les Gavarres i dos boscos del Montgrí.
De fet, els espais convertits en reserva són un percentatge molt reduït que no arriba al 0,5% respecte a la superfície total de bosc de les comarques gironines, i es considera que ja és suficient perquè hi ha representats diferents hàbitats. A més, com que són reserves petites, s'ha procurat que tampoc es perjudiqui l'activitat silvicultora del propietari forestal, que així pot continuar treballant la resta del bosc sense problemes.
Pagar perquè no es tali
La fórmula que s'ha trobat per protegir aquests rodals és la de compensar el propietari pagant-li el valor que té la fusta, a canvi que no actuï en el bosc en un període de 25 anys. D'aquesta manera es posa en valor i es diversifica la renda del bosc. A la pràctica, es tracta d'un exemple del pagament pels serveis ambientals, un dels objectius que sempre han proposat els sectors ecologistes per garantir la protecció del medi natural.
Al projecte ara s'hi ha afegit també la UdG a través de l'Institut de Medi Ambient, que hi vol donar un nou impuls. Segons el director de l'Institut, Josep Vila: “Cal garantir que el projecte pervisqui en el temps i es puguin anar renovant els convenis, per això volem buscar recursos per seguir creixent.” De fet, un dels objectius és exportar el projecte a diverses escales: pirinenca transfronterera, catalana, ibèrica i internacional. Per això ara es comença a definir aquesta idea, i hi ha reunions amb associacions forestals catalanes i internacionals per posar fil a l'agulla: “La llavor i primer objectiu és Girona, però projectes així en l'àmbit acadèmic són un plus tant pel que fa a recerca com en cooperació i conservació”, ha afegit Vila. De fet, la Diputació i la UdG continuaran col·laborant per identificar els boscos d'interès, donar-los el valor científic adequat i també buscar ajudes i patrocinis. En l'àmbit internacional es vol actuar sobretot en boscos primigenis, completament verges. A Europa en queden pocs, i molts esforços es volen concentrar a Llatinoamèrica buscant el suport d'organitzacions no governamentals.
LA DATA
LA XIFRA
LA FRASE
Hàbitat per a espècies protegides
L'estudi d'aquests boscos ha permès trobar espècies que es creia que estaven extingides a Catalunya, de famílies d'escarabats o ratpenats. A més, és un hàbitat que utilitzen espècies protegides.
Boscos repartits entre titularitats públiques i privades
Les 74 finques en què s'han firmat convenis, es reparteixen bàsicament a parts iguals entre la titularitat pública i privada: 32 són boscos comunals d'ajuntaments, sobretot a la Cerdanya i el Ripollès, 3 de la Diputació de Girona, concentrats al Montseny, i 39 són privats.
Tots plegats ocupen no gaire més de mil hectàrees, que es calcula que és un deu per cent dels boscos madurs que hi ha a les comarques gironines.
Un mètode poc habitual a Catalunya i a la resta del món
La firma de convenis es tracta d'un mètode poc habitual no només a Catalunya, sinó a tot el món. Aquí, la Fundació Territori i Paisatge també havia fet algun acord semblant, i el parc natural de la Garrotxa també havia volgut treballar en boscos madurs. A l'Alt Pirineu existia també un projecte semblant. A Europa hi ha pocs casos de pagament per la no tala d'un bosc amb les condicions en què s'ha tirat endavant aquí, i se'n coneixen exemples a Finlàndia.
