Tots pendents del radar

Les previsions de l'arribada d'una gran nevada ahir a la tarda van crear tanta expectació que molts catalans van estar pendents dels radars meteorològics per veure si la tempesta entrava o no al país, pel cap de Creus. La batalla de la neu contra la tramuntana es va allargar tota la tarda, fins que a quarts de vuit del vespre els primers flocs van caure sobre la costa gironina. I és que el vent del nord va estar frenant l'entrada de la segona tempesta de neu, que es va estar davant del cap de Creus tota la tarda, acostant-se des del mar cap a terra però sense acabar d'arribar.

El debat estava servit. Qui guanyarà la batalla? La tramuntana o la nevada?, es comentava a les poblacions properes al cap de Creus, sobretot al Port de la Selva, Roses i Cadaqués, que veien com s'acostaven els núvols amenaçadors per la costa, tot i que a l'Alt Empordà tot el dia va lluir el sol. També era tema de conversa a les xarxes socials i als fòrums meteorològics, on minut a minut els internautes especulaven sobre el resultat de l'enfrontament que protagonitzaven el vent del nord i les precipitacions.

La tramuntana es va agafar tant a pit el repte per evitar que la neu entrés al país que fins i tot quan el radar meteorològic marcava que el front era a sobre del cap de Creus, el vent no deixava que la neu toqués a terra. L'alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, explicava així el fenomen: el cel era de neu i semblava que nevava però no queia ni un sol floc. “El vent pot estar portant la neu cap a un altre lloc. A Roses, potser”, deia. Després, a través del seu compte a Facebook insistia: “A la televisió diuen que neva, però no, i ja ens està bé”. Sobre això parlava l'alcalde rosinc, Carles Pàramo, que explicava a quarts de vuit que la primera neu arribava, tímida i segurament arrossegada pel vent, i li venia al cap una dita: “El llevant la mou i la tramuntana la plou.” També l'alcalde de Castelló d'Empúries i president del consell comarcal, Xavi Sanllehí, parlava de la negror que arribava del cap de Creus i que contrastava amb el cel ras de la resta de la comarca. La d'ahir va ser, doncs, una tarda esperant la neu, que al final va arribar.